Barcelona se suma a la causa contra els bombardejos feixistes a la ciutat

Pocs dies abans que faci 40 anys de la mort del dictador Francisco Franco, l'Ajuntament de Barcelona s'ha personat en la querella criminal de l'Associació AltraItalia contra els bombardejos de les tropes italianes de Mussolini que va patir la ciutat entre el 1937 i el 1939 i en els quals van morir 5.000 persones. El Consistori també ha fet costat a la xarxa ciutadana de suport a la querella argentina contra els crims del franquisme per presumptes delictes de genocidi: en aquest cas, d'una banda, convida els ciutadans a sumar-se com a víctimes o testimonis dels fets aportant informació; i, de l'altra, estudia adherir-se al procediment obert.

Ho ha explicat aquest dimarts el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania i Participació, l'advocat Jaume Asens, que ha comparegut acompanyat de representants dels grups municipals d'ERC i la CUP i de l'Associació AltraItalia, formada per italians antifeixistes que viuen a Barcelona. Asens ha lamentat que des de l'Espanya "s'hagin pogut investigar crims comesos en altres països com l'Argentina o Xile, però hàgim estat incapaços d'investigar aquí". El regidor ha celebrat la querella argentina, "és un favor que ens retornen", ha afirmat, i ha afegit que "la perifèria recorda a la metròpolis que hi ha crims que no es poden enterrar a les fosses de l'oblit".

Altraitalia considera en la seva denúncia que la intervenció de les tropes militars italianes dirigides per Benito Mussolini va ser decisiva per al triomf del cop d'Estat de Franco contra el Govern de la República. A més, assenyala que es va tractar d'una intervenció il·legal perquè no es va fer cap declaració de guerra entre els dos Estats. El procediment al qual se suma l'Ajuntament de Barcelona el tramita el jutjat d'instrucció número 23 de Barcelona arran de la denúncia interposada per AltraItalia davant l'Audiència de Barcelona el 2013.

En el segon cas, la querella ciutadana presentada a Buenos Aires per delictes de genocidi comesos durant el franquisme, interpel·la les persones que el dictador Francisco Franco va designar per succeir-lo, entre ells el rei Joan Carles. La denúncia també s'estén a l'actual cap d'Estat, Felip VI, i al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, com a representants d'un Estat que els denunciants entenen que legitima el que va passar durant la dictadura.

En relació amb aquesta querella, els serveis jurídics de l'Ajuntament estudien adherir-se a la causa. Mentrestant, facilitarà als veïns de la ciutat que ho facin a través d'un formulari que distribuiran les oficines d'atenció al ciutadà (OAC) dels districtes.

Asens i els presidents dels grups municipals d'ERC i la CUP, Alfred Bosch i María José Lecha, han explicat també que l'Ajuntament proposarà una declaració institucional que rebutja els bombardejos i demana a les autoritats italianes que demanin perdó en un acte de desgreuge. "Tal com va passar amb el Govern alemany amb els bombardejos de Guernica", ha dit el tinent d'alcalde.