Quina és la zona més vital de Barcelona?

Un 42% de Barcelona i la seva conurbació tenen una vitalitat social baixa o nul·la, segons el primer mapa de vitalitat urbana, elaborat per geògrafs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que descobreix quines són les zones amb més vida social i quines són les més inhòspites.

Entre altres coses, per exemple, el mapa revela que la Rambla Prim o la Via Júlia de Barcelona són exemples de projectes de redisseny urbà amb un elevat nivell de vida al carrer, mentre que la Vila Olímpica, el 22@ o la zona de Diagonal Mar, per contra, són zones de baixa o nul·la vitalitat. L'estudi, que comprèn Barcelona ciutat i nou municipis dels voltants, amb una població total de 2,4 milions d'habitants, conclou que el 23% del territori presenta una vitalitat alta i un 34%, moderada, mentre que una part significativa ha estat classificada com a baixa (25%) o nul·la (17%).

Per fer el mapa, els geògrafs de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB) han ideat una nova metodologia per cartografiar els espais vitals d'una ciutat. Segons la UAB, es tracta del primer estudi que sintetitza i aplica les idees teòriques de Jane Jacobs sobre la configuració que han de tenir les ciutats modernes (denses, d'usos diversos i orientades als vianants) per tenir vida als carrers. Les tesis de Jacobs, intel·lectual i activista urbana nord-americana al Nova York de mitjans del segle XX, han inspirat estudis urbanístics a tot el món.

Per elaborar el mapa, els geògrafs Xavier Delclòs i Carme Miralles han fet servir fonts censals i cadastrals i sistemes d'informació geogràfica. L'estudi conclou que en la conurbació barcelonina hi ha tres "corredors" de gran vitalitat, partint del centre de Barcelona: un cap a Gràcia –que constitueix la columna vertebral de vitalitat de la conurbació–, un altre cap a la frontera nord-est de l'Hospitalet de Llobregat i un tercer que es bifurca al nord cap als districtes d'Horta-Guinardó i Sant Andreu. Aïllats d'aquests tres, hi ha dos satèl·lits vitals més, als centres de Santa Coloma i Badalona.

El mapa també constata que hi ha una alta vitalitat en barris perifèrics que no necessàriament coincideixen amb un teixit històric, com la Rambla Prim, a Sant Martí, i la Via Júlia, a Nou Barris. "Això ens mostra que també es pot afavorir la vitalitat urbana en nous desenvolupaments, si es dissenyen adequadament", ha assenyalat Miralles. "Aquests dos punts de la ciutat van ser redissenyats abans dels Jocs i en els projectes urbanístics es van tenir en compte aspectes que demanaven els veïns. Potser aquest fet explica en bona part l'èxit obtingut a l'hora de dotar-los de vida al carrer", ha argumentat.

Segons l'estudi, les zones amb una baixa o nul·la vitalitat es troben principalment a la perifèria de la ciutat. El treball destaca especialment "els efectes deleteris d'urbanitzacions recents que han fracassat en l'intent de reunir els requeriments de Jacobs", com la Vila Olímpica, el 22@ o els voltants del centre comercial Diagonal Mar.

Per mesurar el grau de vitalitat social, els investigadors han considerat com a indicadors la concentració –densitat de gent, llars i edificis–; la diversitat –barreja d'usos dels edificis (residencial, laboral, comercial i institucional)–; i les oportunitats de contacte –amb una construcció que afavoreixi el contacte interpersonal. També han valorat la combinació d'edificis antics i nous; l'accessibilitat –distància al transport públic i als carrers per a vianants–; i la distància als espais "frontera" –causats per grans infraestructures de transport, edificis per a un sol ús (per exemple, hospitals) i grans zones verdes.