El virus fa allargar el termini per arrencar fruiters i reclamar la subvenció

El coronavirus ha ampliat els terminis per reclamar ajudes per al sector agrícola. La declaració d'estat d'alarma ha comportat la suspensió de la data límit que s'havia previst per demanar l'ajut per a l'arrencada de presseguers, nectariners i paraguaians. La línia vermella la marcava el 15 de maig però el Departament d'Agricultura assenyala que "en aquesta situació d'excepció, els terminis es reprendran en el moment en què finalitzi l'estat d'alarma o les seves pròrrogues". El nou termini per fer les arrencades serà el que resulti d'afegir al 15 de maig el nombre de dies naturals en què hagi estat vigent l'estat d'alarma: si la nova pròrroga fins al 24 de maig fos l'última, serien 72 dies d'estat d'alarma i, per tant, el termini d'arrencada seria fins al 26 de juliol. Agricultura matisa que tot el calendari "dependrà del moment en què el Govern de l'Estat decreti la finalització de l'estat d'alarma o de les seves pròrrogues".

Els ajuts del pla d'arrencades de fruita de pinyol es van convocar el maig del 2019. Estaven pensats per reduir la sobreproducció de fruita, que afectava directament l'enfonsament de preus, i s'hi poden acollir els productors de préssec, nectarina, paraguaià i platerina que hagin fet arrencades d'aquests fruiters entre l'1 de juliol del 2018 i el 15 de maig del 2020.

La dotació màxima d'aquesta convocatòria d'ajuts és de 10 milions d'euros per al període 2019-2020. La màxima superfície subvencionable per a cada titular d'explotació és de tres hectàrees, i l'import màxim que es pot rebre és de 5.000 euros per hectàrea.

El pla d'arrencades té com a objectiu treure del mercat 2.000 hectàrees de fruita de pinyol, amb l'eliminació de plantacions amb varietats obsoletes per afavorir la viabilitat futura de les explotacions. La previsió d'Agricultura és que això permeti que surtin del mercat 80.000 tones de fruita de pinyol, un volum que és el que es va deixar d'exportar arran del veto rus. Segons el Departament, "es tracta d'una mesura estructural i menys costosa que si s'hagués de recórrer a una retirada extraordinària, que tindria un cost anual estimat entre 35 i 55 milions d'euros".