Un centenar de confinats relaten com van viure l’emergència sanitària portes endins

Ara que el confinament queda prou lluny per parar-se a reflexionar sobre com l’hem viscut, però encara representa una amenaça davant la corba de contagis a l’alça, ha arribat a les llibreries Confinats (Viena Edicions), el relat de 100 testimonis durant la quarantena de la covid-19, obligada per l’estat d’alarma. Es tracta d’un llibre coordinat pel periodista Josep Maria Vallès que demostra que hi va haver tants confinaments com persones el van passar, perquè portes endins cadascú vivia la pandèmia a la seva manera, i no sempre era igual que xarxes enfora.

Des del més jove, Àngel Segura, un estudiant de 17 anys, fins al més gran, Salvador Fenollar, jubilat i tastaolletes de 82 anys, tots els testimonis recollits, d’artistes, mestres, advocats, metges, comerciants o emprenedors, són un document social d’una època ben concreta de la història més recent. Els beneficis del llibre es destinaran a la Fundació de la Marató de TV3.

Vallès, que assegura que es va adaptar bé a l’obligació de quedar-se a casa perquè és “una persona molt camaleònica”, explica que aquest llibre va començar com un diari personal. Va començar a escriure al seu blog un article cada dia explicant com vivia el confinament entre les seves quatre parets. Però reconeix que al quart dia l’article “ja era avorrit” i, en lloc de seguir amb les seves vivències, va pensar que seria més interessant compartir l’espai amb altres persones per saber com ho vivien els altres.

Així que va fer una crida a través de les xarxes socials per demanar col·laboració. En molt pocs dies va rebre una quarantena d’articles de gent molt diversa, que també tenia ganes de compartir aquest capítol tan singular de la seva vida. A Confinats, 99 persones de molts àmbits diferents expliquen neguits, fan reflexions, descobreixen oportunitats i també pateixen la greu crisi sanitària que ha portat la covid-19, i que va acompanyada d’una crisi social i econòmica encara difícil d'avaluar. L’últim article és una entrevista a la filla de l’autor, infermera de la Unitat d’Urgències de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell.

Vallès reconeix que no ha hagut de triar perquè justament són 99 els articles que va rebre. Hi ha testimonis com el del conseller Damià Calvet, el periodista Jofre Llombart, l’artista Maria Fabre, la catedràtica d’Ètica Victòria Camps, el president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, l’actor Francesc Orella o la flautista internacional Elisabet Franch. Amb pròleg del periodista Xavier Bosch, qui tanca el llibre és l’expresident Quim Torra.

Per a Vallès, totes les aportacions tenen el seu interès, però n’hi ha de més curioses que altres. I cita l’exemple del metge del CAP Valldoreix Jordi Jiménez, a qui Vallès li va demanar el seu testimoni com a facultatiu a primera línia, i va resultar que li va enviar com a pacient de l’Hospital Mútua Terrassa, on va ingressar afectat pel virus. “He fet el tractament que pertoca en cada moment i he descobert unes persones meravelloses que sempre tenien una paraula dolça, un somriure, per donar-te ànims”, escriu el metge en l’article "Des de l’habitació 602".