Una mà al davant i una altra al darrere

Després de las últimes declaracions de la família Pujol, necessito expressar la meva indignació davant de tanta hipocresia. Després de sentir-la declarar a vostè, el seu fill i l'ex-"honorable", resulta que ens fan creure que són la família modèlica i el pitjor de tot és que s'ho arriben a creure.

He pujat sola dos fills que van perdre el seu pare quan tenien 10 i 12 anys respectivament, que era quan més el necessitaven i deixant pel camí molts somnis i il·lusions que mai van poder realitzar amb ell. Amb tot, em sento molt orgullosa perquè he estat sempre al seu costat i els he transmès uns principis i uns valors que ja em van inculcar els meus pares, però vostè Marta, quins valors els ha donat? Sempre s'ha dit que els fills són un reflex dels pares, quina pena per a vostè no haver sabut portar a terme la tasca més important que ens dóna la vida, la d'una mare que educa amb honradesa, principis i exemplaritat els seus fills.

Un gran percentatge de families no arriben a final de mes, una gran part dels nens de la seva "estimada Catalunya" només poden fer un àpat al dia i gràcies a tantes bones institucions que s'hi dediquen amb gran esforç, ja que els falten recursos per atendre tanta demanda, i vostè te la gran barra de dir que els seus fills van amb una mà al davant i l'altra al darrer; li hauria de caure la cara de vergonya.

Espero que el temps que li quedi de vida pugui viure tranquil·la i en pau, si és que pot.