L’ajornament del ple posa a prova la unitat de l’independentisme

Malgrat el caïnisme i la desconfiança recíproca, l'independentisme va trobar la legislatura passada un punt de trobada que va derivar en la proclamació unilateral de la independència. Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP van viure aquest dimarts una altra d'aquestes jornades de desacord en l'estratègia a seguir. La decisió del president del Parlament, el republicà Roger Torrent, d'ajornar la sessió d'investidura va fer aflorar les diferències sobre com afrontar la nova legislatura i la lluita partidista en el si del secessionisme.

El desacord va quedar plasmat amb la imatge de l'hemicicle, a les tres de la tarda, quan hauria d'haver començat el ple. Mentre diversos diputats d’ERC dinaven al bar del Parlament, els quatre representants de la CUP ocupaven, amb el puny alçat, els seus escons, exigint que se celebrés la sessió. Junts per Catalunya debatia en una sala limítrofa què fer. Quatre dels diputats de l’anomenada llista del president, no obstant això, van abandonar la reunió i van entrar breument a la Cambra. La formació va assegurar que s'havien absentat per buscar els cupaires. No obstant això, algun diputat havia fet córrer abans la notícia que Junts per Catalunya aniria al ple malgrat la decisió de Torrent.

Esquerra sempre ha defensat que Carles Puigdemont és el seu candidat, en ser el líder de les llistes independentistes que va aconseguir més vots el 21-D. No obstant això, els republicans mai s'han compromès respecte a com fer efectiva aquesta investidura. El propi Torrent, abans de ser president de la Cambra, va dir que farien cas a les recomanacions dels lletrats del Parlament, que van negar la viabilitat d'una elecció telemàtica, fet que va reafirmar el cap de setmana passat el Tribunal Constitucional.

Ja des de la campanya electoral figures de pes del partit, com l'exconseller de Justícia Carles Mundó, van avisar de la impossibilitat que l'expresident revalidés el càrrec. Les crítiques han estat com una pluja fina, mai proferides des de la cúpula dels republicans, però el to ha anat pujant. El cap de setmana passat, el diputat Joan Tardà fins i tot va plantejar que era possible sacrificar a Puigdemont si era necessari perquè tirés endavant la legislatura. Malgrat tot, oficialment, ERC insisteix que Puigdemont és el seu candidat. “Aniré fins al final en la defensa dels drets de Carles Puigdemont”, va recordar Torrent.

Desconfiança

Però a Junts per Catalunya no se’n refien. Asseguren que Torrent no els va avisar amb antelació de la seva decisió de posposar el ple. “Nosaltres no sabíem res, Puigdemont no sabia res, ni els membres de la Mesa”, va lamentar la número dos de l’expresident, Elsa Artadi. No obstant això, des de l'entorn del president del Parlament asseguren que van intentar comunicar-se amb Brussel·les fins a en cinc ocasions, sense èxit.

Junts per Catalunya tenia llest un discurs d'investidura i el seu pla era que el llegís un altre diputat en lloc de Puigdemont. Esquerra va rebutjar aquesta fórmula perquè considera que, en permetre-la, abocava Torrent —una de les seves figures amb més futur— i els altres diputats a desobeir el Constitucional. Una situació especialment complicada pels qui ja estan sent investigats en el marc de la causa contra el procés independentista. Es tractava, doncs, d'un cost molt alt per un Govern que tindria més de simbòlic que d'una altra cosa.

Esquerra és incapaç de verbalitzar que cal buscar un altre candidat. L'ombra de Puigdemont és allargada i enfrontar-se a la seva figura li suposa un problema. Els diputats d’ERC que aquest dimarts es van manifestar al voltant del Parlament van poder viure-ho en carn pròpia: van ser els que van rebre més xiulades dels centenars de concentrats que demanaven investir l'expresident.

“De cap manera compartim la decisió d'ajornar el ple, una decisió que s'ha pres unilateralment i sense cap comunicació ni consulta prèvia”, va criticar per la seva banda Carles Riera, cap visible dels anticapitalistes en el Parlament. La CUP es va alinear així amb les tesis de Junts per Catalunya i va insistir en què se celebrés la sessió. “Només amb desobediència i unilateralitat democràtica podrem materialitzar la república. El primer envit és la investidura de Puigdemont”, va agregar Riera.

L'entorn de Puigdemont recorda que l'expresident va avortar l'avançament electoral, l'octubre passat, per les súpliques d’Esquerra. El diputat Gabriel Rufián fins i tot va qualificar de traïdor el llavors encara president, amb la piulada de les “155 monedes de plata”. Aquest dimarts ningú va usar la paraula traïció, però la unitat de l'independentisme passa per una de les seves hores més baixes després que no aconseguís un acord per a una llista unitària el 21-D. Totes les parts confien que, com sempre, hi hagi un pacte a última hora.