Aromes corruptes al clan Pujol
La família de l'expresident es va beneficiar durant anys de les influències del pare Oriol Pujol pot ser el primer a retre comptes davant la justícia
“Casa teva serà fotografiada de cap a peus; al porter, l'interrogaran sobre quan entres i quan surts; buscaran qui t'ha posat les plantes al balcó, si és que en tens, i en l'escorcoll tot el que tinguis serà mirat, remirat i escorcollat”. El 1995, Jordi Pujol va rellevar el seu conseller de Política Territorial, Jaume Roma, en revelar-se irregularitats en l'adjudicació d'unes obres. El va substituir Artur Mas, llavors desconegut, que en la seva presa de possessió va rebre aquest advertiment, contundent, del president de la Generalitat.
Pujol ja es lamentava en aquella època que es publiquessin informacions sobre els negocis i les activitats empresarials dels seus fills a l'empara i la influència del poder que ell tenia. En els 23 anys de pujolisme van ser constants les adjudicacions públiques a les empreses dels fills del president, que van poder teixir nombroses relacions empresarials.
Són casos que sempre van estar sota sospita política i fins i tot judicial, però mai no van acabar en judici. Desprenien “aromes de corrupció”, una frase encunyada pel llavors fiscal general de l'Estat, Eligio Hernández, per referir-se a uns crèdits concedits per la Generalitat que no va considerar delictius.
Diversos fills es van beneficiar d'adjudicacions i contractes públics
Ara, Oriol Pujol pot ser el primer dels set germans que acabi imputat, pel cas de les ITV i, en aquesta ocasió, sembla que hi ha indicis evidents que es va traspassar la línia del Codi Penal que tipifica el tràfic d'influències.
Aquestes revelacions sobre els negocis familiars constituïen “un dany al país”, deia Jordi Pujol, amb aquella idea patrimonialista del poder que el va caracteritzar i que assimilava l'interès personal i del seu partit al de Catalunya. Ja han transcorregut 18 anys del consell que l'expresident de la Generalitat va donar a Mas quan va prendre possessió i aquests dies torna a ser notícia el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, arran d'una denúncia de la seva exparella per uns negocis i unes activitats presumptament il·lícits.
El primer contracte públic llaminer que el va beneficiar data del 1991, quan es va adjudicar a la societat Natural Stone per 100 milions de pessetes (uns 600.000 euros) el subministrament de 100.000 metres quadrats de marbre per enrajolar parets i superfícies de l'aeroport de Barcelona. Una filial, Natural Stone Marketing Centre, tenia com a soci i vicepresident Jordi Pujol Ferrusola en el moment de l'adjudicació i Mercè Gironés, la seva dona, n'era l'única administradora. L'apoderat era Jordi Puig, amb el qual durant anys ha seguit mantenint vincles empresarials. És el germà de Felip Puig, actual conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat i que va formar part de dos governs de CiU del 1999 al 2003, amb Jordi Pujol. Els marbres col·locats al terra van ser substituïts 10 anys després a causa de la mala qualitat.
En l'última dècada, Jordi Pujol Ferrusola havia centrat la seva activitat empresarial a Mèxic, coincidint amb els set anys en què va governar l'esquerra a la Generalitat (de finals del 2003 a la fi del 2010). A partir de llavors, el primogènit ha reaparegut a Barcelona amb els seus negocis. Fa amb prou feines dos mesos, el passat 8 de novembre, va ser nomenat administrador únic d'Active Traslation, SL. Aquesta societat estava dedicada fins al 2002 a la traducció i interpretació. El 2006 va traslladar la seu de Madrid al carrer de Ganduxer de Barcelona i va modificar l'objecte social pel d'“operacions sobre immobles en general, compravenda, administració i explotació de valors mobiliaris amb cotització o sense en mercats secundaris”. La seva esposa havia estat la presidenta de la societat durant un temps i el germà d'aquesta, el secretari.
Els anys en què Jordi iniciava la seva carrera com a empresari, el seu germà Oriol s'estrenava en política. És l'únic de la família que ha seguit aquest camí. El 1993 Oriol va ser nomenat cap del gabinet tècnic del Departament de la Presidència de la Generalitat que ocupava el seu pare; més tard va passar per diverses direccions generals de l'Administració autonòmica; després va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona i el 2000 va tornar a la Generalitat com a secretari general del Departament d'Indústria. Qui el va nomenar va ser el seu oncle segon, el conseller Antoni Subirà, i Oriol Pujol va estar en el càrrec fins al 2003. Abans que ell, havia ocupat el càrrec Joaquim Pujol i Figa, cosí del president de la Generalitat i que va morir el 2004.
D'aquella època d'Oriol Pujol a Indústria arrenquen les relacions que després va continuar amb alguns empresaris i que suposadament el van portar a intervenir en el cas de les empreses d'ITV per arreglar un concurs públic. Ell ho nega tot i, com ja va fer el patriarca de la família, considera que la investigació judicial contra ell constitueix un atac a Catalunya.
Al marge de les conseqüències polítiques del cas, si es produeix la imputació d'Oriol Pujol, seria la primera vegada que un membre de la família hagi de retre comptes davant la justícia després que el 1986 fos exculpat el president de la Generalitat pel cas Banca Catalana. Aquest assumpte encara el treu de polleguera, però la fundació d'aquella entitat bancària li va servir per teixir les complicitats amb els sectors econòmics de les quals han estat vivint i encara viuen els seus fills. “A mi mateix fa temps que m'ho van mirar tot i m'ho van fotografiar tot sense trobar res”, va dir Pujol el 1995 als periodistes per proclamar la seva innocència.
En l'època en què Oriol Pujol va ser un alt càrrec d'Indústria es va produir també el desmantellament de l'empresa Lear, una multinacional nord-americana amb seu a Cervera (Lleida) i dedicada a la fabricació de components elèctrics per a automòbils, que va deixar al carrer 1.200 treballadors després de beneficiar-se de nombrosos ajuts públics.
L'empresa de la dona de Pujol també va obtenir contractes abundants
La consultora que va assessorar el desmantellament va ser Europraxis. Un dels seus consellers era Josep Pujol Ferrusola, el cinquè dels germans. Deu anys després, segueix en aquesta consultora (com a apoderat des del 2010), amb un capital declarat de 18 milions d'euros.
Anteriorment, Josep Pujol havia estat conseller d'Agrupació Mútua, una de les asseguradores privades més importants d'Espanya. Qui el va nomenar va ser Josep Lluís Vilaseca, secretari general d'Esports de la Generalitat durant molts anys amb Jordi Pujol i actual vicepresident de l'entitat. La relació de l'expresident de la Generalitat amb Vilaseca ve dels temps de Banca Catalana. Tots dos van compartir imputació en aquell procés.
Josep Pujol és el germà que menys ha cuidat la seva imatge empresarial. Entre els seus amics hi havia el financer Juan Manuel (John) Rosillo, que va fugir de la justícia el 2002 després de ser condemnat per delicte fiscal a sis anys de presó en una tèrbola operació urbanística de requalificació d'uns terrenys davant del mar a Barcelona. Una evidència de l'amistat que els unia és que Josep Pujol va passar la seva lluna de mel al ranxo que Rosillo tenia al Panamà, on va morir el 2007.
L'empresa de Pere Pujol, el quart dels germans, també es va beneficiar d'adjudicacions de la Generalitat el 2000 i el 2001 per un import de 190.888 euros. L'encàrrec es va realitzar a l'empresa Entorn Enginyeria i Serveis, el gerent de la qual era Pere Pujol. La societat va ser presidida per Carles Sumarroca, un empresari amic íntim de l'expresident de la Generalitat. La seva dona, Marta Ferrusola, i la de Sumarroca van constituir en el seu moment la societat Hidroplant, dedicada a la jardineria. Entre els seus clients va tenir el FC Barcelona i es va beneficiar de diverses adjudicacions del port de Barcelona.
La segona filla del matrimoni, Marta Pujol, arquitecta de professió, també figurava en aquesta societat i també va rebre adjudicacions directes de la Generalitat, que mai no es van aclarir malgrat les peticions de l'oposició socialista.
El canvi de govern a Catalunya mai no va ser digerit per Marta Ferrusola. Una frase seva pronunciada mesos després que Pasqual Maragall ocupés la presidència resumeix la seva idea del poder. “Vam guanyar les eleccions però ens van robar el Govern”, va dir. I va sentenciar: “És com si entren a casa teva i et trobes els armaris regirats, perquè t'ho han robat tot”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- Jordi Pujol Ferrusola
- Oriol Pujol Ferrusola
- Pere Pujol Ferrusola
- Marta Pujol Ferrusola
- Josep Pujol Ferrusola
- Cas de les ITV
- Cas Pujol
- Jordi Pujol
- Tràfic influències
- Malversació fons
- Paradisos fiscals
- Generalitat Catalunya
- Corrupció política
- Corrupció
- Casos judicials
- Catalunya
- Delictes fiscals
- Administració autonòmica
- Espanya
- Tributs
- Delictes
- Política
- Administració pública
- Justícia
- Finances