Ràfols-Casamada, ara a Internet

“Pintor-poeta Albert Ràfols-Casamada. Quadern manuscrit original de poesies, litografia i fotografies. Realment una gran oportunitat!!!! Únics articles al món i irrepetibles!”, diu la pàgina d'Internet en què se subhasta tot això i el llibre Àlbum Ràfols-Casamada, del 1994, en un lot. El preu de sortida és de 1.500 euros i la licitació s'acaba dissabte. No hi ha dubte que és material sorgit del pis de lloguer que el pintor i la seva dona Maria Girona, morta fa cinc mesos, tenien a l'avinguda de la República Argentina de Barcelona i del qual les nebodes d'aquesta última, Maria i Marga Fuchs Girona, hereves del llegat, es van desfer en buidar-lo. El material, des de cartes fins a petits llenços, passant per llibres i fotos, pertanyia la biblioteca de Ràfols-Casamada i va aparèixer per sorpresa al mercat dels Encants divendres passat. Ho delata una fotografia particular del pintor que forma part d'una sèrie de la qual es veien dissabte altres instantànies a la parada.

L'oferta a Internet és la punta de l'iceberg d'un temor: a més del que puguin trobar avui els tècnics de la Biblioteca de Catalunya (BC) –que examinaran als Encants els dos lots que dissabte va aconseguir la directora del centre, Eugènia Serra, que no es posessin a la venda de moment–, molt material, segurament el més valuós, tant en el terreny econòmic com en el literari i pictòric, pot ser que ja s'hagi venut o escampat entre col·leccionistes i particulars dies abans des del mateix mercat.

“És clar que hi ha molt més del que ha aparegut i apareixerà; en aquell pis no es podia passar de totes les coses que hi havia, fins i tot als passadissos: llibres, aquarel·les, dibuixos; el problema és saber on està o qui ho ha comprat; si no ha anat a les escombraries...”, exposa i lamenta Antoni Pons, patró de la Fundació Ràfols-Casamada, a Capellades. Pons ha detectat un increment d'objectes del pintor i poeta i la seva dona a Internet “amb preus deu vegades superiors fins fa res: aquell lot del quadern es venia fix a 2.500 euros i ara està a subhasta”. I constata una cosa pitjor: això va sortir a la xarxa “quatre o cinc dies abans del dels Encants”.

Hi ha subhastes de llibres, obres i objectes seus i els preus es multipliquen per deu”, diuen des de la fundació de l’artista

“Fa gairebé 40 anys que vaig als Encants, gairebé cada divendres; el 25 de juliol no hi vaig anar, però m'ha dit gent d'allà que ja s'havia subhastat un lot en què sembla que hi havia uns 80 llenços originals de petit format, aquarel·les i guaixs, però no olis, i que algun particular ja l'havia comprat”, relata Enric Palmitjavila. Divendres passat es va trobar per atzar amb el fons i, davant els preus desorbitats, va decidir anar-hi dissabte, cap a les nou del matí, “perquè anaven a baixar i per un tema de consciència”; i així va comprar tot un lot, just mitja hora abans que arribés Serra. “Encara no sé el que hi ha però només em vaig quedar paper, potser hi havia alguna llibreta; vaig comprar el lot a ull, sense mirar, però res de quadres; calculo que em vaig emportar uns 2.000 llibres”, afirma.

Palmitjavila, empresari i excònsol honorari d'Alemanya a Andorra, col·leccionista (“tinc uns 150.000 llibres: per exemple, unes 10 edicions diferents d'obres completes de Verdaguer”), està disposat a cedir material que pugui interessar la BC, “sempre que jo ho tingui; vaig comprar per no vendre i, en tot cas, escolliré primer”. I admet que pot ser que es tracti d'una biblioteca de treball, amb molta edició de poc interès, com, pel que sembla, van valorar els responsables de la fundació de l'escola de disseny Eina, on el pintor va fer classe i a la qual les nebodes haurien ofert la biblioteca abans de desfer-se'n.

“A la Fundació Eina, només se n'hi va oferir una part”, assegura Pons, una cosa que li va passar a la mateixa fundació de l'artista: fa 15 dies va anar ell mateix al pis del pintor a recollir “10 caixes de llibres i material, que és el que les nebodes ens havien deixat per a nosaltres; no, no vam poder escollir ni mirar, tot i que ens vam oferir a quedar-nos coses”. Diu que no han pogut examinar-ho però que amb prou feines és “un 10% de la biblioteca”, segons el patró, que dissabte va estar als Encants “fent gestions per reconduir una cosa que no hauria d'haver passat; no entenc com pot ser que no ens diguessin res i tampoc per què Joan Pinyol [la persona que va destapar el tema a Internet], que és de Capellades i al qual coneixem, no ens va avisar en comptes d'escriure; ara a tots els interessa Ràfols-Casamada però tots sabien com estava la cosa i ningú va fer res”.