Aquests són els controls que passa l’aigua que beus

El brot de gastroenteritis que va afectar més de 4.100 persones a Barcelona i Tarragona per beure aigua envasada va ser una cosa "excepcional" i "puntual", segons els experts del sector. Els filtres de seguretat que passa l'aigua embotellada abans d'arribar als usuaris amb prou feines deixen incidències. Anàlisis microbiològics diaris, exàmens químics trimestrals i fins a revisions cada cinc anys són alguns dels controls que han d'aprovar les aigües minerals naturals per arribar al consumidor.

En el cas de la deu d'Arinsal (Andorra), origen del brot, es va constatar una contaminació fecal humana provocada per la presència d'un norovirus i el Govern d'Andorra va procedir a clausurar definitivament l'empresa envasadora i la deu. Les anàlisis realitzades a l'aqüífer no van detectar aquest microorganisme perquè no estan dissenyats per localitzar la presència de virus, sinó de bacteris. Per l'escassa probabilitat que això passi —de fet, és la primera vegada que es descriu la presència d'un norovirus en aigua envasada—, la normativa europea no contempla l'obligatorietat d'investigar aquests microorganismes. 

Segons el Reial decret 1798/2010, que regeix els controls de seguretat de l'aigua envasada, les empreses envasadores han de mesurar diàriament la conductivitat elèctrica i el ph de l'aigua. A més, han de fer cada jornada laboral una anàlisi microbiològica del producte, que contempla sis paràmetres entre els quals es troben la detecció d'Escherichia coli (i-coli) i estreptococs fecals. Cada tres mesos, el reglament també requereix una anàlisi química completa (s'estudien 20 elements més) i cada cinc anys, l'aigua dels punts d'emergència [el pou] haurà de ser controlada mitjançant una anàlisi microbiològica i una altra que cobreixi els paràmetres de l'anàlisi trimestral.

"Les anàlisis que es fan busquen indicadors bacteriològics per veure que no hi ha contaminació per falta d'higiene o contaminació fecal. Les empreses no tenen obligació d'analitzar també virus perquè és gairebé impossible", apunta el doctor Antonio Borrell, responsable d'aigües envasades dels laboratoris Oliver Rodés. L'empresa, que s'encarrega d'analitzar i certificar l'aigua de moltes envasadores, també va revisar l'aigua d'Arinsal. "Aquest episodi és altament improbable que passi. L'aigua envasada és dels productes més controlats del mercat", postil·la el doctor Borrell.

El microbiòleg Albert Bosch, que es va encarregar d'analitzar les mostres recollides dels pacients intoxicats i de les garrafes sospitoses, va ser qui va detectar el norovirus. L'investigador també va recalcar que tots els exàmens fets a la planta envasadora havien sortit bé al principi perquè cap d'ells incloïa l'estudi específic dels virus. La normativa no ho obliga i és decisió de l'empresa envasadora mesurar aquest paràmetre a majors o no. "Analitzar els virus no és obligatori, encara que a Aiguës de Barcelona es fa igualment des del 1980", va puntualitzar Bosch dilluns passat quan va comunicar la contaminació de l'aigua.