L’atur a la indústria acumula nou mesos de pujades

La indústria catalana no ha parat d'alimentar el nombre d'aturats en els últims tres trimestres i acumula el nombre de desocupats més alt dels dos últims anys, 36.500 persones, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre publicades el dijous. Els mals resultats coincideixen amb la ralentització que està patint l'activitat fabril i els anuncis d'expedients de regulació en companyies catalanes. Fonts del Departament d'Empresa aconsellen prendre amb cautela aquestes xifres, ja que les consideren el resultat d'una enquesta el mostreig de la qual perd nitidesa quan es redueix la població.

L'augment de la desocupació en la indústria a Catalunya durant el primer trimestre es va reduir, amb prou feines, 1.000 persones. Però és una dada que destaca en l’EPA, ja que la resta de sectors van concloure març amb menys aturats que al desembre. Entre els clarobscurs de l'última macroenquesta laboral que elabora permanentment l’INE, es produeix un atenuant d'aquesta situació: va créixer la xifra d'aturats, però també la d'ocupats. Des de la Generalitat consideren que aquestes dades han de prendre's amb reserves, perquè n’existeixen d’altres que no són negatives. Un exemple seria l'evolució de l'afiliació de la Seguretat Social, que només en la indústria va créixer un 1,3% entre gener i març, o de les llistes de l'atur del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que s'haurien reduït un 1,8% en aquest mateix període.

"S'està creant menys ocupació que fa un any, però es continua creant ocupació en la indústria", assenyalen les fonts consultades de la Generalitat, que indiquen que aquesta desacceleració va en paral·lel a la de l'activitat industrial, que només dona feina al 16% dels afiliats de la Seguretat Social però és considerada una branca important per les seves condicions laborals. Com recordava la Cambra de Comerç de Barcelona en el seu últim informe de conjuntura, les perspectives en aquest sector "han empitjorat ràpidament en els últims mesos".

L’exercici passat la indústria només va créixer un 1,1% i venia de créixer un 4,8% el 2017. Aquesta reducció té una explicació fàcil. El context internacional es mou en una nebulosa des que es van iniciar les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina i es va témer per un Brexit dur. El mercat europeu, principal suport per a les companyies catalanes més internacionalitzades, ha patit aquest efecte i ha rebaixat les seves compres. Un dels sectors on més s'ha notat és en el de l'automoció: la caiguda de les vendes als principals països consumidors ha acabat afectant les fàbriques espanyoles (a Catalunya n’hi ha dues, les de Seat i Nissan), que han hagut d'ajustar la producció.

En aquest context, i davant poques expectatives que l'escenari es capgiri, l'índex de confiança empresarial en la indústria s'ha desplomat un 6,1% en el primer trimestre i els serveis de la Cambra de Comerç estimen que aquest any amb prou feines creixerà un 0,7% anual. Alguns economistes sostenen que només es crea ocupació a partir de creixements del 2%.

"Des de desembre hem notat un augment de la conflictivitat laboral", assenyala Tomás Díaz, membre de l'executiva de la Federació d’Indústria de CCOO. Les enumera: La Lavandera, Gallina Blanca, Calsonic, Nissan, Total... "2017 i 2018 van ser anys més tranquils, però d'un temps ençà s'estan accelerant els expedients", afirma, i subratlla que l'afectació en sectors com el de l'automoció s’estendrà com una taca d'oli entre els seus proveïdors.

"És un tema que ens preocupa des de fa temps", admet José Antonio Pasadas, secretari de Polítiques Sectorials d’UGT. En la seva opinió, el que està passant, a més a més, és que ocupacions que abans es consideraven de la indústria han passat a ser considerades serveis, en una dinàmica derivada de l'augment d'externalització de tasques per les quals estan optant algunes companyies. Pasadas creu que aquest canvi de sector té un efecte sobre les condicions laborals dels treballadors.

Examen al Pacte per la Indústria

Dijous que ve la Generalitat farà balanç juntament amb la resta d'agents econòmics del Pacte Nacional per la Indústria que es va signar fa dos anys, i que ha estat criticat per entitats com Amec per la falta de dotació pressupostària. El programa va ser aprovat la tardor de 2017, just abans del referèndum independentista. José Antonio Saludas considera la necessitat d'impulsar-lo per saber la política industrial a la qual dona suport la Generalitat.