La UE només aconsegueix deportar el 36% de migrants amb ordre d’expulsió

Brussel·les va dissenyar l'estratègia d'agilitzar expulsions per motius diferents a la lluita antiterrorista. El gran nombre de refugiats que cridaven a les portes de la UE l'any passat (més d'un milió de persones) va convèncer els països que calia acollir els que fugien de la persecució i deportar al més aviat possible als anomenats migrants econòmics, sense dret a l'asil. Però el possible nexe —encara per demostrar— entre un migrant que va rebre ordre d'expulsió i l'atemptat al mercat nadalenc a Alemanya afegeix pressió política per accelerar aquestes tornades.

Les dades revelen que es tracta d'un gran desafiament. “És molt difícil. Perquè els països als quals han de retornar els migrants o bé no cooperen o bé no troben la documentació d'aquests migrants als quals cal retornar”, explicava en una recent conversa amb EL PAÍS el director de Frontex, Fabrice Leggeri. Des d'aquest mateix any, l'agència europea de fronteres té un nou mandat per propiciar aquestes operacions d'expulsió. L'any passat se'n van produir 193.565 a tota la UE, segons dades d'Eurostat, l'oficina estadística comunitària. La bretxa entre aquesta xifra i les més de 530.000 persones que van rebre una ordre de deportació s'explica per l'existència de “tornades voluntàries sense que ho sàpiguen les autoritats, desaparicions de persones o casos no registrats”, argumenta Eurostat.

Més a Grècia i a França

És a dir, que molts fugen i se'ls perd el rastre. I potser una part acaba tornant sense que consti a les autoritats o sense que ho notifiquin. El 12,6% dels que van rebre ordre d'expulsió el 2015 residia a Alemanya. El major nombre es va localitzar a Grècia (gairebé un de cada quatre) i a França (un 19%).

Malgrat l'abundància de xifres, altres fonts comunitàries admeten que les dades de tornada són poc precises —i gens transparents— perquè ni la UE ni els països tercers que readmeten aquests expulsats tenen interès a divulgar-les. Les autoritats d'un país com Nigèria, amb el qual Brussel·les intenta aquests dies tancar un acord de readmissió dels seus ciutadans, recelen de veure negre sobre blanc un panorama de readmissió que en el fons perjudica el seu propi país. Perquè les xifres de remeses que els migrants envien als seus territoris d'origen superen amb escreix l'ajuda al desenvolupament que els pugui facilitar Europa. De manera que no tenen al·licients per acceptar la devolució dels seus ciutadans. Conscient d'aquests recels, Europa evita fer publicitat de les xifres per no perjudicar la negociació amb aquests països tercers. I ara forja acords amb diversos països africans que premien la cooperació.

En aquest context, no és d'estranyar que la llista d'expulsions efectives no coincideixi amb la de ciutadans que van rebre una ordre d'abandonar la UE. Per nombre de decisions d'expulsió, l'any passat van encapçalar la llista els sirians —malgrat la guerra—, els albanesos, els afganesos, els marroquins i els iraquians. Però finalment la majoria de retornats van ser albanesos, seguits de kosovars, ucraïnesos i serbis. Es tracta de ciutadans de països que tenen subscrits marcs de readmissió amb la UE. I no són precisament els que ara més preocupen Brussel·les.

Sense acord d'extradició, les traves per deportar són enormes. Els països europeus han de demostrar, cas per cas, que el ciutadà és originari del país al qual pretenen retornar-lo. A partir d'aquí contacten amb les autoritats d'aquest Estat perquè enviïn la documentació sobre la persona i acceptin la seva tornada. Però el procés s'interromp o, en el millor dels casos, es demora. Brussel·les està intentant que els països d'origen acceptin l'anomenat laissez-passer, un document estàndard de retorn per als que tenen ordres d'expulsió. Però els països tercers es resisteixen a obrir aquesta via ràpida de deportacions als seus territoris.

Més enllà de l'amenaça terrorista, Europa està decidida a intensificar les tornades perquè el problema s'ha agreujat des de l'inici de la crisi econòmica. La política d'expulsions, paradoxalment, s'ha relaxat en els últims anys respecte al 2008, encara que les arribades al continent hagin crescut en aquest període. Les ordres d'abandonar el territori comunitari expedides el 2015 van resultar un 11,6% inferiors a les de set anys enrere. I les tornades consumades van caure un 8,4%.

Una de les possibles raons del descens deriva dels canvis en el perfil del migrant. Després de l'esclat de les primaveres àrabs, molts dels estrangers que van emigrar a Europa eren refugiats de llibre (és a dir, candidats a la protecció, no a l'expulsió).