El 40% dels pisos turístics de Barcelona són il·legals

Dades inèdites sobre els pisos turístics a Barcelona. Un estudi encarregat per l'Ajuntament quantifica per primera vegada l'abast del fenomen i analitza el seu impacte sobre el mercat de lloguer. L'informe xifra en 15.881 els pisos turístics: 9.606 tenen llicència i la resta, 6.275, no; fet que suposa que el 39,5% de l'oferta és il·legal. Fa dos anys i mig que a la ciutat no es concedeixen noves llicències i l'alcaldessa, Ada Colau, ha declarat la guerra als il·legals.

Aquests registres també indiquen que els lloguers turístics representen el 7,7% del parc de lloguer, i analitzen la rendibilitat d'aquesta oferta: en funció de les zones i les ocupacions, els ingressos per al propietari són entre 2,3 i 4 vegades superiors a la dels lloguers convencionals, amb beneficis entre el 7% i el 13% enfront del 3%-4%. L'estudi conclou que la pressió del turisme i l'atractiu dels beneficis han contribuït a reduir l'oferta i a disparar el preu dels lloguers convencionals a la ciutat, encara que no detalla en quant.

L’informe, al qual ha tingut accés aquest diari, forma part de la documentació de treball del Pla Estratègic de Turisme per al 2020 i el signen els despatxos Duatis Arquitectes i Urban Facts. Per analitzar el fenomen dels pisos turístics i el seu impacte empra dades del servei d’Estadística del mateix Ajuntament (nombre d’habitatges i lloguers, registre d’apartaments turístics amb llicència), de l’Institut Català del Sòl (Incasòl, que té dades sobre mercat de lloguer perquè és on es dipositen les fiances) i de la plataforma de lloguers vacacionals Airbnb. D’aquesta plataforma, a qui Colau ha multat per anunciar pisos sense llicència, és d’on s’extreu la xifra dels il·legals: s’analitza l’oferta en cinc dates durant 10 mesos, es comptabilitzen només els pisos sencers i es corregeix el total restant els que tenen llicència. A més, els autors han entrevistat agents del sector: propietaris, inversors i gestors de llicències d’apartaments turístics o webs.

Una de les qüestions que mostren les dades és l’impacte diferent que els pisos turístics, siguin legals o il·legals, tenen sobre els barris de la ciutat. Per exemple, el 65% de l’oferta total es concentra en només 10 barris (la ciutat en té 73) que pertanyen sobretot als districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, els dos més cèntrics. El barri que encapçala la llista (sumant legals i il·legals) és la Dreta de l’Eixample, amb 2.294 pisos turístics (el 14% del total) a molta distància de Gràcia, Sagrada Família o l’Antiga Esquerra de l’Eixample, tots amb ofertes superiors als mil pisos.

En el cas dels pisos amb llicència HUT (habitatge d’ús turístic), el barri on més n’hi ha, amb diferència, és la Dreta de l’Eixample, amb 1.747. El segueixen la Sagrada Família, Gràcia, l’Antiga Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni. En canvi, els barris que lideren l’oferta d’Airbnb són els de Ciutat Vella (el Raval, Santa Caterina, Sant Pere, la Ribera i el Gòtic, els primers que es van veure afectats per una moratòria de noves llicències). En la suma del Raval, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, l’oferta de pisos a Airbnb quadruplica la dels pisos que tenen llicència.

Respecte al pes de l’oferta de lloguers turístics sobre el total del parc de lloguer, la mitjana de la ciutat és del 7,7%, però el percentatge ascendeix a més del 25% a la Dreta de l’Eixample o la Vila Olímpica. Amb més d’un 10% del parc de lloguer destinat al turisme figuren també els barris de la Sagrada Família, Poble-sec, Diagonal Mar, l’Antiga Esquerra de l’Eixample, Poblenou, Sant Antoni, Gràcia, Sant Pere, Fort Pienc i Hostafrancs.

Referent a l’impacte dels pisos turístics sobre els preus del mercat de lloguer d’habitatges principals, l’estudi recorda que el preu dels lloguers en els últims tres anys a Barcelona ha estat del 33%, el més gran d’Espanya. Conclou que el fenomen dels lloguers a turistes “no és l’única causa de l’increment dels preus de lloguer, però en restringir-ne l’oferta, és evident que es contribueix a incentivar-la”. “Als barris on la rendibilitat del model d’allotjament turístic és més elevada es produeix una retirada dels pisos del mercat de lloguer convencional per destinar-los al turisme. Això provoca una reducció del parc de l’oferta de lloguer, ja escàs”, diuen els autors: I “la falta d’oferta de pisos de lloguer contrasta amb la demanda, la qual cosa explica la forta pujada dels preus del lloguer que s’ha produït recentment a Barcelona”.