Colòmbia enterra mig segle de guerra

A partir d'ara, els amants de les efemèrides que rastregin en hemeroteques, biblioteques o cercadors d'Internet quins fets es van produir un 26 de setembre del 2016 es trobaran un d'aquests esdeveniments icònics que haurien de marcar un abans i un després en la història d'un país, també d'un continent. El Govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC han signat la pau després de 52 anys de guerra, prop de vuit milions de víctimes, més de 260.000 morts, desenes de milers de desplaçats. "En nom de les FARC-EP ofereixo perdó a totes les víctimes del conflicte", va concloure el discurs el líder de la guerrilla, àlies Timochenko, ja presentat en societat amb el seu nom civil,  Rodrigo Londoño. "Aquesta és l'alliberament que dóna el perdó. El perdó que no només allibera el perdonat, sinó també –i sobretot– el que perdona", va recalcar per la seva banda el president, Juan Manuel Santos.

L'acord és el fruit de quatre anys d'intenses negociacions a l'Havana que té el suport unànime de la comunitat internacional es va materialitzar dilluns a la nit en una cerimònia solemne a la ciutat de Cartagena de Indias, però encara li falta el vistiplau dels colombians. Al plebiscit del proper 2 d'octubre s'ha referit el president colombià de manera constant durant el seu discurs: "Amb el seu vot, cada colombià tindrà un poder immens: el poder de salvar vides".

A l'acte van assistir més d'una desena de caps d'Estat d'Amèrica Llatina, expresidents com l'espanyol Felipe González, el rei emèrit d'Espanya, el secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry… També més de 2.500 convidats a l'esplanada del centre de convencions des de la qual sobresurt l'esplèndida ciutat emmurallada del Carib colombià.

Entre l'elit nacional i internacional hi ha també un espai, petit tenint en compte el que s'ha patit, per als protagonistes de la història que ha travessat aquest país durant més de 50 dècades: les víctimes. Més de 200 han arribat en avions des de Cali, Medellín i Bogotà, encara que moltes procedien del Caquetá, Putumayo, Huila, Antioquia, Nariño, llocs on el conflicte armat ha sacsejat sense treva. Algunes van parlar durant el dia, cap durant l'acte solemne, una oportunitat perduda. Mai parlaran tant com es mereixen. La pau, la que segellen Santos i Timochenko, si pertany a algú és a ells. Cap dels assistents era la meitat d'important del que ho eren Karen, Alberto, Luz Eneida, Esaud… representants d'un dolor que comença a tocar a la seva fi.

El líder de les FARC, en un llarg discurs, es va referir al mandatari com "un interlocutor valerós", però també ha esmentat els moments difícils pels quals ha passat el procés de pau, en concret, amb la mort d'un dels seus màxims responsables, Alfonso Cano. "La nostra única arma serà la paraula", va assegurar Timochenko, "que ningú dubti que farem política sense armes". La guerrilla fa temps que reafirma el seu compromís amb els pactes a l'Havana: "Nosaltres complirem, esperem que el Govern compleixi".

El suport de la comunitat internacional té un component important de cara a la cita de diumenge. L'ONU, per unanimitat del Consell de Seguretat, s'ha compromès a verificar el cessament al foc bilateral i definitiu i el desarmament de les FARC, que no es podrà allargar més de sis mesos. És a dir, el primer trimestre del 2017 les FARC han d'haver lliurat el seu arsenal per poder iniciar el camí cap a la política de forma legal. El compromís dels països d'Amèrica Llatina, de la Unió Europea i dels Estats Units és total. Des de la setmana passada a l'Assemblea General de l'ONU fins a aquest cap de setmana, les declaracions de suport han estat contínues. Per aquest motiu, la victòria del no al plebiscit pot suposar un sotrac no només al país, sinó també a l'exterior. Es tornaria a confiar com ara a Colòmbia? Què passaria amb la missió de l'ONU que ja treballa sobre el terreny des de fa setmanes?

El suport incondicional a l'exterior contrasta amb la fèrria oposició als acords que hi ha a bona part del país. Aquest mateix dilluns, l'expresident Álvaro Uribe, el principal exponent del no al plebiscit, ha participat en una protesta a Cartagena, amb unes 2.000 persones, contra l'acte que s'havia de fer hores després a la ciutat del Carib. Tant ell com l'altre exmandatari partidari de rebutjar els pactes, Andrés Pastrana, van demanar recentment als líders mundials, a través d'una carta, que no acudissin a Cartagena ni participessin en actes a favor de la pau. La missiva va ser completament ignorada. El perfil baix de la delegació d'Espanya –amb el rei emèrit i el ministre d'Exteriors– ha estat l'únic contratemps amb el qual no comptava la diplomàcia Colòmbia, que confiava, de portes endins, que almenys el rei Felip assistís a la cerimònia.

El Govern i les FARC posen fi, a Cartagena, La Heroica, a l'horror de cinc dècades. Els països que durant anys han vist amb displicència i han cobert d'estigmes Colòmbia, saluden avui l'esforç de les parts. Ara, seran els colombians els qui decideixin si prefereixen mirar a un futur sense plom o instal·lar-se eternament en el passat.