Puigdemont cessa Baiget pels seus dubtes sobre el referèndum

El conseller d'Empresa de la Generalitat, Jordi Baiget, s'ha convertit aquest dilluns en la primera víctima del Govern que es cobra el procés independentista. Passades les vuit de la tarda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat el seu cessament, després que l'exconseller va afirmar en una entrevista a El Punt Avui: "L'Estat té tanta força que probablement no podrem fer el referèndum. S'aprovarà una norma legal catalana perquè es pugui fer? Sí, però al cap d'un minut un vindrà la suspensió". Aquestes afirmacions públiques li han costat el càrrec.

Després del cessament de l'exjutge Santi Vidal com a senador d'ERC per les seves conferències sobre el procés polític, aquest dilluns va ser Baiget, membre del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) qui es va convertir en la segona víctima per les seves declaracions. És la primera crisi de govern a la qual s'enfronta Puigdemont des que va assumir la presidència de la Generalitat. Fonts del Departament de Presidència van assegurar que la decisió s'havia pres després d'una reunió entre l'encara conseller i el president català.

Les declaracions de Baiget, un home de confiança d'Artur Mas que tracta amb extrema cautela la seva aparició als mitjans de comunicació, van evidenciar un dia abans que es presentés la llei que preveu regular el referèndum les diferències de parers existents entre els diferents consellers que integren l'Executiu català sobre el pla separatista unilateral. A més, Baiget va donar veu a aquells consellers que no participen en els treballs de preparació del referèndum i que, no obstant això, abans o després hauran d'assumir-los com a propis.

"Una part del Govern no som al nucli dur de les decisions i això genera el que genera... A mi, i a uns altres, se'ns consulta l'estratègia del que hem de fer? No. [...] Els que no som al nucli dur de les decisions haurem de prendre-les amb molt poc temps sobre coses que no haurem pogut madurar", va dir Baiget durant l'entrevista. Va ser més enllà quan va assenyalar que el "poder" de l'Estat podria frenar el referèndum, una afirmació vetada per l'actual Govern català, per la qual cosa va obrir la porta a celebrar "alguna cosa diferent que es pot assemblar al 9-N", la qual cosa es considera un altre tabú en l'argumentari de la Generalitat i el que va desembocar en el cessament de Puigdemont. A més, a la mateixa entrevista, va apuntar que no tem tant a entrar a la presó com als riscos "contra el patrimoni" que pot patir, perquè afectarien la seva família.

El conseller de Cultura, Santi Vila, va admetre aquesta diferència de "nivells d'informació i d'inquietuds" en el si del Govern durant una conferència al fòrum Barcelona Tribuna, però va evitar utilitzar com a argument els "paràmetres econòmics" per explicar renúncies d'alts càrrecs: "Un polític ha de respondre amb criteris estrictament polítics", va dir. Al cap de poques hores, a causa de la decisió de Puigdemont, Vila es convertia en el nou conseller d'Empresa, en substitució de Baiget. Mantindrà temporalment la cartera de Cultura.

La decisió de Puigdemont, presa en coordinació amb ERC, es va confirmar després que Baiget es reafirmés a les seves declaracions en un acte davant els mitjans de comunicació al matí. Allà va assenyalar que el Govern català no pot "tancar-se a cap opció" en el cas que no es pugui celebrar el referèndum. Tampoc va rebutjar la possibilitat d'unes eleccions. "No podem descartar alternatives perquè el poble de Catalunya es manifesti i contesti la pregunta", va dir.

La CUP, que havia demanat la seva dimissió, va celebrar la decisió de Puigdemont i va constrènyer al president català a buscar un conseller de Cultura. La diputada de la CUP al Parlament Eulàlia Reguant va tuitejar: "Bé per cessar a Baiget, necessari. Però Conselleria d'Empresa, Coneixement i Cultura? Es busca conseller de Cultura que pensi en la cultura".

Divisió interna

La sortida de Baiget evidencia la dificultat de mantenir l'acord entre Puigdemont i Oriol Junqueras fa uns mesos per minimitzar les tensions internes. A les disensions públiques de Baiget se li sumen les picabaralles existents entre el Departament de Governació, controlat pel PDeCAT, i el d'Assumptes Institucionals i Exteriors, pilotat per l'independent Raül Romeva però en realitat en mans d'ERC. Els dos gabinets s'han cursat acusacions mútues: mentre que els neoconvergents denuncien la incapacitat per activar el registre de catalans a l'exterior —que havia d'utilitzar-se com a cens per expatriats—, els republicans acusen la seva contrapart d'haver estat incapaços d'elaborar a temps una llei de vot electrònic.

Aquestes quatre persones són les que treballen en àrees més sensibles de preparació del referèndum. Amb elles està, per la seva responsabilitat sobre els Mossos d'Esquadra, el conseller d'Interior, Jordi Jané.