La imatge de la instagramer als disturbis de Barcelona que ha encès les xarxes

El compte d'Instagram de la russa Elena Rybalchenko, àlies fitness_mama, no és gaire diferent de qualsevol altre que col·leccioni centenars de milers de seguidors: consisteix en un torrent d'imatges de la mateixa Elena, amb un cos esculpit amb exercici físic, fent-se fotos a diversos llocs del món, de vegades amb el seu marit (un altre adonis de llibre) i els seus dos fills. De París a Londres, de Singapur a Bali, en totes surten retratats amb aquest artifici, retoc, posat i actitud que un mai s'explica si és real o una gran broma. No sembla irònic. Almenys, per als seus més de 700.000 seguidors.

En el seu últim viatge la família al complet va anar a Barcelona. El que molts podrien considerar mala sort (arribar com a turista a una ciutat que viu una setmana d'intenses protestes de carrer i problemes de seguretat) no ha frenat Rybalchenko a l'hora de crear contingut per al seu perfil. I quin contingut. L'escena és la següent: la instagramer surt amb un jersei de coll alt, cadena d'or, shorts texans esfilagarsats i una llarga cabellera acabada de pentinar al davant d'una de les fogueres que incendien Barcelona aquests dies. A més de la imatge, un comentari de la influencer: “Barcelona està en flames! Aquesta nit és com una pel·lícula d'acció de Hollywood”. Per acabar-ho d'adobar, tres etiquetes: #llibertatpresospolitics, #libertadpresospolíticos i #independenciacatalunya.

La imatge representa a la perfecció el segle XXI –com aquesta altra d’un ‘rider’ d’Uber Eats que travessa el carrer en flames–: s’hi entrecreuen discursos ètics i estètics completament oposats, el moment social més delicat xoca amb la frivolitat més descarada

Les crítiques han inundat la publicació. “Tens 706.000 seguidors. Ser una influencer comporta responsabilitat a l'hora de propagar informació. Si vols ajudar, canvia el text i sigues clara sobre el que està passant aquí”, li comenta una usuària d'Instagram. Una altra és més crítica: “No facis de la violència una cosa cool”. Següent: “Sembla que te'n rius del patiment de tota una societat. T'hauria de fer vergonya”. D'altres van amb menys contemplacions: "Ets estúpida".

La imatge és una d'aquestes que representen a la perfecció el segle XXI –com aquesta altra del periodista Carlos Carfella en la qual un rider d'Uber Eats travessa el carrer en flames per portar el sopar a algú. En aquesta instantània s'entrecreuen discursos ètics i estètics completament oposats, en la qual el moment social més delicat xoca amb la frivolitat més descarada. I s'uneix a una sèrie d'imatges de naturalesa semblant que, en anys anteriors, també van causar estupefacció a les xarxes: el 2013 l'influencer espanyol Pelayo Díaz va molestar moltes persones quan es va fer una foto en el monument a l'Holocaust, una cosa en què cal reconèixer que no està sol: les autoritats d'Auschwitz han demanat als visitants que es deixin de fer fotos cuquis per a Instagram en un lloc amb una simbologia tan dolorosa. I el 2015 un selfi de Carlos Herrera davant de les flors que omplien l'entrada a la sala Bataclan, només hores després de la massacre, va desfermar indignació a les xarxes socials d'Espanya.

Probablement és el signe dels temps i d'aquí a una o dues generacions no es considerarà gens reprovable el posat, l'estilització i el filtre davant d'esdeveniments dolorosos. La prova és revisar avui fotos de l'11 de setembre del 2001 que, poc després dels atemptats, es van considerar de poc gust i van rebre crítiques a diversos mitjans. Eren, per exemple, aquesta imatge d'una jove arquitecta anomenada Isabel Daser, embarassada, que era al carrer mentre al fons cremaven les Torres Bessones, o aquesta altra del fill d'una dona anomenada Isabel Tamayo, que va voler retratar el seu fill davant del que ja semblava que seria un fet històric, o aquesta altra d'uns joves hipsters a Brooklyn que, amb les bicis aparcades, xerraven tranquil·lament al costat del riu Hudson mentre al fons l'illa de Manhattan fumejava. Llavors van resultar ofensives, avui funcionen com una mostra profètica que, senzillament, la vida continua endavant encara que el món estigui en flames.

És obvi que l'octubre del 2019 la imatge d'Elena Rybalchenko posant ufanosa davant d'aquesta Barcelona dividida en dos és cridanera i ofensiva. Serà interessant revisitar-la d'aquí a 20 anys per saber què ens sembla llavors.