El drama de treballar per l’1-O: ni es cobra ni es reclama

Treballar per la Generalitat en projectes relacionats amb el referèndum d'independència és perillós. No tant per les possibles responsabilitats penals –tot i que això també– com per l'alta probabilitat d'acabar sense veure ni un euro. El judici del procés ha posat al descobert, aquest dimecres, les misèries quotidianes dels petits contractistes de l'administració pública. I, també, les argúcies del Govern català per impulsar l'1-O sense comprometre, en la mesura del possible, la despesa pública.

El diàleg més còmic de la sessió –estaria, sens dubte, al top ten del que va de judici– l'han protagonitzat el fiscal Jaime Moreno i l'empresari de publicitat Ferran Burriel. El Departament de Presidència va contractar Burriel per impulsar una campanya publicitària, en premsa, sobre un suposat "registre de catalans" que viuen a l'estranger i que era una manera d'escalfar motors per al referèndum. Burriel va fer la feina. Però no la va cobrar.

–Vaig preguntar a la Generalitat què passava amb aquesta factura i per què no la cobrava. Es va reclamar per correu i per telèfon –ha explicat l'empresari.

El fiscal li ha preguntat llavors si ha acudit als tribunals per reclamar-la. Burriel ha contestat que no.

–Ho vam donar per perdut –ha dit el testimoni.

–80.000 euros? –ha replicat el fiscal.

–Sí.

–Llençats? –insisteix Jaime Moreno.

-Sí.

–Doncs jo 80.000 euros no els tinc cada dia, si els perdo no sé què em podria passar.

Camuflat per la ironia, el cop del fiscal ha arribat just després, quan ha descobert que, després de tot, l'empresa de Burriel continua treballant per la Generalitat. I el mateix ha passat amb una altra testimoni, Teresa Guix, que va dissenyar el web del Pacte Nacional pel Referèndum, l'intent (frustrat) d'aconseguir una consulta sobre la independència pactada amb el Govern espanyol.

Guix havia de cobrar poc més de 2.000 euros pel disseny. Però la Guàrdia Civil la va citar a declarar i va tenir dubtes. De manera que va emetre una "factura negativa" a Presidència per no cobrar la quantitat. Fins a l'any passat encara treballava amb la Generalitat. La seva declaració també ha servit per posar en relleu les petites trampes del Govern de Carles Puigdemont. El responsable de continguts digitals, Roc Fernàndez, li va demanar que pagués ella directament a la persona que va comprar el domini del web del Pacte del Referèndum. Guix, dissenyadora autònoma, va acceptar.

Que paguin uns altres

Tampoc ha cobrat Focus Media, l'empresa que va distribuir en premsa la campanya del registre de catalans en l'exterior. Es va facturar (130.000 euros) però no es va cobrar. La directora de l'oficina de Barcelona, Olga Solanas, ha dit que se segueix "movent el tema" però que ignora els detalls perquè això ho porta el departament financer.

Que la Generalitat volia evitar, tant com fos possible, comprometre fons públics en la consulta ho demostra un altre encàrrec, també fallit, sobre una aplicació informàtica que permetés les votacions. Quim Franquesa, que es va reunir amb Puigdemont i Junqueras per avaluar el projecte, diu que el primer que el va contactar va ser Xavier Vendrell, un antic càrrec d'Esquerra Republicana que es va presentar amb el pseudònim de Jordi. En una reunió a Pedralbes va sortir el tema del finançament: "Ens van deixar clar que la Generalitat no pagaria absolutament res d'això. Que ens pagaria una tercera part. Qui és aquesta tercera part? Això ja no ho sé", ha dit Franquesa.