PROVOCACIONS
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Em vaig equivocar

Borràs té una tírria enorme al número 155. Sumant els tres dígits, obtenim 11, just els mateixos escons que ha guanyat Vox, gràcies a ella

Borràs a la sortida del Suprem.
Borràs a la sortida del Suprem. Andrea Comas

Crec que vaig ser dels primers a dir que Catalunya estava malalta d’un virus incurable: el de l’independentisme. I un país malalt, pensava jo, havia de ser coherent i votar la Laura Borràs. Em vaig equivocar. Ella, tan alta, tan apersonada, la que trepitja tan fort, la que sempre ha fet el que li passa pels nassos (i per això està imputada), la que sempre menteix amb tanta convicció, la més addicta al de Waterloo i al ratafiós, la que s’ha bastit una imatge de persona cultivada, tan cultivada que afirma que William Shakespeare és un autor dolent perquè té molts assassinats, i Vladimir Nabokov és execrable perquè va escriure Lolita, una novel·la pederàstica! Aquesta és la Borràs. Com es pot veure, els seus criteris per valorar la literatura mostren que és una gran lectora. A més a més, és la segona dona més creguda de l’univers (la primera és la seva filla, una famosa booktuberque exhibeix aires a les xarxes).

Normas

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS