Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra

Els bacteris de la mà d’una nena, la millor imatge de ciència de l’any a Espanya

La FECYT i el CSIC publiquen les fotografies guanyadores de la 13a edició del certamen Fotciencia

Madrid
  • El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) han publicat les fotografies guanyadores de la 13a edició del seu certamen Fotciencia, que busca apropar la ciència i la tecnologia als ciutadans mitjançant "una visió artística i estètica". El primer premi l'ha guanyat aquesta imatge en la qual es pot veure el que amaga la mà bruta d'un nen. La fotografia va ser feta a partir de l'empremta d'una nena de sis anys després de posar la seva mà sobre una placa de Petri, un recipient utilitzat en microbiologia per conrear cèl·lules. L'objectiu era demostrar a alumnes d'Infantil i Primària la importància que té rentar-se les mans després, per exemple, de jugar amb terra. A través del microscopi es podien apreciar diverses colònies de llevats i de bacteris.
    1El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) han publicat les fotografies guanyadores de la 13a edició del seu certamen Fotciencia, que busca apropar la ciència i la tecnologia als ciutadans mitjançant "una visió artística i estètica". El primer premi l'ha guanyat aquesta imatge en la qual es pot veure el que amaga la mà bruta d'un nen. La fotografia va ser feta a partir de l'empremta d'una nena de sis anys després de posar la seva mà sobre una placa de Petri, un recipient utilitzat en microbiologia per conrear cèl·lules. L'objectiu era demostrar a alumnes d'Infantil i Primària la importància que té rentar-se les mans després, per exemple, de jugar amb terra. A través del microscopi es podien apreciar diverses colònies de llevats i de bacteris.
  • La fotografia d'uns embrions de granota encara en desenvolupament ha guanyat l'accèssit en la categoria general. Segons Víctor Rivera, autor de la foto, les diferents posicions que han adoptat els futurs amfibis dins dels seus ous —encara transparents— permeten apreciar detalls de la seva fesomia. Cadascun d'aquests embrions mesura entre 2,8 i 3 mil·límetres. En alguns es pot apreciar un primer esbós de la cua que tindran els capgrossos i en altres, el “somriure” que forma la glàndula mucosa, amb la qual podran fixar-se a superfícies just després de l'eclosió.
    2La fotografia d'uns embrions de granota encara en desenvolupament ha guanyat l'accèssit en la categoria general. Segons Víctor Rivera, autor de la foto, les diferents posicions que han adoptat els futurs amfibis dins dels seus ous —encara transparents— permeten apreciar detalls de la seva fesomia. Cadascun d'aquests embrions mesura entre 2,8 i 3 mil·límetres. En alguns es pot apreciar un primer esbós de la cua que tindran els capgrossos i en altres, el “somriure” que forma la glàndula mucosa, amb la qual podran fixar-se a superfícies just després de l'eclosió.
  • En la categoria de fotografia micro, la guanyadora ha estat aquesta imatge d'un cristall de zeolita, que mesura 0,004 mil·límetres, obtingut al laboratori a partir d'un residu d'alumini. Les zeolites són minerals que s'originen per reaccions entre roques sedimentàries i volcàniques. Al laboratori es preparen i dissenyen a partir de reactius químics i també se sintetitzen a partir de residus, com la de la imatge, feta amb un microscopi electrònic d'escombratge. Aquesta zeolita s'utilitza per eliminar metalls pesants en aigües, de manera que s'aconsegueix resoldre dues problemàtiques ambientals: l'aprofitament de residus i el tractament d'aigües contaminades.
    3En la categoria de fotografia micro, la guanyadora ha estat aquesta imatge d'un cristall de zeolita, que mesura 0,004 mil·límetres, obtingut al laboratori a partir d'un residu d'alumini. Les zeolites són minerals que s'originen per reaccions entre roques sedimentàries i volcàniques. Al laboratori es preparen i dissenyen a partir de reactius químics i també se sintetitzen a partir de residus, com la de la imatge, feta amb un microscopi electrònic d'escombratge. Aquesta zeolita s'utilitza per eliminar metalls pesants en aigües, de manera que s'aconsegueix resoldre dues problemàtiques ambientals: l'aprofitament de residus i el tractament d'aigües contaminades.
  • L'accèssit en la categoria micro l'ha guanyat aquesta imatge de la vellositat que recobreix les larves d'un escarabat de les catifes. Aquestes larves poden provocar importants danys en materials tèxtils i dermatitis i irritacions pulmonars en els éssers humans. El causant d'aquests danys és la vellositat abundant que té i que li confereix un aspecte de “cuc pelut amb potes”. La tècnica amb la qual María Carbajo va fer aquesta foto, gràcies a un microscopi electrònic d'escombratge, té una gran resolució i profunditat de camp, cosa que permet obtenir imatges a grans augments amb efecte de volum.
    4L'accèssit en la categoria micro l'ha guanyat aquesta imatge de la vellositat que recobreix les larves d'un escarabat de les catifes. Aquestes larves poden provocar importants danys en materials tèxtils i dermatitis i irritacions pulmonars en els éssers humans. El causant d'aquests danys és la vellositat abundant que té i que li confereix un aspecte de “cuc pelut amb potes”. La tècnica amb la qual María Carbajo va fer aquesta foto, gràcies a un microscopi electrònic d'escombratge, té una gran resolució i profunditat de camp, cosa que permet obtenir imatges a grans augments amb efecte de volum.
  • A més de la categoria general i en l'àmbit micro, el certamen també atorga el premi Institut d'Agricultura Sostenible. Aquest any l'ha guanyat la imatge d'una cabra ajudant a recol·lectar oli d'argània. Els fruits d'aquest arbre espinós, d'on s'extreu l'oli d'argània, es recullen tradicionalment per mitjà de les cabres. Quan la pastura escasseja les cabres pugen a aquests arbres per alimentar-se dels seus fruits. Després escupen els ossos i els pastors els recullen per poder obtenir l'oli. D'aquesta manera, l'extracció és totalment artesanal. Les cooperatives encarregades de l'extracció estan ajudant a reforestar els boscos d'argània.
    5A més de la categoria general i en l'àmbit micro, el certamen també atorga el premi Institut d'Agricultura Sostenible. Aquest any l'ha guanyat la imatge d'una cabra ajudant a recol·lectar oli d'argània. Els fruits d'aquest arbre espinós, d'on s'extreu l'oli d'argània, es recullen tradicionalment per mitjà de les cabres. Quan la pastura escasseja les cabres pugen a aquests arbres per alimentar-se dels seus fruits. Després escupen els ossos i els pastors els recullen per poder obtenir l'oli. D'aquesta manera, l'extracció és totalment artesanal. Les cooperatives encarregades de l'extracció estan ajudant a reforestar els boscos d'argània.
  • El premi Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments se l'ha endut aquesta fotografia micro del llevat emprat en l'elaboració d'una cervesa artesana extremenya. En fabricar vi, pa o cervesa s'utilitzen bacteris, llevats o fongs. Els llevats, per exemple, són un component imprescindible en l'elaboració de les cerveses. Segons Pablo Muñoz, un dels autors de la fotografia, un dels reptes amb els quals s'enfronta la biotecnologia és la formació de microorganismes genèticament manipulats que puguin ser utilitzats en l'elaboració de productes alimentosos millorats. La imatge es va aconseguir amb un microscopi electrònic d'escombratge.
    6El premi Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments se l'ha endut aquesta fotografia micro del llevat emprat en l'elaboració d'una cervesa artesana extremenya. En fabricar vi, pa o cervesa s'utilitzen bacteris, llevats o fongs. Els llevats, per exemple, són un component imprescindible en l'elaboració de les cerveses. Segons Pablo Muñoz, un dels autors de la fotografia, un dels reptes amb els quals s'enfronta la biotecnologia és la formació de microorganismes genèticament manipulats que puguin ser utilitzats en l'elaboració de productes alimentosos millorats. La imatge es va aconseguir amb un microscopi electrònic d'escombratge.
  • Finalment, el concurs també lliura un premi a “La ciència a l'aula”. La imatge guanyadora mostra una gota d'aigua sobre una moneda. La tensió superficial —la duresa en la capa exterior dels líquids en repòs— fa que l'aigua no es "precipiti" malgrat depassar els límits de la moneda. Mentre que l'aigua no augmenti de volum i aquesta tensió superficial romangui estable, el líquid no caurà de la moneda. La fotografia es va fer amb un telèfon mòbil.
    7Finalment, el concurs també lliura un premi a “La ciència a l'aula”. La imatge guanyadora mostra una gota d'aigua sobre una moneda. La tensió superficial —la duresa en la capa exterior dels líquids en repòs— fa que l'aigua no es "precipiti" malgrat depassar els límits de la moneda. Mentre que l'aigua no augmenti de volum i aquesta tensió superficial romangui estable, el líquid no caurà de la moneda. La fotografia es va fer amb un telèfon mòbil.