Barcelona estudia que la ‘taxa Amazon’ es cobri a través de l’estacionament

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja té l'informe jurídic que va encarregar per avançar en la creació d'una taxa Amazon per gravar els gegants del comerç electrònic. L'informe veu justificat un tribut que gravi els lliuraments a domicili de les empreses de comerç en línia per motius fiscals, econòmics, de foment del comerç local i ambientals. El text llança una proposta normativa. Planteja una taxa, regida per una ordenança municipal específica, “per l'estacionament de vehicles de tracció mecànica a la via pública per a la prestació de serveis postals”; i la creació d'una reserva de places d'aparcament d'utilització obligatòria per als lliuraments a domicili, que requeriria que els operadors tinguessin llicència.

Per quantificar la taxa, que seria anual –una de les claus de la seva complexitat–, l'informe apunta a dues variables. L'estimació del valor que tindria al mercat la utilització de l'espai públic (amb un informe tecnicoeconòmic que acompanyi l'ordenança) i la facturació anual de cada operador postal a Barcelona. La recaptació es destinaria a la digitalització del comerç local. “La quota de cada operador resulta de l'aplicació sobre el valor global de mercat [de la utilització dels aparcaments] del percentatge que representin els ingressos bruts de cada operador postal procedents de la facturació anual al terme municipal de Barcelona sobre el total d'ingressos bruts anuals dels operadors postals” amb activitat a la ciutat, indica l'informe.

La taxa no afectaria els vehicles de menys de quatre rodes (els riders i les motos en quedarien exclosos), els autònoms, els transportistes que reparteixen mercaderia entre empreses, i els lliuraments de paquets a punts de recollida. I tindrien bonificacions els vehicles sostenibles, del 100% en el cas dels de zero emissions.

Des de les àrees d'Economia i Comerç de l'Ajuntament expliquen que estan valorant l'estudi, que signen els catedràtics de Dret Financer i Tributari de la Universitat Carlos III de Madrid Enrique Ortiz i M. Luisa González-Cuéllar.

En l'apartat de la justificació de la taxa, els experts analitzen les dades de creixement del sector del comerç per internet, les limitacions que tenen els tributs locals, la falta d'adaptació de les normatives vigents a l'entorn digital, i constaten la “pressió fiscal menor per a les grans companyies multinacionals que operen en el comerç electrònic, cosa que col·loca, de facto, en una situació de desavantatge competitiu el comerç tradicional que ha estat cobrint fins ara tots els barris de ciutats com Barcelona”. El text al·ludeix fins i tot a la funció “social i urbanística”, de cohesió social i de generació d'ocupació que té el comerç de proximitat.

Un aspecte clau de la taxa és que s'aplicaria als “operadors postals” que fan entregues a domicili, tot i que el repartiment se subcontracti. I l'informe especifica que la taxa no es pot limitar al comerç per internet: s'ha d'estendre a totes les empreses que fan activitat de lliurament d'enviaments a domicili, tot i que les mercaderies s'hagin comprat en establiments mercantils presencials. El fet que contribuents de la taxa siguin els operadors postals inclou el servei públic de Correus, perquè presta servei universal, però també liberalitzat, en lliurar mercaderies d'altres operadors.

En l'informe és determinant la resolució de setembre del 2020 de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que va concloure que Amazon (a través de les seves empreses Amazon Spain Fulfillment, SL i Amazon Road Transport Spain, SL) fa tasques d'operador postal i ha de complir amb la normativa del sector postal. “Ofereixen i fan les activitats de logística del lliurament”, per aquest motiu se'ls considera operadors postals, recorda l'informe sobre la resolució.

L'informe aporta dades del creixement del sector i apunta que “les activitats vinculades a l'economia digital, en la qual s'inclou el comerç electrònic, generen rendes importants que, no obstant això, es concentren en grans grups multinacionals que a la pràctica funcionen en situació d'oligopoli”. També indica que “generen externalitats que distorsionen la competència” i considera que “estaria justificada des de la perspectiva estrictament econòmica la intervenció del regulador”, perquè entén que les normes vigents no estan adaptades a l'economia digital, perquè graven societats amb presència física a la ciutat.

“Externalitats negatives”

En l'apartat de justificació de la taxa l'informe apunta que “l'activitat de comerç electrònic genera determinades externalitats negatives que afecten directament els interessos de les corporacions locals”, i que podrien corregir-se en part amb una taxa “amb un fet imposable que pivotés sobre la utilització del domini públic”.

De fet, la “distribució domiciliària massiva de mercaderies per les grans companyies de venda minorista en línia se serveix necessàriament del domini públic local”. Entre els impactes de l'activitat a les ciutats cita la mobilitat, la congestió del trànsit, la contaminació, la sobreutilització de la xarxa viària (amb despeses de manteniment i gestió). El text apunta fins i tot a l'increment de residus que suposa l'embalatge dels productes i de la petjada ambiental. “Si, a més, com sembla, el comerç en línia incrementa el consumisme, en fomentar l'adquisició de béns que no són indispensables, la petjada ambiental que comporta qualsevol acte de consum haurà de ser més gran”, afirmen els experts.

En referir-se a situació de desavantatge competitiu del comerç tradicional respecte als gegants del comerç electrònic, també apunta a la repercussió del model de ciutat: “Aquesta situació repercuteix, es vulgui o no, en l'ordenació territorial, això és, en la trama i el model de ciutat característic dels països mediterranis, ja que el comerç de proximitat compleix una funció econòmica, però també social i urbanística, que convé valorar en la seva justa mesura, ja que potencia la cohesió social i la convivència als barris alhora que enforteix el teixit productiu, els negocis i les empreses locals, redundant en un increment de l'ocupació a la zona. Aquest tipus de comerç, perfectament integrat en la trama urbana, incrementa el trànsit per als vianants a les ciutats, cosa que augmenta la seguretat als carrers i evita la degradació dels barris”.