El Constitucional anul·la la declaració independentista per unanimitat

El ple del Tribunal Constitucional ha anul·lat per unanimitat la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 9 de novembre. En una de les resolucions més ràpides de la seva història, el Constitucional ha deixat sense efecte el text aprovat pels diputats de Junts pel Sí i la CUP, que iniciava el camí per trencar amb Espanya. El tribunal, format per onze membres des de la defunció del magistrat Luis Ortega a l'abril, ha estimat el recurs que va presentar el Govern central el passat 11 de novembre, dos dies després que el Parlament aprovés la resolució independentista. Aquest text advoca per desobeir les institucions espanyoles, començant pel Constitucional, i insta la Generalitat a complir únicament les lleis emanades de la Cambra catalana.

El president del Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, volia deixar resolt l'assumpte abans de l'inici, divendres que ve, de la campanyaper a les eleccions del 20 de desembre, per la qual cosa encara que l'assumpte català no estava en l'ordre del dia del ple del tribunal aquesta setmana, a última hora es va optar per incloure'l. De los Cobos ha pres aquesta decisió després que es garantís que hi havia un ampli consens a favor d'anul·lar la declaració independentista. Els magistrats es van reunir dimarts i van debatre durant tres hores la proposta de sentència redactada pel magistrat Andrés Ollero, del sector conservador. S'hi han introduït alguns canvis i de la sessió d'aquest dimecres ja ha sortit la resolució definitiva. L'acord per anul·lar la declaració del Parlament es donava per segur des que es va reunir el ple i el gran dubte era saber si s'aprovaria de forma unànime, com finalment ha passat, o amb algun vot discrepant.

El Constitucional va admetre a tràmit el recurs del Govern espanyol també de manera unànime. L'admissió va suposar la suspensió automàtica de la declaració sobiranista, però només de forma temporal, per un màxim de cinc mesos, termini en el qual el Constitucional havia de decidir sobre el fons de l'assumpte o si prorrogava o aixecava la suspensió fins que hi hagués sentència. El tribunal, que té sobre la taula assumptes com la llei de l'avortament des de fa més de cinc anys, ha resolt en aquesta ocasió amb una celeritat insòlita: menys d'un mes des que els diputats de Junts pel Sí i la CUP van aprovar la resolució que advoca per desobeir les institucions espanyoles i insta la Generalitat a complir únicament els acords que sorgeixin de la Cambra catalana. El tribunal advertia la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la Mesa de la Cambra, el secretari i l'Executiu català en funcions, presidit per Artur Mas, que havien de complir aquesta decisió i que podien incórrer en responsabilitats penals en cas d'ignorar la suspensió cautelar.

La reforma exprés de la llei orgànica del Constitucional que ha aprovat el Govern espanyol permet al tribunal sancionar i fins i tot suspendre els alts càrrecs que no acatin les seves resolucions. Els magistrats van preferir no fer referència a aquesta possibilitat, tot i que el Govern central els ho havia demanat. Ara els magistrats han de decidir si en la sentència inclouen un advertiment sobre les conseqüències que tindria incomplir-la.

En les al·legacions presentades davant del Constitucional, el Parlament ha restat transcendència a la seva declaració, que va dividir la Cambra en dues meitats –72 diputats van votar-hi a favor i 63, en contra (Ciutadans, PP, PSC i Catalunya Sí que es Pot)–. Tot i que la resolució preveia “iniciar en el termini màxim de 30 dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d'hisenda pública”, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va presentar les al·legacions, va assenyalar que el text és només “una voluntat, aspiració o desig” que no té efectes jurídics.