Esportistes, actors i cantants impulsen l’acollida de refugiats

Desenes de personalitats, col·lectius, moviments socials i ONG han engegat aquest dimarts “Casa nostra, casa vostra”, una campanya unitària de mobilització ciutadana i pressió política per impulsar l'acollida de refugiats a Catalunya. "Tenim la sensació que serà una campanya molt gran", ha explicat durant l'acte de presentació al Teatre Lliure de Montjuïc el periodista Xavier Rossiñol, un dels 300 impulsors. Entre les activitats que es duran a terme fins al 19 de febrer destaquen exposicions divulgatives, un concert al Palau Sant Jordi, que retransmetrà TV3 en directe l'11 de febrer, i una manifestació el 18 de febrer a Barcelona. "Esperem que sigui la manifestació més massiva d'Europa per la crisi dels refugiats", ha afegit Rossinyol.

Más información

Barcelona acusa la Generalitat d’anar “a roda” en política de refugiats

Els refugiats protagonitzen l’acte institucional de la Diada

De les desenes de persones que aquest matí han omplert la sala del teatre de Montjuïc destacava la presència de personatges públics, com el president de l’ANC, Jordi Sànchez; l'actor de la sèrie d'èxit Merlí, Carlos Cuevas, i l'economista Arcadi Oliveres, entre d’altres. En la presentació s'ha projectat un petit documental que relatava la història d’en Rasol, un refugiat sirià arribat a un camp de refugiats de Grècia després de perdre el seu fill en una pastera.

L'actor Eduard Farelo ha interpretat en Rasol en una petita escena teatral després de la projecció del vídeo: “Tinc cinc fills. No, perdó: quatre. Un va morir ofegat després de caure de la pastera. Per favor, digui’m que podem anar a Europa, com ell volia". L'escena interpretada representa el periple burocràtic pel qual els refugiats han de passar per aconseguir el seu reconeixement com a asilats. "Ens agradaria que en Rasol hagués pogut interpretar el seu paper, però la inacció política no ho ha permès", han explicat des de l'organització.

"Volíem aportar el nostre granet de sorra", ha explicat el cantant Alguer Miquel (Txarango), un dels impulsors de la campanya. "Vam ser al camp de refugiats d’Idomeni a Grècia per fer-hi un concert. Vam conèixer la realitat dels camps i vam decidir actuar", ha afegit el cantant. L'organització fa set mesos que treballa en el projecte. El 15 de novembre es van reunir amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per transmetre-li les accions que duran a terme i demanar-li que facilités un full de signatures al Parlament perquè els diputats poguessin donar el seu suport a la causa. A més, van reclamar a les institucions catalanes "compromisos" per garantir que Catalunya pugui acollir els refugiats. "Hi ha 4.600 places habilitades a Catalunya per rebre'ls ara, fan falta més que paraules", han explicat aquest matí.

Entitats com SOS Racisme Catalunya, Amnistia Internacional o les universitats catalanes més importants han redactat un manifest que ja es pot signar en línia per mostrar el rebuig a "les polítiques de tancament de fronteres de la UE i criticar la inacció de l’Estat espanyol davant de les més de 30.000 morts al Mediterrani des del 2000". Han reclamat que Espanya compleixi el compromís que va adoptar el 2015 de rebre 10.077 refugiats en dos anys, "un objectiu que està incomplint", asseguren.

Una altra de les activistes impulsores de la campanya, Adriana Cabeceran, ha denunciat que a Catalunya hi ha "racisme institucional". "No han tancat el CIE, hi ha menors no acompanyats als carrers i la policia segueix fent batudes per motius ètnics", ha explicat.

La sèrie documental de televisió Vides aturades (TV3) traurà de l'anonimat les persones refugiades i pretén conscienciar la societat, a qui han instat també a signar el manifest. També han fet un espot, rodat en part al camp de refugiats de Vasilika (Grècia), que explica la situació de les persones que viuen als camps, darrere dels quals han reivindicat que hi ha una història, i apel·la a una societat més "organitzada i conscienciada, que no espera que els governs actuïn".

Han donat suport a la iniciativa personalitats com l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, l'entrenador de futbol Pep Guardiola, l'exjugador del FC Barcelona Carles Puyol, la directora de cinema Isabel Coixet, l'esportista Kilian Jornet, el doctor Bonaventura Clotet i els seus fills, els actors Marc i Aina Clotet, i els directors teatrals Toni Casares, Lluís Pasqual, Joan Lluís Bozzo i Xavier Albertí, entre d’altres.