Defensa investiga els cinc militars en la reserva que van signar el manifest que exaltava Franco

El Ministeri de Defensa ha obert una investigació sobre els cinc militars en la reserva que es troben entre les més de cent persones que han signat un manifest reivindicatiu de la "figura militar" del dictador Francisco Franco, que el 1936 es va revoltar contra el Govern legítim de la II República i va dirigir a Espanya una dictadura durant gairebé 40 anys, fins al dia de la seva mort, el 20 de novembre del 1975. El Ministeri ha emès un comunicat en el qual subratlla que Defensa "enalteix la Constitució i els valors que s’hi recullen". "Aquest Ministeri no consentirà que es llanci la més mínima ombra de dubte sobre aquest tema", prossegueix el comunicat, en el qual assegura que els signants de l'escrit, excepte cinc d'ells, "no tenen cap vinculació professional" amb Defensa.

Sobre els cinc signants que es troben en situació de reserva, el Ministeri explica que ha obert una informació reservada i nomenat un instructor. Defensa posa l'accent en l’"absolut compromís de tots els homes i dones que integren les Forces Armades espanyoles amb la seva Constitució i amb els valors que s’hi recullen". Una defensa que els membres de les forces armades realitzen —recalca el Ministeri— "amb total dedicació, no només a Espanya, sinó en les missions que desenvolupen a l'estranger en el manteniment de la pau i la llibertat", segons continua el comunicat.

Al voltant de la decisió del Govern de Pedro Sánchez d'exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos, 181 militars retirats van difondre a principis de mes un manifest reivindicatiu de la "figura militar" del dictador, al qual s'han adherit diversos centenars més. L'escrit justifica el cop d'estat del 1936, que presenta com una reacció de "l’Espanya agredida i assetjada pel comunisme internacional".

A més dels cinc militars en reserva, subscriuen el text dos condemnats pel 23-F (Pardo Zancada, que continua signant com a militar malgrat la seva expulsió de l’Exèrcit, o el comandant Javier Dusmet) i militars en qui la democràcia va confiar altes responsabilitats, com els generals Alberto Asarta, ex-cap de la missió de l’ONU al Líban; Emilio Pérez Alamán, ex-cap del Comandament Militar de les Canàries; o Juan Aparicio Hernández Lastras, ex-cap del Comandament de Personal de l’Exèrcit.