_
_
_
_

La Generalitat diu que la sentència no altera el procés sobiranista

Arrimadas (C’s) demana a Artur Mas que s’aparti cap a un costat perquè “no té res a oferir”

La vicepresidenta en funcions del Govern, Neus Munté.
La vicepresidenta en funcions del Govern, Neus Munté.Albert Garcia

La Generalitat ha anunciat aquesta tarda que la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la la resolució independentista aprovada pel Parlament no alterarà el procés sobiranista català. "Mantenim els efectes polítics de la declaració que va aprovar un Parlament legalment constituït i amb una majoria absoluta", ha proclamat la vicepresidenta de la Generalitat en funcions, Neus Munté. "No s'atura la voluntat política expressada pel Parlament", ha afegit.

Más información
El Constitucional anul·la la declaració independentista per unanimitat
La Generalitat desobeirà el TC: “Continuarem avançant”
L’Estat suspendrà 21 càrrecs catalans si desobeeixen el TC

Munté ha carregat amb duresa contra el Tribunal Constitucional, del qual ha dit que "mai defrauda els catalans, perquè les seves actuacions i els seus posicionaments són previsibles, com desgraciadament ja va passar amb la sentència de l'Estatut, que va ser una sentència política".

En aquesta mateixa línia ha censurat el que considera "ús partidari i partidista dels calendaris" per part dels magistrats del Constitucional. "És la sentència més ràpida en els 25 anys d'història del tribunal i han batut un rècord, cosa que contrasta amb tantes sentències que estan pendents i que afecten aspectes essencials dels ciutadans de Catalunya", ha dit.

"La legitimitat del Tribunal Constitucional a Catalunya és poc menys que zero", ha insistit Neus Munté, que ha recordat la recent reforma de la llei orgànica que regula aquest organisme i que ha qualificat de "feta expressament pel Govern espanyol" per afrontar la situació política catalana.

Munté ha insistit que la resolució aprovada pel Parlament el 9 de novembre i ara anul·lada "només té un caràcter polític i recull un mandat democràtic", que ara es pretén "silenciar" amb aquesta sentència. Per això ha aprofitat l'ocasió per reclamar la necessitat que Catalunya disposi d'un Govern tan aviat com sigui possible que faci front a l'"ofensiva per terra, mar i aire de l'Estat".

En un altre moment, la vicepresidenta catalana ha recordat que la resolució anul·lada proclamava la voluntat de negociar amb l'Estat i amb les institucions europees i ha insistit que aquest oferiment seguia obert.

La sentència del Tribunal Constitucional que anul·la la resolució independentista aprovada pel Parlament no afecta el full de ruta de CDC.

Francesc  Homs. El candidat de la formació a les eleccions del 20-D i actual conseller de la Presidència, Francesc Homs, ho ha deixat clar durant un col·loqui aquest dimecres al Cercle d'Economia: "Si per solucionar el problema s'excusen en les faldilles d'un tribunal que controlen, em sembla molt inconsistent".

La notícia ha arribat mentre el candidat feia la seva exposició sobre economia davant dels empresaris. La pregunta d'un d'ells ha donat motiu a fer que Homs es posicionés. "Canviaran la seva estratègia [el procés independentista] per la sentència?", l'han interpel·lat. Homs, que ha criticat la filtració a la premsa de part de la sentència abans que s'hagi fet pública, ha insistit que no. Els motius ja són coneguts. Pel candidat de CDC, el TC no és un òrgan vàlid perquè, segons ha dit, està "controlat pels partits espanyols". A més, "és un error monstruós de la política espanyola, i no ho dic jo només, també mitjans internacionals, tractar el tema des dels tribunals", ha afegit.

El col·loqui davant dels empresaris s'ha basat en la defensa d'un Estat propi per a Catalunya com a solució econòmica. Homs ha defensat, això sí, el perfil propi del seu partit i ha lloat un sistema de "concertació" en l'Estat del benestar, rebutjant l'intervencionisme públic. Malgrat voler llançar aquest missatge de tranquil·litat als empresaris en vista de les negociacions amb la CUP, molts han expressat la seva preocupació.

Inés Arrimadas (Ciutadans) ha demanat al president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, que s’aparti cap a un costat perquè “ja no té res a oferir” després de conèixer la decisió. “És una resolució lògica i esperada perquè trenca el nostre marc jurídic i democràtic”, ha destacat Arrimadas quan ha arribat a un dinar informatiu al club Segle XXI. Davant la situació de bloqueig institucional, que ha qualificat de “telenovel·la” de capítol diari, la portaveu de Ciutadans al Parlament ha apostat perquè el seu partit lideri una “alternativa política” que “retorni als catalans el seu futur”.

Arrimadas ha insistit que “no podem perdre ni un dia més”. La líder de la formació d’Albert Rivera a Catalunya s’ha mostrat convençuda que Ciutadans pot guanyar les properes eleccions generals a Catalunya per demostrar que els catalans “no volen trencar Espanya” sinó “reformar el país”.

David Fernàndez (CUP). L’exdiputat del partit anticapitalista ha manifestat a Twitter el seu rebuig a la decisió. “Heu prohibit una resolució que ja no us reconeixia cap autoritat sobre la llibertat política del nostre poble”. El compte oficial del partit també ha reaccionat: “Desobediència”.

Carme Chacón (PSC). La candidata socialista a les eleccions generals creu que la decisió del TC era “l’única possible” i ha demanat al president de la Generalitat que l’acati. En declaracions als mitjans, ha instat Mas a “fer l’única cosa lògica” que, segons ella, és demostrar que és el president de tots els catalans “acatant les decisions dels tribunals”.

Òmnium Cultural. L’entitat independentista, una de les més influents a Catalunya, ha fet una crida a la “unitat d’acció” de l’independentisme per fer front a la decisió del TC. En un comunicat, l’entitat presidida per Quim Torra ha destacat la necessitat d’unir esforços per “defensar el mandat democràtic del 27 de setembre”, i s’ha posat a la disposició de les institucions i els partits catalans. “Cap tribunal polititzat i sense legitimitat pot tombar la voluntat d’un poble”, i ha afegit que la política s’ha judicialitzat i la justícia s’ha polititzat.

Gabriel Rufián (ERC). El candidat republicà a les generals ha expressat el seu rebuig a la resolució del tribunal esmentat perquè, segons ha dit, és el reflex d’un Estat que està “contra un mandat popular” en les eleccions catalanes, que es va manifestar a favor de la independència, ha dit. En declaracions després de reunir-se amb la Taula del Tercer Sector, ha lamentat que, al final, “la notícia és que no hi ha notícia, perquè el que seria notícia és que un tribunal presidit per un militant del PP, que es recorda molt de l’article 155 per a un referèndum i molt poc de l’article 47 envers un desnonament”, estigués d’acord amb el votat. També ha deixat clar el seu desacord a la xarxa social Twitter.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_