Colòmbia obre una nova era després d’arribar a un acord de pau amb les FARC

"Avui hem arribat a la meta. La signatura d'un acord final amb la guerrilla de les FARC és la fi del conflicte armat. La millor manera de guanyar-li la guerra va ser asseient-nos a parlar de la pau". D'aquesta manera s'expressava el cap negociador del Govern, Humberto de la Calle, quan es va anunciar el pacte definitiu amb la guerrilla. Malgrat el rostre cansat, després de les jornades maratonianes dels últims dies, De la Calle va fer, sens dubte, el discurs més pedagògic i esperançador dels quatre anys de negociacions: "Probablement tots hauríem volgut alguna cosa més. Nosaltres mateixos a la taula hauríem volgut alguna cosa més. Però l'acord assolit és l'acord viable, el millor acord possible que hem assolit". "Acaba la guerra amb les armes i comença el debat amb les idees", va afegir la seva contrapart a les FARC, Iván Márquez.

La fi de les negociacions de l'última confrontació de la Guerra Freda al món es va començar a conèixer per Twitter. “El dia s'acosta”, es llegia en un missatge difós dimarts a la nit des dels comptes de l'Alt Comissionat per a la Pau i les FARC. El text acompanyava una foto en la qual es mostrava els negociadors somrients. Ja està, va ser la sensació. L'optimisme es va propagar i tot seguit va ser sacsejat per un halo de prudència. Extraoficialment, fonts de tots dos bàndols asseguraven que les negociacions havien conclòs. No obstant això, quedaven alguns detalls tècnics, relatius sobretot a la redacció del text, per concretar-se. En cap cas, asseguraven aquestes fonts, els serrells pendents posaven en perill l'acord. Només demanaven esperar per fer-lo oficial. L'anunci es va fer passades les sis de la tarda de Colòmbia. Tot seguit, en una al·locució al país, el president va anunciar que el plebiscit es farà el 2 d'octubre. "Avui comença la fi del patiment, el dolor i la tragèdia de la guerra", va recalcar el mandatari. 

Aquest divendres es compliran quatre anys des que el Govern i les FARC van signar l'acord que establia les bases de les negociacions que s'han desenvolupat des de llavors a l'Havana. Solucionat l'apartat de justícia i acordat el cessament bilateral del foc, el final de la guerra, faltaven per negociar les condicions de l'amnistia dels guerrillers, la seva futura participació en política i com s'abordaria la seva reincorporació a la vida civil. La setmana passada, el president colombià va pressionar el seu equip negociador perquè desencallés aquests punts i arribés a un acord definitiu al més aviat possible. Després de jornades més maratonianes que es recorden en tot el procés, amb reunions de fins a 18 hores, tots els aspectes substancials van quedar liquidats.

La consulta a la qual es va comprometre Santos ha marcat els últims dies de les negociacions. La urgència del mandatari no era trivial. El president necessitava tenir l'acord definitiu per portar-lo al Congrés i poder convocar el referèndum dels acords. Finalment, es farà el 2 d'octubre. Santos volia que la consulta no s'ajornés més enllà de la primera quinzena d'octubre per evitar que coincideixi amb la reforma tributària prevista. Les primeres enquestes no garanteixen una victòria del sí i el mandatari tem que una pujada d'impostos sigui contraproduent a l'hora de votar.

Les FARC, per la seva banda, portaran l'acord final a un congrés intern, que es coneix com la Desena Conferència, en la qual les bases guerrilleres donaran el vistiplau al que s'ha negociat a l'Havana des del 2012. Aquest acte, amb una logística que les files guerrilleres ja estan preparant, es farà en les properes setmanes i comptarà amb la presència d'un miler de membres de les FARC entre caps i comandaments mitjans. Serà llavors quan la guerrilla més antiga d'Amèrica Llatina proclamarà que renuncia a l'alçament armat i que iniciarà la transició a un moviment polític.

Fa quatre anys es va pensar que el procés de pau duraria pocs mesos. Les negociacions van ser més complexes del que es preveia. De fet, no han aconseguit mai despullar-se d'un mantell d'incertesa, en bona part per l'hermetisme amb què s'han portat. La popularitat cap a les converses entre els colombians ha estat sempre baixa si es compara amb l'objectiu que es buscava. La guerra entre el Govern i les FARC ha durat 52 anys. En quatre, només quatre per a molts, més de quatre per a molts altres, totes dues parts han aconseguit establir les bases per posar fi a la violència de la guerrilla, iniciar el seu trànsit a la vida política i iniciar el camí per reduir la distància abismal entre el camp i la ciutat.

Per tancar aquest capítol de la història, no obstant això, encara s'han d'escriure algunes pàgines. L'anunci que s'hagin conclòs les negociacions, que, en definitiva, hi ha un acord de pau, no significa que aquest se signi encara. La rúbrica final –que el president va anunciar que es faria a Colòmbia– es preveu fer abans del plebiscit, en un acte multitudinari, amb la presència de la majoria de caps d'Estat possibles. L'objectiu és donar un impuls al sí en la consulta als colombians. Ningú l'encerta a l'hora d'aclarir què passarà si el país decideix no avalar la pau o els partidaris no aconsegueixen els vots necessaris: el 13% de l'electorat. Tampoc és descartable que la signatura es produeixi una vegada confirmats els acords. Si per alguna cosa s'ha caracteritzat aquest procés també és per la quantitat de vegades que els terminis s'han incomplert. Quan s'aconsegueixin fer aquests passos es posarà el punt final. Colòmbia començarà llavors a escriure l'epíleg d'aquesta història. Amb un títol de només tres lletres: pau.