Em pregunto en quin moment el sol fet de mencionar, de dir, de visibilitzar, ens sembla suficient, com si repostejar un cartell de la mani de lloguers convalidés afiliar-se al sindicat
Només parlem de teatre els frikis que seguim defensant que el teatre pot ser alguna cosa més, alguna cosa més que la nova temporada del Lliure
Em sento com un gran agent contaminant de l’opinió: ningú necessita tantes idees, tantes microreflexions de nínxol. Però s’ha de generar contingut i, si pot ser, en un ‘reel’ ben curt
Quin sentit té escenificar la veritat d’una manera literal? El teatre i el cinema haurien de ser l’espai on reflexionem sobre la vida, no el lloc on ens en lamentem
No és motiu d’orgull ser de poble i no saber distingir un espàrrec d’una mala herba, com tampoc ho és dedicar-se a la cultura i no saber res d’Antoni Tàpies
Em proposo un joc a mi mateixa: veure l’exposició com si mirés Tik Tok, un ‘scroll’ actiu i irrespectuós per l’obra d’aquests genis, una visita guiada per la meva intuïció
Cuando se publicó el reportaje sobre los abusos de Carlos Vermut no me sorprendí porque yo, como tantas otras, ya lo sabía
Quan va sortir el reportatge sobre Carlos Vermut no em va sorprendre perquè jo, com tantes altres, ja ho sabia
S’ha acabat la diversió, em dic; ja n’hi ha prou, de ser jo mateixa, em convertiré en una professional!
Creieu que el Nao Albet i el Marcel Borràs ho han deixat de veritat?
¿Debería devolver los 6.000 euros que he ganado para una investigación artística porque usé la inteligencia artificial para redactar el proyecto?
Podria trobar mil excuses per justificar el frau, però què n’opines, estimat lector, hauria de tornar la beca?