Alerta a l’Abaceria per l’amiant

“Tanqueu les finestres de nou del matí a dues de la tarda”. La frase va caure com una bomba entre els veïns i comerciants que es van presentar a la primera reunió, al febrer, al districte de Gràcia per abordar l'enderrocament del mercat de l'Abaceria. I més concretament sobre com s'havien de retirar els centenars de planxes que contenen amiant —més conegut per la marca, Uralita— d'una coberta que fa uns 9.000 metres quadrats. “Ens va semblar impresentable el suggeriment d'un dels tècnics de l'empresa encarregada d'aquests treballs, i encara més que Mercats i el districte el donessin per bo”, explica una de les veïnes que hi va assistir.

Des de llavors han passat moltes coses, prop de dos centenars d'afectats de l'entorn es van organitzar en una plataforma i l'Ajuntament ha passat de donar per bo el fet de tancar les finestres, a aturar ara les obres de desconstrucció, canviar el projecte de retirada de l'amiant, que suposarà confinar el vell mercat dins d'una immensa carpa o globus per contrarestar els riscos de salut.

De totes maneres, els veïns no se'n refien. “Com ens n'hem de refiar. Ens hem assessorat i volem estar segurs que el mostreig de l'aire es faci amb microscopi electrònic perquè és més precís que el digital”, assenyala Montse, sense immutar-se, des de darrere del mostrador del cafè Bon Vivant, del carrer Mare de Déu dels Desamparats, a tot just sis metres d'una de les parets del vell mercat. “És que hem fet un màster en amiant”, afegeix davant de la mirada perplexa de la clienta. No és l'única. Al veïnat es parla de crear una “atmosfera negativa” i de la velocitat de les partícules de microciment en l'aire quan s'alliberen. Una cosa que pot passar quan es manipulen i es trenquen les planxes o canalitzacions, un mar d'Uralita en el cas de l'Abaceria.

“No ens afectaria només a nosaltres, que som al costat del mercat. La gent no és conscient del risc, tot i que ara, amb això del metro, s'està coneixent més”, comenta l'Antònia, des del terrat d'un edifici del carrer Puigmartí. Més o menys a l'altura a la qual quedarà la immensa carpa, que cobrirà per complet el mercat. “S'està treballant en el projecte que ha de determinar, entre altres coses, com es fa l'extracció de l'aire ja filtrat a l'exterior i el control que no hi hagi fugues”, apunta Màxim López, gerent de l'Institut de Mercats, que convocarà un concurs per als treballs de derrocar la coberta del mercat.

Un cost que es dispararà del pressupost inicial de 50.000 euros —el de l'empresa AGD que ho havia de fer— a més de 200.000, que és un càlcul a la baixa del que acabarà costant. “El més preocupant és que el Departament de Treball va donar el vistiplau al pla de treball de l'empresa”, apunta Cristina Alcera, veïna i professional de riscos laborals.

“Ens han trucat agitadors per exigir informació i més seguretat”, es queixa l'Antònia. Com altres veïns, que desconfien de l'Ajuntament perquè només van obtenir respostes “vagues” quan van preguntar sobre el tractament de l'amiant al setembre i desembre, abans que comencessin a desconstruir-lo. Així que van passar a l'acció, van interposar denúncies a Inspecció de Treball, davant del Síndic de Greuges i van buscar un expert, Lluís Mallart, que els va explicar quines mesures eren les òptimes.

Des de fa unes setmanes, aquest professional assessora Mercats per a la mateixa qüestió. “S'han fet analítiques ambientals i es faran periòdicament seguint les indicacions de l'especialista, que també intervindrà en el procés de filtració de l'aire”, afegeix el gerent de Mercats, que vol tranquil·litzar els inquiets ànims dels veïns que s'han organitzat en grups de WhatsApp. I subratlla que malgrat l'aturada, el projecte nou i les obres de desconstrucció, els treballs del mercat nou es podrien iniciar quan estava previst, durant la primavera del 2020.

Els missatges de tranquil·litat no acaben de calmar el veïnat: “Com poden dir que està tot controlat si dijous van pujar uns homes a la coberta i van arrencar cables i elements que tenien plom?”, afirma Maite, que viu al davant de l'Abaceria. El sentiment és compartit: volen la màxima seguretat però també que les obres no s'eternitzin.

Els comerciants són els que estan més preocupats perquè el buit del mercat —els botiguers es van traslladar a la carpa del passeig de Sant Joan l'estiu del 2018— ja s'està notant a la caixa. Alguns han perdut fins a un 40% de la facturació i estan negociant amb els propietaris ajustar el lloguer. Encara que n'hi ha d'altres, com la peixateria Nani, per als qui impacte ha estat el contrari: “Molta gent gran no va a la carpa i els joves que només tenen una estona a la tarda doncs també venen”.