L’esperança de vida al Raval és de sis anys menys que a Pedralbes

El codi postal segueix sent una bona referència per retre compte de la salut de la gent. No té la mateixa salut un veí del barri del Raval que un de Pedralbes, a la zona alta de Barcelona. De fet, la diferència d'esperança de vida mitjana entre l'un i l'altre és d'uns sis anys, amb més mal pronòstic per a l'habitant del Raval. L'Ajuntament de Barcelona ha tornat a posar en evidència la importància de l'adreça postal en la salut després de radiografiar diversos indicadors socioeconòmics i sanitaris de tots els barris de la ciutat i constatar que hi ha desigualtats en salut entre unes zones i altres. A més, el govern local ha identificat els 18 barris més desafavorits, és a dir, amb pitjors condicions de salut.

L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha elaborat un informe en el qual recull, per primera vegada, un mapa urbà que cristal·litza les desigualtats en salut als diferents barris de la ciutat. Tenint en compte que el 80% dels determinants de la salut d'una persona són de caràcter econòmic i social, els tècnics de Salut Pública s'han servit de sis indicadors socioeconòmics i sis pròpiament sanitaris per radiografiar les condicions de salut dels barcelonins.

El mapa que resulta de l'anàlisi d'aquests indicadors no dista molt del que ja es va fer en el seu moment sobre el nivell de renda o l'atur per barris a la ciutat. Malgrat que Barcelona té, en general, bons indicadors de salut, l'informe, titulat Urban heart, revela desigualtats entre barris vinculades a les condicions socioeconòmiques de les persones que hi viuen. Així, la mateixa bretxa social que ja es va evidenciar en aquests altres mapes sobre renda o ocupació es trasllada ara a l'àmbit sanitari. Les desigualtats en salut detectades en l'informe posen en el punt de mira 18 barris de sis districtes diferents. Els quatre veïnats que conformen Ciutat Vella (Barceloneta, Gòtic, Raval i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera), vuit de Nou Barris (Can Peguera, Ciutat Meridiana, Roquetes, Torre Baró, Trinitat Nova, Turó de la Peira, Vallbona i Verdum), un de Sants (la Marina del Prat Vermell), un altre d'Horta (el Carmel), tres de Sant Andreu (Baró de Viver, Bon Pastor i Trinitat Vella) i un més de Sant Martí (Besòs-Maresme) són les zones de Barcelona que tenen més mala salut. 

Els barris de Ciutat Vella tenen els resultats desfavorables en gairebé tots els indicadors analitzats. Les dades sobre el nombre de persones que viuen soles, la renda familiar disponible, l'esperança de vida, la taxa de tuberculosi i la taxa de fecunditat adolescent, entre d'altres, situen tot el districte de Ciutat Vella com una de les zones de Barcelona amb més mala salut. Passa una cosa similar a Nou Barris, on gairebé tots els indicadors tenen xifres poc saludables: Ciutat Meridiana i la Trinitat Nova, per exemple, precisament els dos barris amb les rendes més baixes de Barcelona, tenen uns índexs d'atur, esperança de vida o mortalitat que revelen que els seus veïns tenen més mala salut.

Als experts, aquestes coincidències no els estranyen. De fet, la comissionada de Salut de l'Ajuntament, Gemma Tarafa, ho deixa clar: "Les desigualtats no són resultat de la falta de recursos sanitaris, sinó que vénen condicionades per determinants socials de la salut". Amb tot, la comissionada ha alertat que "una retallada de 1.500 milions d'euros en sanitat segurament ha tingut algun impacte en treballadors i en el sistema sanitari" i ha afirmat que vetllarà per mantenir i augmentar els equipaments i recursos sanitaris disponibles a Barcelona.

L'altra cara de la moneda, també igual que altres radiografies de la ciutat, la representa, sobretot, la zona alta de Barcelona. El districte de Sarrià-Sant Gervasi registra les millors dades en gairebé tots els indicadors estudiats. També la zona de l'Eixample gaudeix de bona salut. En total, l'ASPB ha identificat 15 barris més amb un resultat positiu a l'hora d'analitzar els indicadors de salut. Tres veïnats de l'Eixample, dos de Gràcia, tres de les Corts, dos de Sant Martí i cinc dels sis barris de Sarrià s'emporten el mèrit de ser les zones amb millors condicions de salut.

A partir d'aquest informe, l'Ajuntament ja ha avançat que prendrà mesures per evitar que la bretxa social i sanitària encara es faci més profunda. "Aquest informe ens permet fer visibles les desigualtats i saber on cal actuar al més aviat possible", ha apuntat la regidora Laia Ortiz. Tarafa, per la seva banda, ha revelat que "es reforçarà i s'estendrà el programa de Salut al Barri als 18 barris prioritaris" i s'ampliarà la dotació per a aquest pla en 300.000 euros més. A més, l'Ajuntament ha encarregat a l'ASPB un estudi per diagnosticar, barri per barri, les necessitats concretes de cadascun.