L’escàndol de la “policia patriòtica” dóna ales als Pujol

La posada al descobert de l'operació Catalunya alimenta les esperances dels Pujol. La maniobra d'alts comandaments policials per torpedinar el procés sobiranista ha donat munició a la família, que se sent víctima d'una persecució política. I li ha proporcionat, també, arguments per contraatacar en el terreny judicial. Els advocats dels Pujol han desplegat una estratègia a Andorra que té com a objectiu desgastar la causa oberta a Espanya per la fortuna oculta a Hisenda.

El 25 de juliol del 2014, Pujol va emetre un comunicat en el qual va admetre que la seva dona i els seus fills (però no ell) havien tingut diners a l'estranger i sense declarar al fisc durant més de tres dècades. Més tard es va saber que la fortuna estava dipositada a Andorra i ascendia a uns quatre milions d'euros. La confessió, que va esfondrar la imatge pública de l'expresident català, va ser un moviment obligat per la publicació, dues setmanes abans a El Mundo, d'una captura de pantalla amb números dels comptes i moviments a Andorra de diversos membres de la família.

Només uns dies després del comunicat, el jutge Pablo Ruz, llavors a l'Audiència Nacional, va enviar una comissió rogatòria a Andorra per sol·licitar les dades bancàries de la família. Els Pujol van intentar, des del principi, taponar aquesta via de sortida d'informació comprometedora: van presentar una denúncia, a Andorra, per revelació del secret bancari. Creien que la informació havia estat revelada de forma il·lícita per alts directius de la Banca Privada d'Andorra (BPA) i arguïen que no es podia avançar per aquest camí.

La denúncia, dirigida llavors contra “persona desconeguda”, ha restat en fase d'instrucció sense gaire èxit. Les perspectives han canviat aquest estiu. El 18 d'agost, els accionistes majoritaris de la intervinguda BPA (Higini i Ramon Cierco) van declarar com a imputats davant la jutge que investiga el cas BPA. Tots dos van denunciar haver rebut “amenaces i extorsions” per part d'alts comandaments del Cos Nacional de Policia per lliurar informació no només de Jordi Pujol, sinó també de l'expresident Artur Mas i del vicepresident del Govern català, el republicà Oriol Junqueras.

Davant l'amenaça que, si no col·laboraven amb la policia espanyola, el banc “moriria”, els Cierco —que de totes maneres van perdre el control del banc quan el Tresor nord-americà el va acusar d'afavorir el blanqueig de capitals— van lliurar la informació bancària dels Pujol. Sempre segons el relat dels germans, el 2014 el conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, es va reunir amb el cap d'Assumptes Interns de la Policia, el comissari Marcelino Martín Blas.

La declaració dels Cierco permet posar nom i cognoms als autors de la filtració. I els Pujol no han trigat a posar-se en marxa per aprofitar la revelació. El 29 d'agost, la família va transformar la denúncia anònima de fa dos anys en una querella contra Miquel, el comissari Martín Blas i Celestino Barroso, agregat d'Interior a l'ambaixada espanyola a Andorra que, segons els Cierco, també va participar en les maniobres de pressió.

La defensa dels Pujol insisteix que les coaccions i amenaces han “perjudicat” la família i que la declaració dels Cierco confirma que han estat víctimes d'una maniobra “política”. Però l'estratègia va més enllà d'un rescabalament moral o de l'exercici del dret a la rebequeria. Els Pujol volen que s'anul·li la comissió rogatòria enviada a Espanya pel seu origen il·lícit (un presumpte delicte de revelació de secrets) i que, així, part de la causa judicial quedi en dubte.

La causa que instrueix el jutjat central d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional es va obrir, formalment, arran de les declaracions de Victoria Álvarez, exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola. L'acusava de portar diners d'Andorra, en bitllets de 500 euros, d'origen dubtós. La causa es dirigia llavors solament contra el primogènit pels seus negocis il·lícits. I no es va estendre a la resta dels Pujol fins a la confessió de l'expresident.

Fonts properes a la família creuen que la captura de pantalla ho va canviar tot, perquè va obligar Pujol a confessar i va originar la comissió rogatòria. I atès que aquesta informació es va obtenir de forma il·lícita, tot el que s'ha obtingut després és també il·lícit i no es pot utilitzar (segons la doctrina jurídica dels “fruits de l'arbre enverinat”).

Les opcions, tanmateix, que la justícia espanyola tiri per terra el que ha obtingut en la comissió rogatòria (per més que Andorra anul·lés la informació) són escasses, segons fonts judicials. I de totes maneres, insisteixen, tindrien un impacte limitat en la investigació de la causa. La instrucció segueix partint de la hipòtesi que els diners procedeix d'un origen il·lícit (com el cobrament de comissions), tot i que, ara com ara, no hi hagi proves conclusives.