Un alt càrrec d’Infraestructures admet el tripijoc d’adjudicacions

L'empresa pública Infraestructures.cat, la principal adjudicadora d'obra pública de la Generalitat, era un dels epicentres del cas 3%. Allà es manegaven concursos d'obra pública perquè se'ls portessin determinades empreses. Un dels responsables tècnics de l'empresa, Jaume Cortasa, ho va reconèixer per escrit davant de l'actual president de la companyia, Joan Jaume Oms, a qui va confessar que es modificaven les valoracions que efectuaven els tècnics a petició del llavors director general de l'empresa, Josep Antoni Rosell.

La confessió de Cortasa tomba la que ha estat fins ara una de les principals tesis sobre el cas de l'expresident català Artur Mas, qui sempre ha assegurat que la contractació d'obra pública sota els seus governs era "impecable".

El sumari del cas inclou l'acta de la confessió de Cortasa davant dels seus superiors. "Per part del director general d'Infraestructures, Josep Antoni Rosell i Polo, es demanava a l'OTA [sigles de l'Oficina Tècnica d'Avaluació, de la qual Cortasa era responsable] si era possible variar la puntuació tècnica dels licitacions de manera que la millor valoració fos la d'un determinat licitador", recull l'acta. Rebuda la petició, Cortasa "parlava amb els tècnics per veure si era possible fer aquesta variació, d'acord amb l'oferta del licitador i dins dels criteris del plec, i si era possible, es duia a terme", conclou el document.

Després de l'esclat del cas 3%, la nova direcció d'Infraestructures va obrir expedient a Cortasa, sancionant-ho en un primer moment a 90 dies d'ocupació i sou per una falta molt greu. Posteriorment, davant de la gravetat de les noves evidències, Cortasa acabaria sent acomiadat. “Aquesta empresa té la certesa que vostè va inventar les puntuacions de certs aspectes tècnics en relació a les ofertes presentades per determinats licitadors, […] puntuacions totalment fictícies ja que no hi havia documentació de cap tipus que pogués justificar-les”, resa un fragment de la carta d'acomiadament de Cortasa que consta al sumari del cas. La missiva continua: “Aquest fet ens porta a concloure que no es tracta d'un simple error”.

En un altre document, en el qual Infraestructures comunicava a Cortasa l'obertura d'un expedient, l'organisme es manifesta amb una contundència similar: "Vostè ha participat en actuacions tendents a variar, de forma irregular, la puntuació tècnica de les licitacions, de manera que la millor valoració tècnica fos la d'un determinat licitador, prèviament identificat".

La Guàrdia Civil va registrar la seu d'Infraestructures el 21 d'octubre de 2015. Després d'aquesta primera entrada es van decomissar de 8 expedients suposadament modificats i es va detenir Rosell. Cortasa va ser qui va signar les valoracions definitives, que almenys en cinc dels casos havien estat modificats.

La carta d'acomiadament de Cortasa destaca que el 2011, coincidint amb la incorporació de Josep Antoni Rosell com a primer executiu de la societat, es va incorporar als processos de contractació l'OTA, un ens unipersonal format per Cortasa i que depenia directament de Rosell, que també era qui presidia la Mesa de contractació de l'empresa pública. Des de l'OTA es modificaven les valoracions de les ofertes que realitzaven els tècnics d'Infraestructures i la carta deixa clar que va ser Cortasa qui va arribar a modificar a l'alça valoracions de 0 en determinats apartats sense que hi hagués documentació que ho argumentés.

Entre les adjudicacions qüestionades es troben les obres de l'escola La Trama de Sabadell, la modificació de la qual va permetre que es fes amb el concurs Grup Ortiz, que va admetre haver pagat a Convergència 400.000 euros per entrar al mercat català d'obra pública. Una altra de les adjudicacions la traça de les quals s'atribueix a la participació de Cortasa és la d'una distribució de reg al pantà de Rialb, en la qual es va imposar una UTE formada per Construccions Pirineu 2001 i Teyco.

En un segona entrada a la seu d'Infraestructures.cat, la Guàrdia Civil va registrar el despatx de Pilar Matesanz, directora de contractació. Encara que la principal actuació és la que es va realitzar contra Rosell, després que un dels seus homes de confiança, Vicente Francisco Campanales, lliurés a la Guàrdia Civil una caixa forta i quatre maletins que Rosell li havia confiat. De la documentació lliurada per Campanales, que treballava en Infraestructures a través d'un contracte mercantil, la Guàrdia Civil se centra en un correu electrònic enviat per l'àlies infraworker@yahoo.es en el qual es detallen les vinculacions de Rosell amb Germà Gordó, exconseller de Justícia i home de confiança d'Artur Mas.