ERC i JxCat rebutgen avalar els comptes de Sánchez en no veure cap gest en l’escrit de l’Advocacia

Tant els membres del Govern com els líders d'Esquerra Republicana i el PDeCAT sempre havien supeditat el suport als Pressupostos Generals de l'Estat a un "gest" per part del Govern central cap als polítics independentistes presos. Una iniciativa que havia d'encaixar en els escrits d'acusació que la Fiscalia del Suprem i l'Advocacia de l'Estat han presentat aquest divendres, però que l'independentisme considera que no s'ha produït. "Tot el contrari", han assegurat el vicepresident Pere Aragonès (ERC) i la diputada de Junts per Catalunya Gemma Geis. Tant republicans com neoconvergents han assegurat que el seu suport als Pressupostos encara està més lluny.

"Malauradament Sánchez no ha canviat la línia repressiva de Mariano Rajoy. No hi ha hagut ni un gest ni un moviment per part seva. Per tant, no hi haurà ni un gest ni un moviment per part nostra", ha dit Aragonès, en referència a un possible aval dels comptes. Els republicans havien condicionat aquest suport a un canvi de criteri de la Fiscalia, ja que consideren que hi havia marge dins de l'Estatut del Ministeri Públic per fer-ho. David Bonvehí (PDeCAT) afirma que els escrits d'acusació signifiquen "un no rotund a negociar els pressupostos de l'Estat". "Pensàvem que Pedro Sánchez era diferent a Mariano Rajoy, i vam propiciar un canvi de Govern, i ho vam fer a canvi de res. Ara que s'arreglin amb els seus pressupostos", ha dit als perioditas abans de començar l'acte a Lledoners.

La diputada Gemma Geis (Junts per Catalunya) ha considerat que el Govern espanyol, en lloc de fer un gest, "fa tot el contrari". "L'Advocacia de l'Estat de Rajoy només acusava els presos polítics de malversació. La de Sánchez afegeix, a més, la de sedició", ha explicat. Un diagnòstic que també comparteixen els republicans.

Tots els membres de l'Executiu i diversos diputats de les formacions independentistes tant al Parlament com al Congrés dels Diputats s'han reunit aquest divendres a la Cambra catalana per donar una resposta conjunta als escrits d'acusació de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. El ministeri públic demana fins a 25 anys de presó en el cas de l'exvicepresident Oriol Junqueras, a qui atribueix el delicte de rebel·lió agreujat amb malversació de fons públics. L'Advocacia de l'Estat no ha acusat els processats de rebel·lió, però sí de sedició.

Es tracta de càrrecs que també s'imputen als altres exconsellers del Govern de Carles Puigdemont, que, com Junqueras, és en presó preventiva (Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Raül Romeva), per a qui sol·licita 16 anys de presó. Als altres tres processats empresonats (l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'expresident de l'ANC Jordi Sánchez i el líder d'Òmnium Jordi Cuixart) se'ls acusa de rebel·lió, però no de malversació. Tot i així, són considerats “promotors o caps” de la rebel·lió, per la qual cosa la Fiscalia sol·licita per a ells més pena que per als exconsellers (17 anys de presó).

Tant el president de la Generalitat, Quim Torra, com el president del Parlament, Roger Torrent, han rebutjat les acusacions i han qualificat de "farsa" el procés judicial. Consideren que es fonamenta en un relat ple de mentides sobre els fets de la protesta a la Conselleria d'Economia. "Qualsevol que hi hagi estat sap que no hi va haver violència", ha assegurat Torrent. Per a tots dos, la causa va contra l'independentisme en conjunt, no contra els polítics en presó preventiva i els que estan en llibertat tot i que estiguin processats.

Per Torra, el fet que l'Advocacia de l'Estat es desmarqui del delicte de rebel·lió no té cap transcendència. "No és un gest, és un menyspreu absolut als demòcrates que són a la presó. El president Pedro Sánchez ha perdut una oportunitat d'or per treure dels tribunals el conflicte català i retornar-lo a la política. Així creu que guanya alguns vots, però està anant en contra de la democràcia espanyola", ha assegurat el president.

"Algú es pensa que demanant 200 anys de presó per als líders independentistes desapareixeran els dos milions de persones que volen la república catalana?", s'ha preguntat Torra, que ha assegurat que el president del Govern espanyol és "còmplice de la repressió" perquè "ha decidit no actuar". "No pararem fins que els presos siguin lliures, els exiliats tornin a casa i s'acabi la repressió contra tots els qui ens van ajudar a donar la veu al poble", ha assenyalat.

La portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, ha recordat que la presentació dels escrits és només un pas més en el procés judicial. "No som davant de gestos de cap tipus. És un error qui els planteja i no està en mans del Govern fer-ho", ha assegurat la diputada socialista. "No s'està jutjant una ideologia, sinó personalitats polítiques i públiques que han tingut l'obligació de complir les lleis i fa un any va haver-hi un incompliment. És la sala del Tribunal Suprem la que dicta sentència, no l'Advocacia de l'Estat o la Fiscalia General de l'Estat. Aquestes persones tenen l'obligació de retre comptes davant la justícia. S'han saltat les lleis i ens han portat al precipici", ha afegit.

Des de la CUP, el diputat Vidal Aragonés ha considerat que es tracta d'una altra mostra que s'està duent a terme "una causa general contra el dret a l'autodeterminació". "No està únicament en joc la llibertat d'aquestes persones, que ja seria prou greu, està en joc la llibertat dels drets polítics del poble català i de qualsevol espai polític que es consideri demòcrata", ha afegit.

Des dels comuns, han destacat que l'Advocacia de l'Estat s'hagi desmarcat de la rebel·lió, tot i que consideren que no és suficient. "No hi ha hagut ni malversació ni sedició i esperem que aquestes persones surtin aviat en llibertat", ha assegurat la diputada al Congrés Lucía Martín.

Per la seva banda, el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha criticat les peticions: "Avui l'Estat ha decidit portar la democràcia a judici. El Govern espanyol ha cedit al xantatge de l'extrema dreta. L'Advocacia de l'Estat ha endurit la seva petició, una mostra més de la manca de voluntat política del Govern [central]", ha denunciat Mauri en roda de premsa. "Òmnium Cultural apel·la a una gran resposta unitària".

"L'Estat ha dictat la seva sentència, s'han carregat l'Estat de dret per defensar la unitat d'Espanya. Ni la pressió ni la repressió podran aturar el procés cap a la república catalana", ha dit a Twitter el líder d'Esquerra al Parlament, Sergi Sabrià. Per la seva banda, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha afirmat aquest divendres en un missatge a través de les seves xarxes socials, gestionades pels seus col·laboradors, que les penes de presó que ha demanat la Fiscalia no li faran "renunciar" als seus objectius polítics: "Algú pensa que per 17 anys de presó ens faran renunciar als objectius, drets i llibertats nacionals? No coneixen Òmnium ni la societat catalana".

També l'exconseller Jordi Turull ha criticat, en un missatge a Twitter, el "relat fictici per aconseguir un escarment a costa del que sigui i al marge del Codi Penal" que fa la Fiscalia. "Nosaltres seguim amb les conviccions intactes. A més injustícia, més compromís. Ni descoratjament ni resignació ni renúncia", ha afegit. Per al president del PDeCAT, David Bonvehí, "avui es demostra que això no és un procediment, és una venjança".