Almenys 40 càrrecs sanitaris es van apujar el sou en plenes retallades

Les retallades que van assolar la sanitat catalana no van passar factura als alts càrrecs dels centres sanitaris públics i concertats. No a tots, almenys. Segons la documentació a la qual ha tingut accés EL PAÍS, sol·licitada a través de la Llei de Transparència, almenys 42 gestors de la xarxa sanitària pública es van apujar el sou entre el 2014 i el 2016. Aquests anys coincideixen, precisament, amb l'última època de les tisorades que va executar el Govern d'Artur Mas i que va deixar el Departament de Salut amb 1.500 milions d'euros menys de pressupost, les llistes d'espera disparades i fins a 2.400 professionals menys.

Des que Artur Mas es va posar al capdavant del Govern, a finals del 2010, el pressupost del Departament de Salut va caure fins a tocar fons el 2014 (8.290 milions). La partida sanitària no va remuntar fins al 2017, quan el Govern de Carles Puigdemont va aconseguir aprovar, no sense dificultats, uns comptes que començaven a revertir lleument les retallades (la partida va ser de 8.876 milions el 2017).

L'austeritat va marcar les polítiques socials i laborals entre el 2011 i el 2016. No obstant això, no tots els estaments es van estrènyer el cinturó de la mateixa manera. EL PAÍS ja va avançar dilluns que, entre el 2014 i el 2016, fins a cinc alts càrrecs de la sanitat concertada tenien unes retribucions per sobre dels 150.000 euros, més del que cobra el president de la Generalitat, Quim Torra. Però, a més dels sous astronòmics d'alguns alts càrrecs, les dades recollides pel sindicat Metges de Catalunya (MC) a través de la Llei de Transparència i als quals ha accedit aquest diari, revelen que 42 gestors de la xarxa sanitària pública es van apujar el sou durant aquests anys. Com a referència, el salari mitjà d'un metge oscil·la entre els 40.000 i els 55.000 euros, segons el nivell de carrera professional, explica Xavier Lleonart, president del sector d'hospitals concertats de MC i encarregat de recopilar la informació.

El gerent de la Fundació Hospital Sant Bernabé de Berga, per exemple, va passar de tenir una retribució de 96.400 euros el 2014 a percebre'n 101.193 el 2016. El concert amb el Servei Català de la Salut (CatSalut) va ser de 14,3 milions d'euros el 2017.

El director general de la Fundació Puigvert, un hospital que té un concert amb el CatSalut de 45,2 milions, va percebre el 2015 un sou anual de 81.451 euros. Una portaveu del centre aclareix, però, que aquesta diferència es deu al fet que en 2015, el director general només va estar contractat sis mesos

El 2016, aquesta xifra va ascendir a 154.668. Un altre hospital veí de la Puigvert, l'Hospital Sant Pau, centre de referència per a més de 400.000 barcelonins i que té un concert amb el CatSalut de 241,4 milions d'euros, també està entre els hospitals que li van augmentar el salari als alts càrrecs quan encara els afectaven les retallades. El gerent va passar de cobrar 118.710 euros el 2014 a percebre'n 120.000 el 2016.

En el cas de l'Espitau Val d’Aran, per exemple, centre de referència per a la comarca del mateix nom, el director general no és l'alt càrrec amb una retribució més alta. El supera el director assistencial, que en aquests anys va passar de percebre un sou de 71.200 euros anuals el 2014 a rebre'n 77.606 el 2016.

Però aquest increment de sous no només afecta els gestors dels hospitals de la xarxa pública. També alguns alts càrrecs d'equips d'atenció primària han vist augmentat el salari. Entre el 2014 i el 2016, el gerent del Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample Esquerra (CAPSE), que gestiona tres centres d'atenció primària al centre de Barcelona, va passar de percebre uns 73.600 euros el 2014 a 84.000 el 2016.

Les entitats de base associativa també apareixen en aquesta llista. Aquestes controvertides figures administratives que funcionen com una cooperativa de metges han despertat suspicàcies entre alguns actors socials que denunciaven la privatització sanitària. En aquest camp, destaca, segons la informació recollida pel sindicat mèdic, l'EBA Albera Salut i l'EBA Muralles Salut. El gerent d'Albera Salut, per exemple, va percebre el 2014 gairebé 79.000 euros (30.470 per tasques directives i 48.153 pel seu paper assistencial). El 2016, aquesta quantitat va ascendir a 80.000 euros. A la seva pàgina web, Albera Salut ha penjat les retribucions dels seus treballadors i, el 2017, el document assenyala que el gerent va cobrar pels seus serveis tot just 10.600 euros. L'entitat no especifica si també exerceix com a facultatiu.

El conseller delegat de l'EBA Muralles Salut va passar de percebre 72.165 euros anuals el 2014 a cobrar 97.922 euros el 2016. Els comandaments dels equips d'atenció primària d'Osona Sud-Alt Congost, que també es gestionen a través d'una EBA, van tenir en aquestes dates un increment salarial de 6.000 i gairebé 4.000 euros respectivament, i van superar tots dos els 80.000 euros anuals.