Efial es “va infiltrar” en 20 ajuntaments i va aconseguir contractes milionaris

Efial, una consultora de Barcelona, va aconseguir “infiltrar-se” en una vintena de municipis espanyols i crear “ajuntaments paral·lels”. La companyia va ajudar a crear ens públics per gestionar-los després, la qual cosa li va permetre eludir els “controls administratius”. Efial va aconseguir contractes milionaris amb la connivència d'alcaldes, funcionaris i interventors; alguns d'ells van rebre diners i favors com a compensació, segons revela el sumari de l'operació Térmyca, al qual ha accedit EL PAÍS.

L'operació Térmyca és una peça separada del cas 3%, que investiga el presumpte pagament de comissions il·legals de constructores a Convergència. Va néixer a Torredembarra (Tarragona), on es va descobrir que l'alcalde Daniel Masagué, de CiU, va adjudicar a Efial contractes a dit (els d'import inferior a 18.000 euros) per assessoraments “molt variats”, “sense contracte” i alguns fins i tot vinculats a una fundació privada.

El veritable negoci per a la consultora va arribar amb la creació Torregestió, una Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) de l'urbanisme. Els directius d'Efial van passar a copar l'EPEL i es “van implicar en la gestió quotidiana de l'Ajuntament”; per exemple, amb la provisió de tècnics municipals. Tot amb l'aquiescència de l'alcalde, que va arribar a rebre pagaments dels empleats que s'incorporaven a l'Ajuntament. Efial ha cobrat de Torredembarra 350.000 euros.

L'esquema es repeteix en altres municipis i per això el jutge parla d'una “infiltració” d'Efial. L'únic objectiu: “eludir els mecanismes de control” municipals, com els interventors i els secretaris. L'Ametlla de Mar, també a Tarragona, n'és un altre exemple. L'exalcalde convergent, Andreu Martí, va crear una altra empresa pública Cala Gestió. Aquesta “va passar a exercir la majoria de funcions” del Consistori i podia contractar “per valor de 6.000 milions d'euros”, segons la denúncia del secretari. I qui auditava els seus comptes? Una empresa vinculada a Antoni Martos, el fundador d'Efial.

El jutge, que el juliol de l'any passat va ordenar una dotzena de detencions, conclou que l'exalcalde va percebre diverses quantitats per permetre que Efial s'enriquís a costa de l'Ajuntament. Entre 2009 i 2011, Efial li va pagar uns 26.000 euros per unes suposades “vendes”. A més, a l'exedil li consten actius en comptes de la Banca Privada d'Andorra —la mateixa que va guardar la fortuna de la família Pujol— amb 2,3 milions. També va rebre pagaments, presumptament, d'un constructor implicat en el cas 3%, Josep Manuel Bassols, per l'adjudicació d'uns accessos a una comissaria dels Mossos d'Esquadra.

La trama va desviar part dels beneficis  a Andorra, segons la investigació

Les punxades telefòniques van fer constar que Efial va passar a integrar-se a Consultoría de Gestión Innovadora (CGI), que va exportar aquest model a la resta d'Espanya. En l'operació de juliol del 2016, els agents van demanar informació a un total de 23 municipis de deu províncies espanyoles. La majoria són de la Comunitat de Madrid. Allà, CGI va aconseguir tenir a sou una interventora amb influència en diverses d'aquestes localitats. Com Torrejón de Ardoz. El juliol del 2015, la interventora, Lucía Mora, parla amb el representant de CGI: “Necessito que us presenteu al concurs. Vull arrossegar aquests fills de puta. Ja em direu perquè les dades us les donaré jo, he fet el plec”.