‘Plaça Tísner’, una altra mort cultural a la televisió

A la història de Betevé hi ha alguns programes culturals que continuen vius en el record. Saló de lectura (2001-2006) i Àrtic (2013-2022) en serien dos exemples. En el cas d’Àrtic, la prova és l’acte d’homenatge pòstum, al Teatre Lliure, que fa unes poques setmanes el món de la cultura va tributar a la seva directora, Anna Pérez Pagès. Van ser cancel·la­cions unànimement lamentades i, en determinats casos, fetes sense cap elegància per la direcció del mitjà. L’adeu de Marina Espasa del Saló de lectura va ser censurat en la redifusió del programa per part de l’emissora, i a la gent de La cartellera, un excel·lent programa de cinema, no se’ls va deixar ni tan sols acomiadar-se de l’audiència, segons va denunciar la seva directora. I ara, aquest 27 de juny, una altra persiana que s’abaixa en l’exigu mapa d’audio­visual dedicat a la cultura. Es tracta de Plaça Tísner, que ha estat dos anys a Betevé i que presentava Laura Sangrà, col·laboradora d’Àrtic.

Sangrà portava amb coneixement de causa i assossec les xerrades amb els convidats, i encara que la tria de col·laboradors especialitzats donava resultats desiguals, particularment en la seva capacitat expositiva, era un bon programa, amb una agenda pròpia, atenta a convocatòries i obres que no eren al calendari dominant, sense, per això, ignorar-lo. A més, de dilluns a dijous ocupava el prime time de l’emissora. Tota una gosadia, això de no facturar els programes sobre i amb cultura en horaris residuals. La ubicació a la graella té la seva significació i les seves conseqüències. Ho va explicar en l’acte del Lliure Tània Sarrias. El programa de RTVE Culturas2 havia passat de 190.000 espectadors a 30.000 amb el canvi d’horari del final de la tarda al migdia (el setembre tornarà a les tardes).

Els treballadors de Betevé, crítics amb la incertesa dels canvis, han explicat que el tancament respon a un pla de la direcció per donar, a partir de setembre, un paper dominant al directe a la graella. Ja es veurà què vol dir tot això, però si fem cas de la dita catalana... a cada bugada es perd un llençol. I que no siguin dos o tres. Les dades d’audiència d’un programa cultural mai poden ser un argument en solitari. Betevé s’organitzarà en franges i la cultura anirà a la de la tarda, però l’existència d’un programa dona garanties d’ocupació d’un bocí de territori, el televisiu, que a la cultura, un contingut minvant (per exemple a TV3), li cal, el necessita. Betevé ha estat moltes vegades, amb més o menys intensitat segons qui manava, el lloc on trobar músiques, films, llibres... ignorats per les grans emissores. Sangrà, el darrer dia, va subratllar que aquest postrem programa era “l’última hora de cultura en prime time a Betevé”. Continuarem sostenint “com puguem”, va dir, “que un mitjà públic ha de defensar la cultura”. Clara Segura, convidada al programa, va acabar amb un desig: “Que la cultura no es vagi apagant”. Que així sigui.

Un altre difunt televisiu és Planta Baixa (TV3), un programa que ha anat perdent rellevància, durada, audiència i ganxo. La direcció de TV3 ha dit que vol substituir-lo per una oferta “més distesa” que aconsegueixi una més gran afinitat amb el públic de la tarda. Més distesa encara? Quan es va facturar dels matins a les tardes es va afirmar que es volia ampliar els horitzons del programa combinant una mirada pròpia de l’actualitat amb una nova oferta d’entreteniment. És obvi que no ho ha aconseguit. I aquests darrers dies, el comiat no pot ser més tristoi. Principalment consisteix en unes cadires darrere la taula i un sofà davanter on els tertulians del dia s’ubiquen successivament, amb la incorporació d’algun convidat no habitual. El temari, fins i tot quan és informativament significatiu, es tracta per part de la majoria amb lleugeresa, nedant en la banalitat, intentant infructuosament que sigui entretingut, tal com ha de ser. Aquest darrer Planta baixa no es farà enyorar.