“La sexualitat és molt interessant”

És difícil no anar expectant a la cita amb una actriu el nom de la qual està en boca de tots i que en l'última pel·lícula que l'he vist –Cinquanta ombres d'en Grey, òbviament– es passa una gran part del temps en calces com a mínim, és a dir, com a molt. Dakota Johnson (Austin, Texas, 1989) arriba a l'entrevista a la planta soterrani de l'antiga fàbrica d’Estrella Damm a Barcelona procedent de la terrassa, en què se celebra una festa per brindar per l'èxit de D'acord, el curt cerveser d’Alejandro Amenábar per a la campanya d'estiu de la firma i que Johnson protagonitza amb Quim Gutiérrez. M'aixeco com si tingués una molla al cul per rebre-la. Anastasia Steele, suposo, mussito. Al natural –si es pot anomenar així el seu aspecte cuidadíssim– sembla més jove que a la pantalla, té la pell extraordinàriament lluminosa i al rostre li destaquen uns ulls de color gris blavós en els quals balla una mirada que pot significar qualsevol cosa, tot i que en aquest precís moment trasllueix la fatiga i fins i tot el tedi que li provoquen els compromisos promocionals. I això que per despertar el seu interès he deixat sobre la taula un exemplar premeditadament molt usat de La Venus de las pieles, que ni mira.

L'actriu va vestida i pentinada com per fer un nou remake d’El gran Gatsby; el vestit crema de tirants fins deixa al descobert bona part de cos, cosa que permet observar tot un seguit de tatuatges: orenetes en una espatlla, inscripcions en un braç, al turmell. Aconsegueixo llegir una frase en llatí, però davant d'una noia així el meu llatí fluixeja. Mmmm… "Acta non verba", Déu meu! Com que precisament dubto un estúpid moment entre si fer-li un petó a les galtes o no –després m'assabento que tothom ho fa– avança la mà, però llavors, en observar la meva decepció, i amb gran cortesia, pren la meva entre les dues seves en un gest molt cordial. A canvi li assenyalo que vam néixer el mateix dia (4 d'octubre) però després espatllo l'efecte dient-li que jo l'any de la seva mare (1957). Per trencar el foc (per descomptat, no per encendre’l) li pregunto pel curt. Entenc que no és el súmmum de l'originalitat però no començaré per Sacher-Masoch.

"Ha estat una experiència extraordinària", respon. "Amenábar és una persona tan tranquil·la, agradable i amb tant de talent… Admiro molt la seva feina. Em sento molt afortunada d'haver format part d'aquest projecte". Hi ha en ella una mica de la Rachel, el seu personatge a D'acord? "A causa del cinema he viatjat molt, i conec l'estil de vida mediterrani, en això som diferents. La Rachel l’experimenta per primera vegada. En fi, en realitat jo no havia estat mai a Eivissa". Vaja, i què li ha semblat? "Meravellosa! Segur que en temporada alta ha de ser molt divertida". Aprofitant el brot d'entusiasme li pregunto si aniria a veure les estrelles amb un paio pocatraça i monolingüe com en Víctor (Quim Gutiérrez). "Sí, per què no?", respon amb un somriure encantador. Empasso saliva involuntàriament. Li agradaria fer una pel·lícula amb Amenábar? "Totalment!, tinc moltíssimes ganes de rodar alguna cosa més amb ell".

“M’agradaria interpretar un personatge de còmic. M'encanta Betty Boop!”

En la filmografia de Johnson figura un altre curtmetratge, All that glitters, dirigit per l'inefable novel·lista Bret Easton Ellis, l'autor del supervendes Menys que zero, una connexió interessant, suggereixo; la història és un retrat generacional dels joves sense nord fills de papà del món del cinema i la televisió de Los Angeles. "He llegit la novel·la", diu posant-se molt seriosa. "No hi tinc cap relació, la meva vida ni és ni ha estat així. No he crescut com una privilegiada. Encara que és veritat que la meva família era molt coneguda, jo des de nena he tingut un estil de vida molt normal". Procuro no arquejar gaire les celles i canvio de tema: és una coincidència graciosa que ella hagi fet un espot de cervesa i a la seva àvia, Tippi Hedren –la mare de la seva mare, Melanie Griffith– la descobrís Alfred Hitchcock en un anunci de begudes. "No ho havia pensat", torna a somriure. "Tinc una relació molt propera amb la meva àvia, parlem molt, és la meva dona preferida de tot el món". Encara conserva el seu zoo particular? "Oh, sí, té seixanta tigres i lleons i un guepard amb tres potes", explica reflectint la sorpresa d'una nena. "Però són molt perillosos i no es relacionen amb els humans". Li dóna consells com a actriu? "De vegades. En situacions diferents. L'admiro molt, té molta classe". Em sembla que ofega un badall, així que li pregunto per recuperar la seva atenció què se sent en ser una de les actrius més conegudes del món actualment. "Oh, gràcies", respon afalagada, "no em sento així, no tinc aquesta sensació. Em considero una persona molt senzilla i normal. La meva vida és molt normal”, insisteix. "Estic contínuament sorpresa i agraïda davant el regal que m'ha fet la vida".

Dakota Johnson confessa sentir una gran afinitat amb Jane Birkin, el paper de Penèlope de la qual, la jove que complica la vida d’Alain Delon i Romy Schneider en el film de Jacqued Deray La piscine, interpreta en el remake, A bigger splash. "Oh, sí, sento la semblança, també en la vida real. Encara que a la pel·lícula tenim un enfocament diferent, el meu personatge és més psicòpata".

Com porta l'èxit? "Amb tota la dignitat que puc. És una cosa molt estranya, la teva vida canvia de sobte i gent que no et coneix sent que li pertanys". Miro al terra, cosa que em permet observar les seves cridaneres sabates blaves. "Però també entenc que haig d'estar molt agraïda". Ha tingut la sensació d'haver-se exposat molt amb Cinquanta ombres d'en Grey? "Sí, de vegades. Però tampoc sé el que seria haver-me fet tan popular amb una altra classe de pel·lícula". Afirma que no té por d’encasellar-se en el paper d’Anastasia Steele. "No crec que em passi. Tinc pensat fer tota mena de pel·lícules".

“No tinc por d’encasellar-me en el paper d’Anastasia Steele”

En realitat fins i tot ha fet una versió cinematogràfica d'una obra de Shakespeare, Cymbeline. "Ha estat una de les experiències més gratificants de la meva vida. He llegit moltes obres de Shakespeare. És formidable interpretar qualsevol dels seus personatges, amb tantes capes. Tot el que va escriure és increïble, hi ha una història dins de cada història".

Com és la vida en el clan? Dakota Johnson torna a somriure i posa cara de vaja, per fi hi hem arribat, eh?. "La meva família és molt pintoresca. Tenim sopars molt interessants". Qui l'ha influït més, la seva mare o el seu pare? "Els dos, per igual". Però com a actriu més Melanie Griffith, no? "Realment, no".

Afirma no ser actriu del Mètode. "No tinc un estil específic, depèn del paper". Però construeix de dins a fora o de fora a dins? "Depèn". Com que veig que mira al voltant demanant silenciosament l'hora, entro a fons. Com és la relació amb Antonio Banderas ara? "Bona", respon com a conclusió.

Explica que la segona part de Cinquanta ombres d'en Grey, Cinquanta ombres més fosques, la començaran a rodar per Cap d’Any. On creu que rau l'èxit de la història? "En l'estranya barreja de cosa secreta (les relacions sexuals poc convencionals) i alhora revelada, a la gent li agrada poder veure una cosa que normalment és molt privada; i al fet que són personatges amb els quals tothom pot identificar-se". Assenteixo pensant en com s'assembla la meva col·lecció de corbates a la de Christian Grey. A l'actriu li encanta la comparació de la pel·lícula amb Nou setmanes i mitja. Totes dues tenen un punt de vista una mica edulcorat sobre el sexe límit. “Sí, en una pel·lícula només pots anar fins a un cert punt. La novel·la d’E. L. James, d'altra banda, vol ser una visió romàntica d'aquesta classe de relació, però, en fi, en realitat no sé de què estic parlant, no he experimentat mai coses així en primera persona”. I ara, ha desenvolupat interès pel sadomasoquisme? “He fet molta investigació. Bé, en realitat he llegit molt”, aclareix. “És increïblement interessant la sexualitat, tan important com interessant”.

I què li agradaria fer després? “Un personatge de còmic”. Vaja, doncs amb aquest pentinat s'assembla a Betty Boop. “De debò?! M'encanta el personatge! I a la meva mare també, s’entusiasmarà quan l'hi digui!”.