L’hora de la pau

Les negociacions entre el Govern colombià i la guerrilla de les FARC han arribat a un punt en el qual és urgent que es materialitzi l'aspiració compartida de pau. El procés iniciat a l'Havana fa dos anys —i que ha discorregut gairebé en paral·lel a les converses entre els EUA i Cuba per reprendre relacions— ha de concretar-se al més aviat possible en un acord que serà crucial per al país i per a tot el continent americà. Els gestos i les mesures parcials són benvinguts i, en aquest aspecte, no és menor l'alto el foc indefinit anunciat per la guerrilla.

Es tracta d'un pas indispensable, encara que un anunci d'aquesta envergadura queda afectat per l'assassinat, ahir, de cinc militars colombians en una emboscada de les FARC amb prou feines hores abans de l'entrada en vigor de l'alto el foc. És inacceptable que d'una banda es proclami la voluntat d'aconseguir l'acord i gairebé al mateix temps parlin les armes; com si la vida i la mort fos una qüestió de mala sort determinada pel rellotge; com si la destinació d'aquests soldats fos un detall al marge del procés negociador.

El Govern de Juan Manuel Santos ha de ser valent i assumir riscos. Com el de cerciorar-se que, malgrat aquest incident i altres que es puguin produir, es compleix l'alto el foc. A més, alhora, també ha de preparar el cessament de les operacions militars contra els guerrillers. La política desenvolupada fins ara s'ha mostrat eficaç per mantenir un complicadíssim procés negociador. Ara sembla cada vegada més propera la possibilitat de col·locar la societat colombiana en una situació inèdita en els últims 50 anys. Una cosa així no pot quedar supeditada a malentesos o tacticismes.

La comunitat internacional és la tercera pota en la qual ha de sustentar-se aquest acord. I encara que és cert que els actors principals són les parts que conversen a l'Havana, la comunitat internacional ha d'assumir també la seva responsabilitat en la resolució del conflicte. Les declaracions de suport es queden en gestos buits si no van acompanyades d'accions concretes que facilitin la resolució adequada d'una guerra la fi de la qual beneficiarà Colòmbia i també la resta de països d'Amèrica, exactament com passa amb l'obertura de relacions entre Cuba i els Estats Units.