Tres models per a la Model

La futura Model va prenent forma. O formes. Només sobre el paper, és clar, perquè les obres per convertir l’antic penal en un nou espai de centralitat urbana no començaran, almenys, fins al 2020, segons va avançar ahir l’Ajuntament de Barcelona després de celebrar la quarta i última sessió de debat ciutadà per definir-ne els usos. D’aquests debats han sorgit algunes idees clares —hi haurà parc, hi haurà pisos públics, hi haurà espai de memòria— i tres possibles models per a la Model segons es posi l’accent en el patrimoni, en els espais verds o en els equipaments.

El govern municipal d’Ada Colau treballa ja sobre tres plànols diferents per definir l'illa de l’Eixample on, fins no fa ni un any, ingressaven els presos preventius a Catalunya. El primer model prioritza “la preservació de l’edifici” històric i planteja mantenir en peus el panòptic —l’espai central que servia per controlar les galeries— i els edificis d’Entença i de Tallers. Aquest disseny es deixa seduir per la memòria històrica —les galeries acollirien l’espai memorial i usos docents—, però ho fa a costa del parc urbà, que amb aquesta configuració “queda molt fragmentat”, reconeix el Consistori.

La segona opció atorga el protagonisme al “verd urbà” i permetria crear “una certa continuïtat” d’aquesta àrea amb el pati de l’escola (la construcció de la qual també es preveu). Amb aquesta proposta es guanya també en el nombre de pisos de lloguer social —es podrien construir edificis més alts— però, a canvi, obligaria a sacrificar l’edifici de Tallers.

La tercera i última possibilitat, mixta, aposta per la “flexibilitat” entre el verd i els equipaments. L’edifici de Tallers es “transforma” per situar un institut escola i una guarderia, mentre que el panòptic “quedaria reduït només a l’espai central”. Segons l’informe municipal, aquesta opció dona “continuïtat al verd”, crea un “entorn permeable” i permet “equipaments funcionals”.

La tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va explicar aquest diumenge al recinte que l’Ajuntament tindrà una proposta tancada al llarg d’aquest any i que les obres podran començar a executar-se el 2020. Des d’aquesta data, va calcular, caldrà esperar quatre o cinc anys més perquè “la transformació de la Model sigui una realitat i que no només s’obri a la ciutat, sinó que sigui ciutat”. Sanz va dir que ara per ara no hi ha res tancat i que es tindran en compte “les exigències que els veïns plantegin”. El barri de l’Esquerra del Eixample fa dècades que lluita reclamant l’enderrocament de la Model, que l’any passat va tancar, finalment, després de 113 anys d’història.

Més enllà de models i dibuixos, hi ha un mínim denominador. Més o menys compacte, el terreny destinat a parc urbà ocuparà almenys 14.000 metres quadrats i pretén ser un nou “pulmó verd” de Barcelona. 15.000 metres més de la pastilla compresa entre els carrers d’Entença, de Rosselló, de Nicaragua i de Provença es destinaran a la construcció d’uns 150 pisos públics. Els equipaments també estan assegurats —és una de les prioritats dels veïns— i alguns fins i tot definits: hi haurà un institut i una guarderia, va assegurar Sanz. També genera “consens” un casal de joves i un centre de dia per a gent gran; per contra, no es considera urgent un pavelló esportiu.

La quarta galeria

Durant les quatre sessions de debat també s’ha arribat a cert consens sobre el patrimoni històric. Sigui quin sigui el disseny guanyador, es mantindran el panòptic i la quarta galeria i és segur que se n’enderrocarà el mur exterior. El panòptic és “imprescindible” i està “fora de qualsevol debat”, afegeix el Consistori. La tinent d’alcalde va precisar ahir que caldrà “veure com fer-ho tot compatible”. A la quarta galeria, destinada als presos multirreincidents, va passar els seus últims dies de vida Salvador Puig Antich, executat mitjançant garrot vil on després hi va haver la bugaderia de la Model, a escassos metres de la porta de sortida del carrer d’Entença. També acull la Capella Gitana, pintada el 1950 per l’il·lustrador republicà Helios Gómez a la cel·la número 1 del primer pis i que, durant dues dècades, va patir una greu deterioració. Es va deixar d’usar com a capella el 1998 i, després, la Generalitat la va pintar i la va tancar. També està bastant clara la idea que serà en aquesta galeria on es construirà l’espai memorial.