Vuit segles d’història conviuen a la Llotja de Mar

El desembre del 2018 la Llotja de Mar, situada al passeig d'Isabel II de Barcelona, va saltar a l'escena política després d'anunciar el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que hi celebraria un Consell de Ministres, una cosa que va generar crítiques en els nacionalistes, que ho van considerar una provocació més dins del conflicte pel procés català. L'edifici sumava una fita més a la seva llarga història de vuit segles, des que Pere III va decidir reunir en un mateix sostre totes les activitats comercials, sobretot marítimes, de la ciutat, en un lloc privilegiat, al centre neuràlgic de la Barcelona del segle XIII per on entraven a la Corona d'Aragó la majoria de persones, mercaderies i riqueses. Després de la reunió de Sánchez i els seus ministres l'edifici va seguir amb la seva quotidianitat, d'esquena als barcelonins, que només podia veure la seva impressionant façana neoclàssica. Fins aquest dimecres, que, per iniciativa dels seus propietaris actuals, la Cambra de Comerç s'obre al públic per primera vegada a les visites guiades (abans només era accessible per a esdeveniments privats que llogaven alguns dels espais) i tothom podrà recórrer els seus salons i estades amb una gran riquesa de patrimoni, històries i anècdotes.

Más información

La Generalitat qüestiona l’elecció de la Llotja de Mar per a la reunió del Consell de Ministres

El 080 se celebrarà a la Casa Llotja de Mar

Com la que per celebrar el Consell de Ministres, Sánchez, va traslladar una taula des de Madrid que va ocupar el saló Daurat, el lloc escollit per reunir-se; una estança de 200 metres quadrats, dominada per llums de vidre tallat i parets folrades de seda de damasc vermell i marcs i frontons daurats sobre portes i finestres que li donen nom.

Però abans d'arribar fins allà les visites (en grups reduïts de 15 persones que organitza Cases Singulars, que ja ha obert al públic una dotzena d'edificis privats de Barcelona) comencen el seu recorregut entrant pel Pla de Palau, just al davant d'on fins a l'incendi del 1875 s'aixecava el Palau Reial, la residència dels virreis de Catalunya, visitant una de les estances més impressionants: la Sala de Contratació, un dels espais del gòtic català menys coneguts, presidit per quatre esveltes columnes polilobulades de més de 14 metres en el qual es respira, malgrat el temps, el moviment que representava l'arribada d'un vaixell carregat de mercaderies i totes les transaccions que es generaven. Es va construir al segle XIV sota la direcció de Pere Arvey i Pere Zabadia en uns terrenys en els quals estaven situades les forques de la ciutat que el Consell de Cent va adquirir el 1339 als Montcada. En una de les cantonades hi havia instal·lada la Taula de Canvi, considerada el primer banc públic d'Europa. Quan es detectava que un banquer cometia pràctiques irregulars la Taula trencava a cops de martell el seu mostrador, cosa que va donar origen a la paraula “bancarrota”, que després mercaders italians van popularitzar.

I així va continuar fins que, el 1714, quan, va ser bombardejada per les tropes de Felip V que va acabar amb aquesta i totes les institucions catalanes. Després de la guerra va ser rehabilitat l'edifici com a caserna i quadres de cavalls. Però abans, el 1708, va acollir la primera òpera a Barcelona quan la Generalitat, com a regal de noces de l'arxiduc Carles d'Àustria, va estrenar Il più bel nome d'Antonio Caldara.

Els militars el van abandonar el 1771 i va començar una reforma, ja d'estil neoclàssic, que va mantenir la sala original, però que li va donar l'aspecte contundent actual. Com la galeria porticada que es construeix al pati dels tarongers, que ara està presidit per una font de Neptú i quatre escultures que representen els continents (no s'havia descobert Oceania) i una escala d'honor feta de marbre de Carrara i Gènova que permet pujar als pisos superiors.

Al primer pis rep una dama, és la bella escultura Lucrècia, de Damià Campeny, realitzada en marbre. Aquest gran escultor neoclàssic (que té una dotzena d'obres a l'edifici: lleons, gossos i personatges mitològics) va ser un dels molts professors que van fer classes a l'Escola de Belles Arts de la Llotja que hi havia a l'edifici i on van estudiar joves com Joan Miró i Picasso. I a l'Escola Provincial d'Arquitectura també ho va fer Antoni Gaudí. A l'altre extrem de l'escala hi ha el saló del Consolat de Mar, amb pintures de Pere Pau i Montañà al sostre, que es van fer amb motiu de la visita a l'edifici de Carles IV. Aquí se celebraven els judicis i conciliacions entre els comerciants, un organisme amb unes sentències que tenien la mateixa força que les que emetia la justícia ordinària.

Aquest edifici ple d'històries es conserva el primer fanal de gas de la ciutat, que va canviar la vida de tots els barcelonins i on, des d'un dels balcons, es va proclamar per Catalunya la Constitució liberal de La Pepa, que les Corts de Cadis van promulgar el 1812, també va quedar immortalitzat, al costat de la plaça, en aquells dies anomenada de la Constitució, en el primer daguerrotip que es va fer a Espanya el 1839.

Des del 1849 acull la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (també visitable amb Cases Singulars, que gestionen Isabel Vallès i Laura Pastor) i des del 1886 de la Cambra de Comerç de Barcelona, els directius de la qual (amb el qui era el seu president Joan Canadell fins a les eleccions autonòmiques de febrer, quan va sortir escollit diputat per JuntsxCat) volen reivindicar aquest ric passat històric i patrimonial de la institució i de l'edifici. Per això, la seva obstinació que tothom el conegui. Molts a Barcelona coneixen aquest majestuós edifici com l'antiga Borsa, perquè aquí va estar fins que es va traslladar al passeig de Gràcia. La compravenda d'accions es feia a la mateixa sala de Contractació on al segle XIV es compraven i venien mercaderies.

Però encara en queda alguna cosa. Al pis superior, al saló dels Cònsols, just damunt de l'enorme sala gòtica, cada dimarts es reuneixen (ara ho fan de forma telemàtica) les persones encarregades de fixar el preu de tot el cereal d'Espanya. També el de la carn porcina de tot l'Estat. Pocs edificis poden presumir de condensar tanta història entre les seves quatre parets.