Cinc gestors de la sanitat concertada cobren més que Torra

Els sous que es tenen als despatxos de la sanitat concertada estan molt lluny dels 9.907 euros anuals del salari mínim interprofessional. Estan tan lluny, en alguns casos, que fins i tot superen els 150.000 que cobra, per exemple, el president de la Generalitat, Quim Torra. Segons els documents als quals ha tingut accés EL PAÍS, entre el 2014 i el 2016, fins a cinc directius de la sanitat concertada van arribar a rebre un sou superior al de Torra. Els càrrecs d’una altra vintena de centres també tenen retribucions per sobre de les de la consellera de Salut, Alba Vergés.

La xarxa sanitària pública (Siscat) està formada per hospitals que depenen de la Generalitat i consorcis i empreses públiques (participades per l’Administració local i/o autonòmica). Però també estan en el sistema altres proveïdors de titularitat privada amb afany de lucre o sense (fundacions, entitats del tercer sector, empreses) que concerten la seva activitat amb el Servei Català de la Salut (CatSalut).

Si bé les retribucions dels gestors dels centres públics són conegudes, ben poc se sabia del que cobren els directius de les entitats concertades amb el CatSalut. Aquest diari ha accedit a uns documents que recullen, prèvia sol·licitud a través de la Llei de Transparència, els sous dels alts càrrecs de més de cent centres sanitaris.

Fins avui, el sou més alt que es coneixia en la sanitat catalana era el de la gerent del Parc Salut Mar, Olga Pané, amb 126.270 euros anuals. No obstant això, les dades —en les quals consten les retribucions de 120 centres des del 2014 fins al 2016—, mostren que alguns gestors de la concertada dupliquen aquest sou. En concret, el director general de l’hospital Plató de Barcelona se n’emporta la palma: el 2014 va rebre 287.337 euros. Durant els dos anys posteriors, no obstant això, el seu sou va baixar fins a 152.614 (2015) i a 135.000 (2016). El centre, de referència per 150.000 persones, té unes xifres de negoci de 41,8 milions i el 85% correspon al concert amb el CatSalut (35,7 milions el 2017).

L’Institut Guttmann, especialitzat en neurorehabilitació, segueix al Plató. El director gerent de l’entitat va guanyar 174.407 euros en cadascun d’aquests anys. El centre disposa d’uns 20 milions d’euros de pressupost, el 70% concertat amb el CatSalut.

El 2014, els gestors de Mútua de Terrassa i el Grup Pere Mata coincideixen en sous: 160.552 i 160.672, respectivament. Tots dos directius es van baixar lleugerament les seves retribucions durant els dos anys posteriors. Mútua de Terrassa, de referència per 260.000 persones del Vallès, rep 118,2 milions del CatSalut. El Grup Pere Mata concerta amb el CatSalut per donar assistència sociosanitària i de salut mental.

El responsable del Grup Mutuam tanca el rànquing dels cinc més ben pagats per sobre del president de la Generalitat, amb una retribució de 158.760 euros el 2015. Una portaveu del centre va indicar que “la xifra no és correcta”, tot i que, en la resposta de Salut a la petició de Transparència, s’especifica que el sou del director general va ser de 147.000 com a retribució fixa i d’11.760 euros de la part variable (que pot arribar a ser el 10% del sou base, aclareix el document).

Les dades recollides revelen també que vint més de gestors tenien sous per sobre del que percep ara la consellera de Salut, Alba Vergés (112.000 euros). Així, destaquen els responsables d’algunes entitats de base associativa (EBA), una controvertida figura administrativa que funciona com una cooperativa de metges que gestionen un centre d’atenció primària. Alguns directius de les EBA superen els 100.000 euros i arriben, en algun cas, als 130.000.

El president del sector d’hospitals concertats del sindicat Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, ha estat l’artífex de l’estudi dels sous dels alts càrrecs de nombrosos centres de la xarxa pública. La llei permet conèixer els sous de les empreses privades si els ingressos públics de la companyia superen el 25% del volum total (en alguns casos, el concert suposa més del 90%). I Lleonart s’hi va dirigir, i va enviar 121 peticions al Portal de Transparència per saber els sous dels directius.

La tasca de recopilar la informació, no obstant això, va ser més feixuga i avorrida que no es pensava Lleonart: les respostes no sempre es corresponien amb les demandes i les 120 sol·licituds es van convertir en un entramat de recursos i contrarespostes que van arribar a acumular un miler de correus electrònics i 400 notificacions digitals.

“Jo no qüestiono si aquests sous són gaire alts o no. El que dic és que hi ha una desproporció evident entre els sous dels directius i els dels professionals mèdics”, fa notar Lleonart. El facultatiu ha reclamat al Departament de Salut “més transparència” en les retribucions dels alts càrrecs, “que es puguin revisar en la Central de Resultats de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària (AQuAS)”.

L’anterior director del CatSalut, David Elvira, ja va llançar una instrucció el 2017 que obligava a tots els proveïdors de la xarxa pública (també els de titularitat privada) a publicar les retribucions dels seus alts càrrecs, així com l’organigrama de la companyia i el nombre de directius que hi consten. A més, Salut va incorporar als contractes amb els centres una clàusula de transparència i, el juliol passat el Govern va aprovar una guia de transparència per a les entitats del sector públic. No obstant això, la paràlisi política va endarrerir la implantació d’aquestes mesures a tots els centres sanitaris. “Es preveu fer un seguiment del grau de compliment a partir del gener del 2019”, asseguren fonts de Salut.

Amb tot, si bé l’hospital Plató és paradigmàtic per l’alta retribució del seu director general el 2014, també ha estat un dels centres que ha complert la instrucció de Salut i ha començat a publicar a la seva pàgina web el sou del seu màxim responsable. El 2018, el salari del director general arribava a 118.000 euros, gairebé un 60% menys que el 2014.