Jordi Valls: “Per alimentar 10.000 milions, cal proximitat i tecnologia”

Jordi Valls (Manresa, 1960) havia ajudat el seu pare fent de camàlic al Mercat Central del Peix, al carrer Wellington de Barcelona, quan estudiava Dret. Després d’haver sigut alcalde de Manresa, conseller de Treball i president del Port de Barcelona, ha tornat a un gran mercat per dirigir-lo. Des de fa un any i mig està al capdavant de Mercabarna, un dels principals mercats majoristes d’Europa.

Pregunta. Mercabarna ha tornat als nivells de venda d’abans de la pandèmia?

Resposta. Va afectar sobretot el subministrament d’aliments a hotels i restaurants. I en termes genèrics, va quedar afectat el peix. Però d’altres sectors no tant.

P. El repte actual és frenar el consum?

R. Mercabarna és l’hereu dels mercats municipals regulats. La seva posició avui va molt més enllà de l’àrea metropolitana. El tema que has tocat és el decreixement. No és que haguem de reduir alimentació, sinó buscar alternatives a la proteïna animal. Això no vol dir que haguem d’estar en contra de la carn, sinó que hem de buscar proteïnes que siguin complementàries, com la vegetal. La nova alimentació, com el software food, les impressions 3D o la proteïna d’insectes, són elements que no tenim i són escenaris als quals Mercabarna s’haurà d’obrir.

P. Què en pensa, de les macrogranges?

R. Tenim una paradoxa. La primera expressió que podria dir és que hi estic en contra. Però nosaltres necessitem proteïna animal. Si hi ha d’haver una regulació de les macrogranges, el que no podem fer és arreglar-ho demà com si res. Perquè tenim el repte i l’obligació de garantir els aliments. S’ha d’afrontar, no només pel tractament animal, sinó l’afectació que tenen, per exemple els purins. Ara hi ha un element a tenir en compte. Com alimentem 10.000 milions de persones reduint l’impacte ambiental de l’alimentació? El 70% de les terres globals tenen problemes de deteriorament, l’alimentació requereix un 75% de les aigües, i a dia d’avui es perd el 30% del producte des que es planta fins que arriba a la taula.

“No hem de reduir alimentació, sinó buscar alternatives a la proteïna animal. Això no vol dir estar contra la carn”

P. Com es pot ser més sostenible amb aquest panorama?

R. No és possible lluitar contra el canvi climàtic sense que hi hagi una evolució del món de l’alimentació. Amb 10.000 milions d’habitants en el futur i una societat que reclama garantia d’alimentació, la solució és proximitat i tecnologia.

P. Com s’ha de reconvertir un sector com el porcí?

R. No soc especialista en sector porcí. Però la patronal càrnia ja parlava de la necessitat de treballar en l’àmbit de la proteïna vegetal. Ho veuen com una complementarietat al seu producte. És un canvi de paradigma important. No es pot demanar al sector porcí que renunciï a la seva activitat. La Xina està evolucionant de manera important amb els nous aliments. La tecnologia ha d’ajudar a donar resposta.

P. A quins nous aliments es refereix?

R. Productes de proteïna vegetal, productes amb insectes, productes vinculats als elements nutritius dels productes cellmade. Tota l’evolució de l’agroindústria. Israel o Singapur estan investigant de manera accelerada com obtenir més producte amb menys impacte ambiental.

P. Mercabarna exporta el 35%. Està a favor de l’ampliació de l’aeroport?

R. No tinc prou informació. Entenc que qualsevol operació del Prat requereix tenir en compte la normativa europea de les àrees protegides Zepa, però diria que, si ho hem de fer, fem-ho correctament. Que no ampliem les àrees protegides amb aquelles terres que són agrícolament les millors. Això és el que es passarà. Algunes terres seran de qualificació Zepa, i són llocs on hi pot haver producció. És diferent preservar un parc natural que una zona agrària.

P. Com va la competència amb Mercamadrid?

R. Jo vull superar les competències, perquè si la gran discussió és si soc el primer o soc el segon, no. Mercabarna és un dels principals mercats d’Europa, dels cinc primers. Juguem la lliga que ens toca. Nosaltres cada cop som més exportadors. Això és bo i és dolent. Madrid és un mercat més interior. Estic encantat que els vagi bé.

P. Mercabarna és com una petita ciutat. Com s’està reconvertint perquè sigui al més sostenible possible?

R. Estem centrats en quatre coses. En potenciar el producte de proximitat perquè és necessari i és una demanda. En diversificar les fonts d’energia; som una de les principals concentracions d’energia d’Espanya. I hem de reduir el malbaratament alimentari. Per això creem un Centre d’Aprofitament Alimentari que es diu Foodback, amb la participació del Banc dels Aliments, la Creu Roja, Caritas, l’Ajuntament i la Fundació La Caixa, per intentar recuperar producte que no té valor comercial però té valor de consum.

P. I el quart quin seria?

R. La digitalització. Aquí es mouen 2.500.000 tones d’aliments, treballen 7.500 persones, entren 23.000 persones, i el 30% s’exporta. Quan parlem de dades vol dir saber les interaccions de tota aquesta gent. Hem d’introduir intel·ligència a la distribució.