Els jutges hauran de tornar a concursar per mantenir la seva plaça
El Govern participarà en el procés de selecció de magistrats
La Generalitat pretén controlar exhaustivament quins jutges treballaran en una hipotètica Catalunya independent. Conscient que es tracta d'un cos de funcionaris que depèn de l'Administració General de l'Estat, la llei fundacional estableix que “els jutges, magistrats, fiscals i lletrats de l'Administració de Justícia que pertanyin als cossos corresponents a l'Estat espanyol podran concursar a les places que es convoquin”.
La clau és que la selecció d'aquests jutges estaria profundament polititzada, segons es desprèn de l'esborrany de la llei de ruptura al qual ha tingut accés EL PAÍS. En la pràctica, el Govern de Carles Puigdemont tindria un paper fonamental en la decisió de quins magistrats formarien part de la judicatura d'una Catalunya constituïda en Estat.
El projecte de llei dels independentistes fixa que serà la sala de govern del Tribunal Suprem de Catalunya —successora de l'actual Tribunal Superior de Justícia de Catalunya— la que proposarà “el nomenament de jutges i magistrats després dels corresponents processos de selecció”.
L'esborrany no aclareix en cap moment com seria aquest filtre de selecció per a un cos de funcionaris que ja va obtenir la seva plaça mitjançant una de les oposicions més difícils que hi ha dins del funcionariat.
La llei de ruptura amb Espanya també reserva a la sala de govern del Suprem la potestat de cobrir “les places de nova creació i les corresponents als concursos de trasllat i a les vacants” que es produeixin.
La politització de la magistratura catalana tindria encara més agreujants, segons l'esborrany de la llei. La norma redactada pels sobiranistes estableix que la comissió mixta formada per la sala de govern del Suprem català i per l'Executiu de Puigdemont participaria en els “processos selectius de jutges i magistrats en els termes que fixi la llei”, sense especificar a quina norma es refereix.
La norma també assegura que els jutges que s'integrin a la justícia catalana conservaran els seus “drets econòmics i professionals”.
En els últims mesos, el temor s'ha instal·lat en bona part de la judicatura de Catalunya davant dels moviments de la Generalitat. És una preocupació que s'ha estès a nombrosos juristes, que han signat manifestos advertint que una ruptura unilateral de Catalunya amb Espanya no té cabuda a la Unió Europea.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Carles Puigdemont
- TSJ Cataluña
- Llei ruptura Generalitat
- Relacions administracions
- Legislació autonòmica
- Tribunals
- Poder judicial
- Legislació
- Justícia
- Referèndum 1 d'octubre
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Referèndum
- Govern autonòmic
- Conflictes polítics
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Eleccions
- Administració autonòmica
- Administració pública
- Política
- Catalunya
- Espanya
