Mor el Nobel de Literatura Imre Kertész, supervivent d’Auschwitz
L'escriptor hongarès, que va rebre el premi el 2002 per obres com 'Sense destí', ha mort a Budapest amb 86 anys
El premi Nobel de Literatura del 2002, l'hongarès Imre Kertész, ha mort aquest dijous a casa seva, a Budapest (Hongria), amb 86 anys, segons ha informat l'agència estatal de notícies MTI i ha confirmat posteriorment France Presse. L'autor d'obres com Sense destí va viure en primera persona el drama de l'Holocaust, ja que quan era adolescent va estar tancat als camps d'extermini d'Auschwitz i Buchenwald. En una entrevista concedida el 2013, Kertész va revelar que tenia Parkinson.
Imre Kertész va ser el primer escriptor d'Hongria a rebre el màxim guardó mundial de les lletres, per les seves novel·les i assajos, en els quals va plasmar l'experiència de l'Holocaust. De fet, l'Acadèmia sueca va destacar llavors una obra que "enfronta la fràgil experiència de l'individu contra l'arbitrarietat bàrbara de la història". Entre els seus llibres més coneguts es troben Fiasco, Kaddish pel fill no nascut, Liquidación i Jo, un altre.
Nascut a la capital hongaresa el 29 de novembre del 1929 i fill de pares jueus, Imre Kertész tenia 14 anys quan va entrar al camp de concentració d'Auschwitz. Després de sobreviure a aquella tragèdia, va tornar a Hongria el 1945, i tot just tres anys després va començar a treballar com a periodista. El 1951 va ser represaliat i acomiadat del seu diari, que va ser declarat òrgan del Partit Comunista. Des de llavors, Kertész sempre va mantenir una actitud crítica i independent, amb la qual va atacar tant els totalitarismes i el règim soviètic com, més tard, el capitalisme i les seves conseqüències.
Imre Kertész va necessitar més de dues dècades per narrar la memòria de l'horror que havia viscut. El procés d'escriptura va durar uns 10 anys, fins a donar a llum Sense destí, considerada una de les millors novel·les del segle XX. Al llarg de la seva carrera, Kertész ha treballat, a més de com a escriptor, com a traductor i guionista, i ha acumulat tot tipus de premis, el més important fa 14 anys, quan va aconseguir ser el primer hongarès a guanyar el Nobel de Literatura.
"Era un dels autors hongaresos més influents del segle XX, no només per la seva obra, sinó per la seva manera de veure el món", ha assenyalat el director de l'editorial Magveto Publishing en declaracions a France Presse. Ell mateix, editor de bona part de l'obra de Kertész, ha estat qui ha confirmat la seva defunció.
En un comunicat, les editorials que han publicat l'obra de Kertész en català (Quaderns Crema) i castellà (Acantilado) han lamentat la seva mort. El proper 6 d'abril es publicaran els seus diaris —La última posada—. En aquesta culminació de la seva obra, un Kertész ja greument malalt concep un text que constitueix un testimoni visceral i de vegades pertorbador de les seves experiències i de la lluita de l'ésser humà per la dignitat en causes extremes, de manera que transforma la crònica de la seva avantsala de la mort en una obra de sinceritat radical.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.