Mesures especials perquè la vacuna estigui llesta al gener

La crisi creada per l'últim brot d'ebola és extraordinària i està obligant a prendre-hi mesures extraordinàries. Es requereix un llarg període de temps per provar la seguretat i efectivitat de les vacunes i els fàrmacs, però en aquest cas s'està escurçant el temps. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha recordat que no hi haurà vacuna contra l'ebola fins, almenys, el gener del 2015. Arribat aquell moment encara es tractarà d'un producte que només haurà superat una de les tres fases que en condicions normals han de superar els medicaments per arribar al públic.

Aquesta primera fase de proves, que va començar al setembre amb la vacuna cAd3-EBOV i es desenvoluparà als Estats Units i el Regne Unit, s'aplica només a pacients sans que no estan exposats a la malaltia. En aquesta etapa s'haurà de provar si la vacuna és segura o té efectes secundaris i si produeix una resposta en el sistema immune. Si aquests resultats són positius, es passaria a la segona fase, que inclouria augmentar el nombre de subjectes en l'estudi. Entre els candidats a participar a la següent etapa s'hi trobarien persones exposades a l'ebola, com ara els treballadors sanitaris als països afectats, un grup de risc la immunització del qual seria clau per poder detenir el brot.

No obstant això, com recordava un grup d'experts la setmana passada en un article publicat a The New England Journal of Medicine, encara que la primera fase dels assajos tingui èxit, “les vacunes no estaran disponibles en una quantitat suficient fins al primer trimestre com molt aviat”, i perquè això passi “caldrà assegurar-ne els fons per a la producció”. En qualsevol cas, l'OMS ja ha advertit que aquesta primera campanya de vacunació no serà massiva a causa de la quantitat limitada de medicaments disponible.

La vacuna que s'ha començat a posar a prova s'estava desenvolupant a la farmacèutica GSK abans que aquest brot d'ebola comencés. Tot i això, en condicions normals, haurien fet falta prop de deu anys per superar els assajos clínics i que és pogués començar a produir.

L'últim brot d'ebola ha obligat reguladors i companyies farmacèutiques a treballar fora de la seva metodologia habitual. GSK, per exemple, ja s'ha llançat a produir 10.000 dosis d'una vacuna que encara està per provar. A més, s'ha obert un debat sobre la necessitat de mantenir o no els criteris estrictes que apliquen al desenvolupament de fàrmacs convencionals. Normalment, aquests assajos tracten d'analitzar la veritable efectivitat d'un producte fent dos grups, un que rep el tractament que s'està provant i un altre al qual s'aplica el tractament estàndard i un placebo. No obstant això, ja hi ha hagut veus dins de la comunitat científica que han afirmat que no seria ètic mantenir aquests criteris en les proves per a l'ebola a l'Àfrica perquè significaria denegar un tractament a persones amb un elevat risc de morir.

A més de la vacuna cAd3-EBOV, l'Agència de Salut Pública del Canadà n'ha desenvolupat una altra anomenada VSV-EBOV, la qual ha tingut bons resultats en animals. Al costat d'aquestes dues, existeixen diverses vacunes més en desenvolupament, com una variant de la de la ràbia impulsada pels Instituts Nacionals de Salut nord-americans (NIH) i la Universitat Thomas Jefferson.

Fins ara, el virus no té un tractament específic o vacuna eficaç, tot i que ha provocat més de 3.000 morts en el que els científics consideren el brot més mortífer de la seva història a Guinea, Sierra Leone, Libèria i Nigèria. I en les darreres setmanes, també a Espanya (amb la infermera Teresa Romero) i els Estats Units, amb el cas conegut aquest diumenge.