Jordi Llovet

Es torna a publicar en català una de les millors novel·les “gòtiques” i “de terror” de la producció britànica, amb traducció al català de Xavier Zambrano

‘Un brazo muerto del río’, de Mikołaj Grynberg, narra el genocidi com un solatge que ha quedat en la societat polonesa

L’historiador anglès explica ara la història petita, que ofereix una visió molt més viva de què feien els romans lliures o esclaus

El lector català pot fruir de la meravella de George Eliot en la traducció insuperable de Xavier Pàmies

La categoria del ‘grotesc’, com a categoria associada al ‘mal gust’ o al ‘kitsch’ ja no posseeix vigència, com mostra Giovanni Macchia en el seu assaig ‘El príncipe de Palagonia’

Segons com es miri, i vista la qualitat de la seva obra, van tenir unes vides apassionants, fascinadores i una relació turbulenta

Edicions de 1984 publica ‘Tots els versos’, amb traducció de Jaume Galmés, ara que se celebra el centenari del Manifest surrealista

La fira Liberisliber va reunir petits editors, oferint un contrast brutal amb les botiguetes de ‘souvenirs’ que també hi ha en aquesta vila de la Garrotxa

Que els llibres en català es venguin molt no significa que la nostra literatura estigui a l’altura dels millors moments

És la criatura més estranya de l’autor, que apareix a ‘Maldecaps d’un pare de família’, dins del llibre ‘Un metge rural’

Kurt Wolff, el seu editor, va convence’l de publicar algunes breus narracions de les quals l’escriptor dubtava

La lloança de la natura s’ha produït alhora que el desprestigi de la civilització, l’educació o la filosofia

Amb Sant Agustí esclata un gènere literari que, per molts segles, serà escrit sota el domini de la primera persona

Hi ha dues edicions catalanes del llibre perfectament recomanables: la noucentista, verament delectable, de Josep Carner, i la dels nostres dies, a càrrec de Miquel Casacuberta

‘Jueus errants’ i ‘Gabinet de curiositats’ ens donen dues lectures complementàries sobre l’escriptor alemany

Les manifestacions multitudinàries a Catalunya poden haver exaltat els participants que han fruït d’un acte estètic de gran voltatge, però també ha estat la causa que molta gent pensi que l’intel·lecte no té res a fer en la ‘res publica’

L’assagista grec deia a ‘Moralia’ que l’ànima no es tranquil·litza mai sola, sinó amb la societat, ajudant-se a si mateix i als altres

Amb un sòlid coneixement de la llengua llatina —que ja només sabien els clergues i els savis—, va poder discursejar en tres ocasions a la Universitat de Pàdua

La Casa dels Clàssics ha editat durant els últims anys dues obres amb una qualitat lingüística fora mesura i costum: la ‘Ilíada’, a càrrec de Pau Sabaté, i aquestes ‘Ànimes mortes’, d’Arnau Barios

‘La ciudad de las ideas que creó el mundo moderno’, de Richard Cockett, explica la cultura vienesa del canvi de segle XIX-XX

Poeta, filòsof existencialista, amic del cinema i dels surrealistes amb reserves, tantes que va dissentir d’André Breton

Camila Cañeque i Anna Calvera haurien pogut donar moltes coses al país, però van morir abans del vespre de la vida

Són els més lúcids i els més independents, però també els menys poderosos. Són els més lliures, però els menys decisius

El tractament banal i mentider de les paraules té una enorme actualitat, i les Corts espanyoles no en són l’únic exemple

Les religions, encara que es practiquin menys, deixen una empremta sòlida en els costums i la moral d’una població

L’expresident tornarà en qualitat de coses vàries, però no d’heroi i l’estratègia podria sortir molt bé, no tant bé o malament

Volker Spierling no es limita a fer una resum dels sistemes morals establerts per una colla de filòsofs occidentals, sinó que presenta els trets més rellevants del seu pensament, sistemàtic o no

Al Palau Martorell s’ha prorrogat una de les millors exhibicions de la pintura i l’obra gràfica de Chagall a Barcelona

Només la raó serà capaç de fer que la humanitat agafi una altra direcció. Hem de canviar la dita cartesiana: ‘Sum, ergo cogito’

Ara que Josep Maria Flotats i Pep Planas respresenten al teatre Romea una obra de Jean-François Prévand, parlem de la relació entre els dos grans literats del segle XVIII francès

El filòleg, mort recentment, va traduir tres dels més grans llibres humorístics de les lletres angleses

Per creure en alguna cosa sobrenatural, sovint els pobles inventen religions independents de les canòniques

Avui la creació singular de qualsevol forma d’art pot ser considerada un contrapunt necessari del folklore inveterat

La cosa més urgent és trobar uns textos, de la literatura que sigui mentre estiguin en bon català, per engrescar els joves a llegir

No es troben a la història de la literatura afirmacions de feminisme tan serenes com les de Marcela i Quijote

‘Provincianes’, de Pascal, representa el bo i millor de la producció no científica d’aquell gran home

El més admirable del llibre de Pompeu Gener que s’ha publicat són les notes d’Anton Maria Espadaler