Puigdemont fa gestos a la recerca del suport de Colau

Els retocs, omissions i afegits de l'última versió de la Llei de Transitorietat Jurídica de la Generalitat tenen com a objectiu ampliar el suport a la causa independentista, molt particularment entre les bases de Catalunya en Comú, el partit de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. A més de detallar un procés constituent “de base ciutadana”, el text elimina o suavitza qüestions delicades del primer esborrany com la preeminència de la llengua catalana, mentre que deixa intactes les referències a la pobresa energètica i al dret a l'habitatge.

A més de ser més breu, el nou text és sensiblement més abstracte que la versió publicada al mes de maig per EL PAÍS. Amb això, a més d'intentar evitar el rebuig dels sectors poc convençuts sobre la independència, busquen donar més llibertat d'acció als parlamentaris en el futur i, de pas, reduir friccions dins del mateix bloc independentista. En aquest sentit destaca que els 15 articles que inicialment regulaven el règim lingüístic de la Catalunya independent s'han quedat en només un.

A la primera versió de l'esborrany s'establia el català com a única “llengua pròpia de Catalunya” mentre que es dotava el castellà d'un “reconeixement especial”. El que va generar més alarma entre sectors no catalanoparlants era que els funcionaris estatals que decidissin ingressar a l’Administració de la Generalitat tindrien l'obligació d'aprendre el català i per a això se'ls atorgava “un període transitori suficient” per poder acreditar un coneixement.

Res d'això consta en el nou document, que resol l'assumpte en un únic article, el número 24, que garanteix que ningú podrà ser “discriminat” per “raons lingüístiques” i que tothom podrà exercir “el dret d'opció en relació amb les llengües catalana, aranesa i castellana”. Remet a la Llei de política lingüística del 1998, que blindava aspectes com la immersió lingüística a les escoles, que va ser aprovada per àmplia majoria del Parlament i que no va ser recorreguda pel Govern de José María Aznar. Per deixar clar que es vol esquivar l'espinosa qüestió lingüística, el text insisteix que es garanteixen els drets lingüístics vigents “en el moment d'entrada en vigor d'aquesta llei”. Dit d’una altra manera: les llengües seran tractades en l'eventual futura república de la mateixa manera que en l'actual autonomia.

Els redactors del nou esborrany han estat acurats perquè les qüestions més rellevants per als anomenats comuns no s'hagin vist diluïts. D'aquesta manera, l'article 23 resa que es reconeix el dret a la protecció social, “especialment en allò relacionat amb la infància, davant situacions de pobresa, inclosa la pobresa energètica, de risc d'exclusió social per falta d'allotjament digne, malnutrició i altres privacions de condicions bàsiques de vida”. En cap moment s'especifica com es garantiran aquests drets més enllà d'una genèrica al·lusió al fet que “totes les persones tenen l'obligació de contribuir al sosteniment de les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica”.

Pensions i prestacions

L’altre segment de població que els independentistes intenten tranquil·litzar amb el nou esborrany és el dels pensionistes i receptors de prestacions socials. El text destaca la idea que no varien les condicions per accedir a aquestes retribucions i que es reconeixen també “els períodes de cotització del sistema de Seguretat Social fets al territori de Catalunya, a efecte de carència i de càlcul, així com d'altres Estats d'acord amb el dret de la Unió Europea”. En aquest punt, de nou, no s'especifica com se sufragaran aquests drets.