Enganyar el poble

L’any 1780 l’Acadèmia Prussiana va divulgar entre la classe intel·lectual del país aquesta pregunta: “És útil enganyar el poble, ja sigui induint-lo a cometre equivocacions, ja sigui mantenint-lo en les equivocacions adquirides?”.

El promotor de l’enquesta va ser Frederic II, home aficionat a les lletres, amic de molts enciclopedistes, extremament afrancesat i, per escreix, amic de la flauta travessera. Tant ell com els membres de la seva acadèmia coneixien perfectament el primer tractat de teoria política en què es justifica qualssevol mitjans per aconseguir un fi determinat: El príncep, de Maquiavel. Aquest text havia permès una discussió, que encara és vigent, sobre si els regidors de la cosa pública han de cometre les arbitrarietats que calgui, quan això redunda en benefici de la ciutadania, o si, per contra, convé que actuïn sempre amb la més gran rectitud moral. Frederic II, ell mateix, havia escrit un opuscle l’any 1740, L’anti-Maquiavel, en què, adreçant la mirada a una llarga sèrie d’autors clàssics, es decantava per una alta i severa moralitat en matèria de govern dels afers de tothom. Tanmateix, quan aquell concurs es va convocar, l’emperador ja estava convençut que l’humanista florentí tenia raó i que la plebs havia de ser dirigida per l’auctoritas del que mana, ell exercint l’imperium que sigui del cas —que és, al cap i a la fi, l’única autoritat que es nota— per aconseguir determinats fins. Voltaire, que va ser un filantrop notable dins els límits de les seves magnífiques propietats, va tenir molt a veure amb aquesta deriva dels procediments de l’autoritat prussiana: la plebs, en tant que massa indocta, no li importava gens.

Entre d’altres participants al concurs, van elaborar uns textos molt ben argumentats els intel·lectuals Du Marsais —autor d’un famós Essai sur les préjugés—, D’Alembert, Frédéric de Castillon, Lorinet, Fouquet d’Auxonne, el comte de Martimprey i Condorcet —autor del no menys famós El veritable i el fals amic del poble— i uns quants anònims. Eren gent sàvia. Tres dels llocs comuns més freqüentats pels participants van ser: 1. Definir què s’entén per poble, nació i ciutadà; 2. Considerar la diversa qualitat de l’ensenyament ofert als nobles i al poble menut, i 3. Esguardar fins a quin punt cal atorgar poder decisori a la gent que no sap res de res, ni es pot o no vol informar-se de res, o que pertanyen al col·lectiu dels indiferents en matèria política.

N’hi ha un que hi deia: “Anomenarem poble, doncs, sense tenir present quina fortuna posseeixen, tots aquells que han rebut de la naturalesa un esperit feble i que són curts d’enteniment [bornés]”. Aquest arribava naturalment a la conclusió que “de vegades és útil al poble ser enganyat en política, adés induint-lo a errors nous, adés mantenint-lo en els antics”. Tot i això, com a bon il·lustrat, considerava que els pobles havien de ser governats més enllà de tot patriotisme, sempre amb els ulls posats en l’amor a l’home universal; i creia que l’únic remei contra la ignorància —que és el que fa que es desconfiï en el poble a l’hora de fer política— era l’educació. Lorinet, que era un rousseaunià d’upa, creia, per contra, que els homes han nascut tots bons i que, constituïts en societat, ho seran sempre, i, doncs, que a causa d’aquesta innocència no haurien de ser mai enganyats. Fouquet d’Auxonne va intervenir amb un text de gran modernitat, postulant que la manipulació del llenguatge serà sempre la responsable de la inducció a l’error de la població. Ara es veu més que en aquell temps.

Condorcet va escriure que “la recerca de la veritat és una tasca difícil per als homes; i les seves passions poden impedir-li que es comporti d’acord amb un interès real i permanent per a la societat”. Va rebutjar les declaracions dels sofistes, que “s’estimen més mantenir el poble en la ignorància, pensant en la utilitat política que això pot arribar a tenir”. Un autor anònim deia que “la falsa opinió que hom té de les coses és la ceguesa del poble, l’escut del fanatisme, el voltor dels cors i el flagell del gènere humà”. I advertia: “Estigueu alerta, ciutadans, controleu els vostres sentiments, no us enquimereu en res que pugui allunyar-vos de la realitat, i sereu feliços”.

L’Institut d’Estudis Catalans, que és la nostra acadèmia, podria promoure una enquesta adreçada a tothom en aquests termes: “És útil enganyar el poble i després mantenir-lo en els errors adquirits?”