L’euro per recepta va reduir el consum de fàrmacs per a malalts crònics

La controvertida taxa de l'euro per recepta, que va aplicar el govern d'Artur Mas durant set mesos entre el juny del 2012 i el gener del 2013, va reduir el consum de fàrmacs. Però no només dels menys necessaris, com preveia el Govern de llavors, sinó també medicaments potencialment vitals. Segons un estudi del Departament de Salut, el cobrament d'un euro addicional per medicament dispensat, va generar una reducció en el consum de fàrmacs per a la hipertensió i la diabetis, sobretot entre els pensionistes. Si hagés seguit vigent, asseguren els metges, la taxa podria haver tingut “conseqüències dramàtiques” per a la salut.

Aquest copagament sanitari es va idear, en plenes retallades del govern d'Artur Mas, com una “mesura dissuasiva” per posar fi als suposats abusos que podrien produir-se en la compra de medicaments. Tots els pacients, excepte els titulars d'una pensió no contributiva i els de la renda mínima d'inserció (RMI), havien de pagar un euro per cada recepta d'un medicaments amb un preu superior a 1,67 euros i amb un topall de 62 receptes per any. Però la taxa va durar poc perquè el Tribunal Constitucional la va declarar inconstitucional i Salut va haver d'habilitar una plataforma per retornar els diners cobrats.

Malgrat que 40.000 pacients es van negar a pagar, segons el Departament, el copagament va suposar uns ingressos directes de 45,7 milions d'euros i, a través de l'“efecte dissuasiu”, un estalvi de 110 milions d'euros. Però l'altra cara de la moneda, no obstant això, és que els usuaris van deixar de comprar medicaments potencialment vitals a llarg termini, com els fàrmacs per controlar la diabetis o la hipertensió, comunes en pacients amb dolències cròniques.

Segons un estudi de la Central de Resultats de l'Agència de Qualitat i Avaluacions Sanitàries (AQuAS), que va analitzar l'impacte de l'euro per recepta, “la reducció més elevada [durant el període en el qual va estar vigent la taxa] es produeix en els grups de medicaments dermatològics, antihipertensius i antidiabètics”. El col·lectiu més afectat és el dels pensionistes. “Els fàrmacs per a la diabetis i la hipertensió són importants per prevenir malalties molt problemàtiques. Un hipertens que deixa de prendre'l no s'adonarà de l'efecte fins que pateixi un ictus”, adverteix Toni Barbará, especialista en medicina interna i membre de la plataforma Dempeus per la salut pública.

A través del càlcul de les dosis diàries definides (DDD), una unitat de mesura estadística, l'estudi constata que “l'efecte net de la reforma va ser d'una reducció mitjana mensual de 9,7 DDD per pensionista i una reducció d'1,4 DDD per persona activa”. Per a Òscar Pablos, secretari del sector d'atenció primària del sindicat Metges de Catalunya (MC), és “absolutament segur” que va haver-hi ancians que van deixar de prendre fàrmacs eficaços i necessaris, encara que matisa que l'estudi pot tenir “biaixos” perquè “no tot [la realitat de cada cas] és uniforme”. “Caldria estudiar si després d'aquest període van augmentar els infarts o les imputacions de cames”, proposa.