_
_
_
_

Una constructora va pagar amb fons públics la donació del 3% a CDC

Sant Fruitós de Bages va aprovar un sobrecost pels mateixos diners que l’empresa va pagar al partit

Oriol Güell
El centre cívic de Sant Fruitós de Bages.
El centre cívic de Sant Fruitós de Bages.salvador redó (Regió 7)

L'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages (Bages), governat per Convergència (CDC), va aprovar el 2009 un sobrecost de 35.587 euros en les obres de construcció d'un centre cívic, xifra gairebé idèntica als 34.000 euros pagats poc abans per l'adjudicatària a una fundació del partit com a donació. Aquesta dada suma a les evidències que CDC va utilitzar les seves fundacions per cobrar comissions il·legals del 3% per obra pública, el fet que les adjudicatàries podien recuperar els diners gràcies a sobrecostos aprovats pel partit.

Más información
Les donacions a CDC coincideixen amb adjudicacions d’obra pública
Desenes d’empreses van pagar la fundació de Convergència
El jutge troba proves del pagament de comissions del 3% a Convergència

Sant Fruitós de Bages és un municipi de 8.000 habitants situat a la conca industrial del riu Llobregat. Com molts ajuntaments, el de la localitat va aprofitar el conegut Pla E –amb el qual el Govern central va intentar reactivar l'economia el 2008– per finançar equipaments, en aquest cas un centre cívic.

L'obra va ser adjudicada el febrer del 2009 per 1,13 milions d'euros (sense IVA) a la unió temporal d'empreses (UTE) Centre Cívic Sant Fruitós, dominada pel Grup Soler. Aquest grup constructor, amb seu a la veïna localitat de Sallent, va ser el segon major donant entre el 2010 i el 2013 a la fundació CatDem, amb més de 500.000 euros. Segons el Tribunal de Comptes (TCU), la fundació vinculada a Convergència transferia al partit de forma irregular bona part de les donacions rebudes d'adjudicatàries d'obra pública. A l'informe del 2009, el TCU destaca que CatDem va rebre 1,37 milions en donacions, 448.000 dels quals van acabar a les arques de Convergència per treballs injustificats.

Cinc mesos després de l'adjudicació, la UTE Centre Cívic Sant Fruitós va fer un donatiu de 34.000 euros a CatDem. Com ja va avançar EL PAÍS el passat 10 de setembre, aquesta xifra ascendeix gairebé exactament –només difereix en 91 euros– al 3% de l'import de l'adjudicació. Aquell mateix mes de juliol, segons consta a les actes dels plens municipals, l'equip de govern de Sant Fruitós va començar a tramitar un canvi en el projecte de les obres. Entre el 2007 i el 2011, el municipi estava governat amb majoria absoluta per CiU i l'alcalde era el convergent Josep Rafart. Després dels comicis del 2011, Sant Fruitós ha estat governat per una llista independent amb el suport del PSC i, fins el maig passat, per ERC. Ara el regidor és Joan Carles Batanés, de Gent Fent Poble.

El canvi en el projecte, aprovat finalment en un ple extraordinari el desembre del 2009, suposava un sobrecost en l'obra de 35.587 euros, xifra molt similar a la donació efectuada per la UTE al partit. “Sembla que la donació a Convergència l'acabem pagant tots els contribuents”, afirma l'actual regidor de Seguretat de Sant Fruitós, Tomás Casero (PSC). Aquest diari ja va parlar amb Casero el passat 9 de setembre per la primera informació publicada sobre el projecte. “Llavors només recordava un lleu sobrecost, al qual no vaig donar importància. Però ara que he repassat les actes dels plens i he vist les notícies publicades, tot sembla cobrar sentit”, afegeix.

L'aprovació del sobrecost el desembre del 2009 va estar envoltada de polèmica, segons les actes dels plens. El mateix Casero va afirmar llavors: “Estem aprovant a corre-cuita un canvi que vostès ja fa temps que tenien decidit. S'aprova, a més, amb l'informe desfavorable de l'interventor i del secretari”, va subratllar. Els edils d'ERC també van mostrar les seves reticències al canvi en el projecte, que suposava modificar unes mampares, reforçar l'estructura per aguantar el seu pes i introduir dues portes antiincendis. El ple, finalment, va aprovar els canvis amb els set vots a favor de CiU i les sis abstencions de l'oposició.

Finançament via fundacions

Convergència ha fet durant els últims anys un ús incomparable a Espanya de les seves dues fundacions –CatDem i Barcelona Fòrum per finançar-se, un fet que ara està investigant la Fiscalia Anticorrupció pel presumpte cobrament de comissions il·legals del 3%. Entre el 2008 i el 2013, les dues entitats van rebre més de 10,3 milions en donacions, gairebé 4 milions dels quals van acabar de forma irregular a les arques del partit, segons el Tribunal de Comptes.

Només la fundació FAES, del PP, ha estat capaç d'atreure una xifra similar de donacions. Amb dues particularitats: el PP està implantat a tot Espanya i la FAES mai ha transferit fons al partit. Cap altra formació catalana, excepte Unió, supera els 300.000 euros en donatius a les seves fundacions ni ha transferit diners a les arques del partit.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_