Puigdemont apuja la despesa social però no aconsegueix revertir les retallades de Mas

El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va proclamar ahir altre cop que els Pressupostos per a l'any que ve són els que tenen “el percentatge de despesa social més alt de la història”. En total, es destinaran 1.170 milions d'euros més que el 2015 a aquestes partides, de manera que la despesa en àrees de l’Estat del benestar representarà un 74,7% del total. No obstant això, els Pressupostos no reverteixen completament les retallades que Artur Mas va posar en marxar el 2011. La despesa en sanitat, educació, serveis socials i habitatge, que suma 19.129,1 milions d'euros, és encara un 11,7% inferior a la que hi havia el 2010. Els comptes, que el Govern preveu aprovar al febrer, preveuen per primera vegada una rebaixa del deute públic respecte al PIB.

Com ja va fer en el projecte de Pressupostos del 2016, que el Parlament va retornar l’estiu passat a l’Executiu després del cop de porta de la CUP, Junqueras va destacar ahir que la “prioritat” és la recuperació de la despesa social. Si la despesa de les conselleries s'incrementa en 1.521 milions d'euros, el gruix d'aquest augment (1.169 milions) es concentra en Salut (408,4 milions), Ensenyament (338,6 milions), Treball i Benestar (193,8 milions) i Habitatge (29 milions). En total, la despesa social suposarà el 74,7% de tot els Pressupostos, cosa que suposa 2,9 punts més que en els últims comptes, segons Junqueras.

No obstant això, els Pressupostos encara no recuperen el nivell de despesa en serveis de l’Estat del benestar del 2010, l'any abans que comencés la tisorada del Govern d’Artur Mas. Aquell any les principals polítiques socials de la Generalitat van arribar als 19.129,1 milions d'euros, segons els Pressupostos d'aquell exercici, en contrast amb els 16.883 milions d'aquest any. La retallada encara es nota en totes les polítiques: salut (-10,5%), educació (-9,9%), protecció i promoció social (-11,7%) i habitatge i urbanisme (-44%).

Per cobrir aquest augment de despesa, l’Executiu es val de tres potes: la primera, l'import que rebrà l'any que ve de la liquidació dels Pressupostos del 2015, que ascendeix a 1.616,2 milions d'euros; un augment de 749 milions d'euros en les bestretes pels ingressos del model de finançament i, finalment, 109,8 milions de la bateria de nous tributs que Junts pel Sí ha pactat amb la CUP, entre els quals hi ha l'impost sobre begudes ensucrades, tributs mediambientals o bé l'extensió del cobrament de la taxa turística a tots els creueristes i apartaments turístics.

Dèficit del 0,5% del PIB

L’Executiu català considera que aquests ingressos els donen marge per tancar l'any que ve amb un dèficit del 0,5% del producte interior brut (PIB), cosa que equival a 1.095,2 milions d'euros. L’Administració catalana preveu, a més, que per primera vegada en una dècada el deute autonòmic baixi en relació amb el PIB, en concret, del 35,8% al 35,4%. Ho farà sobretot pel creixement esperat de l'economia catalana, del 2,7%. Els interessos, que en plena crisi es van convertir en una de les partides que es menjaven més recursos públics, segueixen reduint-se, en concret, un 56% respecte al 2015.

Els comptes remesos a la Cambra preveuen un augment de 6.923 funcionaris en el sector públic autonòmic, motiu pel qual està previst convocar una oferta pública d'ocupació l’any que ve. La majoria de les noves places seran per a professors no universitaris, el cos dels quals augmentarà en 3.599 places (un 5,2%). L'àmbit sanitari tindrà 1.637 places de funcionaris, l’Agència Tributària de Catalunya en guanyarà 459 i els Mossos d'Esquadra, 276. En el conjunt del sector públic de la Generalitat, la remuneració de personal creixerà un 8% respecte al 2015.