HBO arrasa als Emmy amb ‘Veep’, ‘Olive Kitteridge’ i ‘Joc de trons’

La millor sèrie dramàtica de l'any és Joc de trons, d'HBO; la millor comèdia és Veep, d'HBO, i la millor minisèrie és Olive Kitteridge, d'HBO. En els 67 Premis Emmy de la televisió nord-americana, la cadena de pagament més prestigiosa del món competia aquest any amb l'última temporada de Mad men, la legió d'admiradors de House of cards, o l'esperada propina de Breaking bad que suposa Better call Saul. L'Acadèmia va reconèixer que, en una època amb més de 400 sèries en producció als Estats Units, Joc de trons és un esdeveniment mundial i ho seguirà sent. No hi ha ningú que ho pugui discutir.

La cadena amb la qual es pot dir que va començar l'edat d'or de la ficció a la televisió amb The Soprano (1999) i The Wire (2002) segueix sent la reina recurrent del mitjà. Kevin Spacey, nominat pel seu paper de Frank Underwood a House of cards, reconeixia a la catifa vermella que va ser HBO qui, amb aquesta sèrie, “va aplanar el camí per a aquests personatges d'antiheroi” que ara han conquerit la televisió. Juntament amb personatges cada vegada més turmentats i produccions cada vegada més sofisticades, la indústria ha evolucionat en aquest temps fins a lliurar-se de les graelles, dels horaris i, en poc temps, de les fronteres. La televisió nord-americana que premien els Emmy ja és una televisió global, en la qual sèries com Joc de trons generen una conversa en la qual participa tothom alhora.

Qualsevol es pot identificar amb el còmic Andy Samberg, presentador de la gala, que va començar la nit amb un gag en què, en un sopar, els seus amics es posen a parlar de sèries que ell no ha vist. Llavors decideix comprar-se tots els DVD i ficar-se en un refugi durant un any per veure-ho absolutament tot i així poder presentar els Emmy. L'estrès de seriòfil comença a ser una patologia.

L’Acadèmia va reconèixer que, en una època amb més de 400 sèries en producció als Estats Units, Joc de trons és un esdeveniment mundial

La fantasia medieval creada per George R. R. Martin es va permetre batre el rècord de premis en una edició dels Emmy. Diumenge en va guanyar quatre (millor sèrie dramàtica, millor direcció, millor guió i millor actor secundari, Peter Dinklage) i vuit més en les categories més tècniques lliurades la setmana passada. Joc de trons ja ha empatat amb El ala oeste de la Casa Blanca i Canción triste de Hill Street com la sèrie amb més premis de la història dels Emmy.

Almenys, els aficionats que han hagut d'acomiadar aquest any Mad men van veure reconegut “el final d'una època”, com s'anunciava l'última temporada, amb un homenatge de la indústria de la televisió a Donald Draper, el publicista dels anys seixanta tan genial per destil·lar sentiments com per necessitar-los. Jon Hamm era un actor condemnat a sobreviure amb les engrunes de Hollywood fins que als 34 anys algú va veure en ell Don Draper. Fa una dècada que posa cara, gomina i bíceps a un personatge irrepetible que ja és història de la televisió. No havia guanyat mai cap Emmy. Nominat vuit vegades, potser n'hauria guanyat algun si la seva carrera no hagués coincidit amb el monumental Bryan Cranston de Breaking bad, que en va guanyar quatre. Aquest diumenge, Don Draper va recollir un premi a les mans de Jon Hamm i, sense que serveixi de precedent, estava molt emocionat. Va ser el final d'una època.

Les categories de comèdia i drama han deixat de tenir a veure amb el contingut del que s'explica a les sèries. L'Acadèmia de Televisió ha decidit aquest any que tot el que duri menys de 30 minuts és comèdia (una estranya classificació per a Transparent) i tot el que superi aquesta durada és drama (encara que Orange is the new black vol ser una comèdia).

Jon Hamm era un actor condemnat a sobreviure amb les engrunes de Hollywood fins que als 34 anys algú va veure en ell Don Draper

Transparent va continuar fent història de la televisió amb premis per als seus dos pilars: la directora, Jill Soloway, i l'actor principal, Jeffrey Tambor, es van endur els premis a millor direcció de comèdia i millor actor protagonista en comèdia. Transparent explica la història d'un pare de família de Los Angeles que amb 70 anys decideix sortir de l'armari i revelar que és una dona. Tant Solloway, que va basar la història en l'experiència personal del seu propi pare, com Tambor van fer un al·legat en favor dels transsexuals. Soloway va referir-se al seu pare com a “mapà” i va recordar que en 32 estats dels EUA li podrien negar llogar-li un apartament per ser transsexual. “Gràcies a la comunitat transsexual per la vostra valentia i la vostra història, gràcies per deixar-nos ser part del canvi”, va dir Tambor.

Jeffrey Tambor viu el millor moment de la seva carrera amb 71 anys. És un rostre secundari molt conegut en el món del cinema i la televisió que ha trobat en aquest personatge el reconeixement a tota la seva carrera. Diu molt d'aquesta carrera que aquest sigui el seu primer premi Emmy en la seva primera nominació com a protagonista. Hi havia estat nominat sis vegades més.

Transparent, estrenada la tardor del 2014, gairebé no havia tingut repercussió abans de guanyar el Globus d'Or al gener. L'entranyable història de tres germans i el canvi que suposa en les seves vides descobrir que el seu pare és transsexual ha estat molt ben rebuda per la crítica. És una sèrie produïda per Amazon, antiga botiga de llibres en línia, per ser distribuïda a Internet sota demanda. Pot servir com a exemple dels canvis que s'estan produint en la televisió l'agraïment de Soloway a Jeff Bezos, president executiu d'Amazon, propietari de The Washington Post i ara cap d'un estudi de televisió d'èxit, Amazon Originals.

En el capítol de comiats, la indústria de la televisió va premiar per tercera i última vegada l’equip de Jon Stewart en l’informatiu satíric The daily show

La comèdia Veep va començar la seva cursa en la gala amb dues victòries: els premis per a Tony Hale com a actor secundari i per a l'equip de guionistes d'aquesta comèdia política que va per la cinquena temporada. Veep explica el dia a dia de la vicepresidenta dels Estats Units Selina Meyer i és un retrat descarnat de les misèries del càrrec. Veep es basa en The thick of it, el descarnat retrat còmic de la política britànica creat per Amando Ianucci. D'aquesta sèrie britànica van sortir part dels personatges de la comèdia política In the loop.

La vicepresidenta de Veep la interpreta, Julia Louis-Dreyfus, una llegenda de la televisió nord-americana. Va ser l'amiga de Seinfeld durant una dècada (1989-1998). Aquest diumenge va guanyar el seu sisè premi Emmy, el quart consecutiu pel seu paper a Veep. Ha rebut 20 nominacions en total. Només Helen Hunt havia guanyat quatre premis seguits pel mateix personatge (Mad about you). Veep també va rebre el premi al millor repartiment, lliurat la setmana abans.

En el capítol de comiats, la indústria de la televisió va premiar per tercera i última vegada l'equip de Jon Stewart en l'informatiu satíric The daily show (Comedy Central). Stewart ja és història de la televisió des que es va acomiadar del programa (ara presentat per Trevor Noah) l'agost passat. D'aquest programa han sortit Stephen Colbert i John Oliver, tots dos nominats també. L'espai televisiu ha guanyat 23 Emmy en els 15 anys que ha estat en antena. “Moltes gràcies, no haureu de veure'm més”, va dir Stewart.

La 67a edició dels Premis Emmy van deixar poques victòries tan rotundes com la de la minisèrie Olive Kitteridge (HBO). Va començar guanyant el premi al millor actor de minisèrie (Bill Murray), millor guió, després l'actriu secundària (Regina King), a continuació la directora (Lisa Cholodenko), després l'actriu principal (Frances McDormand) i finalment el de millor minisèrie de l'any. Si hagués competit en les categories principals hauria estat un fet històric. La frase d'agraïment de McDormand és una d'aquestes que resumeixen una indústria que està vivint una era daurada i que gràcies a Internet cada vegada té una relació més directa entre creadors i espectadors: “Tots som aquí gràcies al poder d'una història ben explicada. De vegades, n'hi ha prou amb això”.