_
_
_
_

El Govern i les FARC es donen sis mesos per signar la pau a Colòmbia

L’Executiu i la guerrilla anuncien la creació d’un mecanisme judicial que jutjarà tots els actors del conflicte El 23 de març del 2016 serà la data límit per arribar a un acord

Javier Lafuente
Santos, Raúl Castro i Timoixenko fan un pas clau en el procés de pau a Colòmbia.
Santos, Raúl Castro i Timoixenko fan un pas clau en el procés de pau a Colòmbia.AFP

La pau, amb què somien viure des de fa més de 50 anys generacions de colombians, resulta cada vegada menys quimèrica. El Govern i la guerrilla de les FARC van fer ahir un pas crucial en la consolidació de les negociacions que es van iniciar fa gairebé tres anys per posar fi a un conflicte que ha provocat més de 220.000 morts. El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, i el líder de les FARC, Timoleón Jiménez, àlies Timoixenko, van anunciar, en presència del mandatari amfitrió, Raúl Castro, un acord sobre la justícia transicional i es van donar sis mesos per signar l'acord de pau definitiu.

Emparats per Raúl Castro i davant dels equips negociadors del Govern i les FARC, Santos, que anava per primera vegada a l'Havana des de l'inici del procés, i Timoixenko, que va canviar el seu uniforme militar per una jaqueta blanca, van avançar fins on ningú abans ho havia fet: van anunciar un acord de justícia que garanteix que no hi haurà impunitat i van fixar un termini per aconseguir la pau. No més tard del 23 de març del 2016. Una vegada signat, les FARC tindran 60 dies per deixar les armes.

"Vull valorar el pas que avui han donat les FARC. Som adversaris, estem en dues ribes diferents, però avui avancem en una mateixa direcció, que és la de la pau", va assegurar Santos abans que Timoixenko reconegués la "gran satisfacció" per l'acord aconseguit. Per la seva banda, Raúl Santos, va celebrar el que van aconseguir: "La pau a Colòmbia no només és possible, és indispensable. Encara queden dificultats enormes a superar. Tenim la certesa que seran vençudes". Després, Santos i Timoixenko van encaixar les mans.

Més de 218.000 morts i milions de desplaçats

Sally Palomino, Bogotá

El conflicte armat de Colòmbia ha deixat més de 218.000 víctimes mortals. D'aquestes víctimes, 177.307 eren civils i la resta, combatents, segons les dades del Centre de Memòria Històrica colombià.

La guerra que ha marcat la història recent del país ha afectat d'alguna manera uns set milions de persones, segons indica el Registre Únic de Víctimes.

Aquest registre, que realitza càlculs des del 1984, estima en 6.414.700 les persones desplaçades per la violència.

A més, prop de 55.000 persones han resultat afectades per algun acte terrorista i 11.000 han patit les conseqüències de les mines antipersona. El registre de víctimes calcula també que més de 130.000 persones han sofert amenaces durant el conflicte, prop de 75.000 han perdut algun bé i més de 21.000 han estat segrestades.

En els diferents registres es parla, a més, de 25.000 desapareguts i 1.754 víctimes de violència sexual en el marc del conflicte armat.

Els avenços en el procés han estat constants des de finals del mes de juliol, quan la guerrilla va anunciar un nou cessament al foc unilateral i el Govern va respondre amb la suspensió dels bombardejos. Des de llavors, amb prou feines s'han registrat atacs entre tots dos. La negociació de l'apartat de justícia ha estat el punt més enrevessat de tots els que s'han acordat fins avui amb la guerrilla.

L'acord que ultimen el Govern i la guerrilla, segons fonts de les dues parts coneixedores del text, comportaria la creació d'un sistema de justícia basat en l'oferiment de debò i reconeixement de responsabilitat, que jutjaria tots els actors implicats en el conflicte armat de Colòmbia, combatents i no combatents, és a dir, guerrillers, militars, polítics i també finançadors del paramilitarisme. Aquest nou mecanisme no dependrà del poder judicial colombià i estarà format per jutges colombians i estrangers, encara per concretar, segons les mateixes fonts, que celebren haver aconseguit un equilibri segons exigeix la Cort Penal Internacional, la base de la qual, l'Estatut de Roma, està confirmada per Colòmbia.

Segons la negociació entre el Govern i la guerrilla, com més veritat s'ofereixi davant del nou mecanisme judicial s'aplicaran penes o sancions –depenent de la font consultada aquesta empra un o un altre terme– més restauratives, amb menys restricció de llibertat i drets. Aquestes penes estarien relacionades amb l'apartat de reparació de les víctimes, per exemple, amb la substitució de cultius il·lícits, la construcció d'infraestructures en zones afectades o garantir la tornada dels desplaçats pel conflicte. En cap cas aquest tipus de penes implicarien presó. Només en cas que no s'aporti la veritat i es reconegui la responsabilitat, la persona acusada serà jutjada i en cas que resulti culpable podria ser condemnada a presó.

Les penes que haurien de complir els guerrillers ha estat un dels aspectes més controvertits a l'hora de negociar l'apartat de justícia transicional. Des d'un primer moment, s'ha donat per descomptat que les FARC no acceptarien una condemna que impliqués presó. “Ningú negocia per acabar entre reixes”, ha arribat a dir el president Santos. Aquest, no obstant això, era un dels reclams més clars que feia l'oposició, encarnada per Álvaro Uribe. En una entrevista recent, l'expresident va assegurar que almenys els líders de la guerrilla haurien d'anar a presó. Tot just després de conèixer el text, alguns senadors uribistes, com Alfredo Rangel, van assegurar: "De manera vergonyosa i per confondre l'opinió, el Govern no s'ha atrevit a dir que no hi haurà presó per a les FARC, com es va acordar".

L'apartat de justícia és un dels tres aspectes que es negociaven en el punt referit a les víctimes. Els altres dos eren el de la veritat, consolidat amb la creació de la Comissió de la Veritat el passat mes de juny, i el de reparació, que serà el següent a abordar-se i que ja estaria acordat gairebé en un 90%, segons fonts coneixedores del procés. A partir d'ara, els equips negociadors tractaran de tancar l'últim punt dels sis que formen l'acord: el de la implementació, verificació i ratificació, així com garantir que no es repeteixi el conflicte.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Javier Lafuente
Es subdirector de América. Desde 2015 trabaja en la región, donde ha sido corresponsal en Colombia, cubriendo el proceso de paz; Venezuela y la Región Andina y, posteriormente, en México y Centroamérica. Previamente trabajó en las secciones de Deportes y Cierre del diario.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_